divendres, 15 de febrer de 2013

Anima't! Ves a conèixer la Segarra!!!

La Segarra? Em sona, sí, sé on és però no hi he estat mai!
Fins aquest passat mes de novembre nosaltres contestàvem indecisos de no saber massa què dir al respecte de la Segarra, no sabíem el que s'amagava en aquesta comarca de Ponent gairebé oblidada, ni de la Segarra, ni del seu entorn en sabíem massa res.

 cartell de la ruta dels Castells del Sió al Centre d'Interpretació al castell de Concabella
  
Ara, en canvi, després d'haver-hi passat un cap de setmana, amb gent tant coneixedora de la zona com en Jaume Moya, sí que sabem què dir-ne. La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, una comarca mancada de platja i neu, ben cert, però rica, molt rica en cultura, castells, petits poblets rurals amb multitud de camps de cereals i uns paisatges que enamoren a primera vista miri on es miri.

Hem descobert una terra que gira al voltant del conreu, hem descobert la comarca amb més castells per quilòmetre quadrat, amb unes llegendes sensacionals, una comarca amb uns paratges per recórrer a peu o amb bicicleta inimagibles, una gent encantadora i un ritme de vida que t'atrapa des del primer moment en què hi poses un peu.
 
vista de la torre del Castell de l'Aranyó, on nasqué l'escriptor Manuel de Pedrolo
 
Quan diuen que la Segarra té el seu propi ritme també és veritat, es tracta d'una comarca tranquil·la, on tot passa amb una lentitud extrema, sense estrés, sense nervis, aquí es respira pau i molta calma.

En Jaume Moya, dels Camins de Sikarra i un segarrenc de cap a peus, ens va acompanyar en aquesta visita per la Segarra, fugaç però intensa, mostrant-nos racons per no oblidar, ensenyant-nos, no tots, però uns quants castells de la ruta dels Castells de Sió, acompanyant sempre el moment amb una bona lectura, algunes cites d'autors nascuts en aquest petit i bonic racó de Catalunya, com per exemple Manuel de Pedrolo o Joan Margarit. En Jaume també ens va contar algunes de les llegendes que corren relacionades amb ànimes encara vives que s'amaguen en alguns dels castells que vàrem tenir la sort de visitar. Si voleu tenir una crònica exhaustiva de la nostra visita a la comarca de la Segarra us deixem l'enllaç del blogger Carles Rué, nou festeig amb la Segarra!
 
imatge de l'exterior del Castell de les Pallargues 
 
Però no tot el que envolta la Segarra són castells, paisatge i literatura, a la Segarra també hi ha una molt bona oferta gastronòmica, i nosaltres no podíem marxar-ne sense testimoniar-ho, i és per això que vam dinar al restaurant La redolta, al vell mig de Florejacs, on es troba aquest restaurant que ofereix una cuina tradicional i històrica, no podeu marxar de la Segarra sense passar-vos per aquest restaurant, on vam provar un allioli de codony!

coca de recapte a cal Fassina Mercadé

I després de la visita al Museu i al parc arqueològic de l'antiga ciutat romana del Iesso a Guissona,  vam rematar-ho anant a sopar a cal Fassina Mercadé a la mateixa Guissona, just al costat de Cal Petit de ca l'Eril, una bodega on s'ofereixen tastets, i pots seure i menjar, a més a més de provar els seus licors artesanals d'eleboració pròpia com la famosa ratafia de nous "Les Voltes". Una vegada entaulats, també vam poder fer un tast dels vins de la zona, i cada vegada de més anomenada, la D.O. de Costers del Segre, així que li donarem una molt bona reputació vinícola, gràcies als tastets dels vins ecològics del Celler Comalats i el Celler Analec.

i la ratafia "Les Voltes"!!! 
 
A la Segarra ens hem allotjat a la casa rural "La Collita" a la Vallferosa, si teniu pensat passar uns quants dies per aquesta zona, no ho dubteu ni un moment, us hi sentireu com a casa, i us deleiteran amb uns esmorzars memorables, tenen diferents tipologies d'estances en cases rurals.
 
I creiem que no hi ha hagut millor manera de dir adéu a aquesta comarca, fins fa ben poc oblidada per nosaltres, que visitant Montfalcó Murallat.
 
un balcó de la bonica vila closa de Montfalcó Murallat 
 
Esperem que ara que s'acosten les festes de Setmana Santa, tingueu ganes de descobrir una mica Catalunya i que amb aquestes cites us entrin ganes de visitar la Segarra! No us en penedireu!!

 
Camins de Sikarra, l'empresa cultural segarrenca per excel·lència, si voleu contractar una visita guiada per la Segarra o concertar una visita al castell de Sitges, poseu-vos en contacte amb en Jaume o altrament, Giliet de Florejacs.

participants a la Trobada de bloggers i periodistes especialitzats en turisme de La Segarra
 
La Segarra és plena de poblacions i racons entranyables que valen la pena deixar-s'hi caure!! Nosaltres vam tenir la oportunitat de conèixer-ne una petita part en motiu de la Trobada de Bloggers i Periodistes de La Segarra, 29 i 30 de novembre de 2012, en agraïment a Camins de Sikarra i al Consell Comarcal de la Segarra per haver-nos convidat!
 
"De la pedra al núvol"

6 comentaris:

  1. Anònim16/2/13

    Ostres nois!
    Quanta raó, tan lluny i tan a prop!!!
    Ens haurem d'acostar a la Segarra!
    Molts records guapos!
    Mireia

    ResponElimina
  2. Sipppss...tantes coses que tenim aquí i desconeixem!

    Queda pendent a la llista...
    Muaks

    Montse

    ResponElimina
  3. Hola parella! per a nosaltres fer la ruta dels Castells del Sió va ser tot un descobriment d'una comarca fins el moment desconeguda, ens va agradar molt! però sobretot la companyia va ser el millor de tot! Abraçades! :-)

    ResponElimina
  4. Ei!
    Moltes gràcies per recomanar la meva lectura! M'ha fet molta il·lusió! Si amb les meves lletres sóc capaç de transmetre la vivacitat d'aquesta nova Segarra, estaré més que satisfet.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Gràcies, amics! Que algú que ha voltat amunt i avall del globus terraqüi llanci aquestes floretes a un tros de terra que té a una hora de casa és molt revelador.
    Però encara teniu molt a descobrir a la Segarra Infinita... Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Només dir-vos que des de la Segarra estem molt agraïts d'aquest article i en nom de l'Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra moltes gràcies per haver vingut i també per dir al món que la Segarra existeix.

    ResponElimina