Argentina, natura desbordant!

2.766.890 km², el vuitè país més gran del món... així és com hem conegut Argentina!
Amb 38 dies a Argentina ens ha donat temps a creuar-la d’oest a est, passant del desert més inhòspit xilè fins a la selva d’Iguazú, tot descobrint la zona de vins de Salta, a el Cafayate, destacable per la seva varietat vinícola, el Torrontés. El trajecte fins a Iguazú no va ser fàcil, ni curt, ja que els bitllets de busos estaven exhaurits, però al final vam poder-hi arribar. Sense dubte creiem que és de caràcter obligatori arribar fins aquí i visitar les cascades. No desmereixen en cap sentit una visita. D’Iguazú començàrem a creuar el país de Nord a Sud tot resseguint la costa. Així que la primera parada va ser a la capital, Buenos Aires, allí ens esperaven uns amics molt especials, que vam conèixer a Vietnam, en Tomás i la María. És aquí on també ens vam estrenar amb el Couchsurfing i gràcies a la Patricia i la Maru, en Felipe i l’Estrella vam viure uns moments inoblidables a una ciutat que evoca records de Madrid i Barcelona.



 
De Buenos Aires, vàrem creuar el Mar de Plata per arribar a Uruguai i de tornada ja vam començar la nostra ruta patagònica. La primera parada va ser Península Valdés, una altra parada, creiem que, obligatòria perquè la fauna austral de la zona no deixa indiferent a ningú. Després de passar uns 3 dies entre pingüins, ballenes, elefants i lleons marins vam continuar la nostra ruta cap a el Calafate, on ens esperava una altra i merescuda meravella del món, l’impressionant Perito Moreno. Vam passar del fred més glaciar al fred muntanyenc que es troba al Chaltén i no ens vam cansar de caminar per senders del Cerro Torre i el Fitz Roy. Tierra de Fuego, altrament dita la Fi del Món, ens esperava, així que enfilats a un avió de l’exèrcit, cal dir que més que un avió semblava un bus de línia, els avions fan tantes parades?, vam arribar a Ushuaia, on en Pablo ens va fer d’amfitrió i així és com ens vam acomiadar d’aquest immens país.


La següent parada era Xile però després de Xile vàrem tornar a entrar a Argentina i aquesta vegada va ser per visitar la coneguda Suïssa Argentina. Bariloche, terra de xocolates, va ser la primera parada, i ens vàrem posar les botes, per sort ho vàrem cremar caminant pels seus Cerros, nosaltres ens vam perdre pel Cerro Catedral. I ara sí que ja tocava despedir-se d’aquest gegant sud americà, i ho vam fer tot visitant la zona de Neuquen, i coneixent localitats tan boniques com Sant Martin de los Andes.
 
Argentina és un país que té de tot i més, un país amb glaciars, terres selvàtiques, un fauna brutal, una varietat culinària i vinícola increïble, i una gent increïblement simpàtica… però que les seves enormes distàncies fan que desplaçar-se d’un lloc a l’altre sigui pesat i car. Els transports són cars, en comparació amb el nivell de vida que sí que l’hem trobat econòmic, com sempre es pot gastar més i menys, depèn les necessitats de cadascú, però els trajectes amb bus no ens han costat mai menys de 60€ i per amunt  el trajecte, nosaltres per aquest preu pensàvem trobar bones gangues amb avió, però no ha estat així. Només hem de dir que un 70% de la nostra despesa a Argentina ha estat en transport.

 
 
 
Actualment hi hem trobat un corralito amb el dòlar, la qual cosa fa que tot sigui molt més car del que era fins fa ben poc. Aconsellaríem, per a futurs viatgers, portar dòlars i canviar-los als arbolitos al mercat paral·lel, el dòlar blue, que seria el mercat "negre" o il·legal, ja que el canvi que et fa el banc si es disposa d'efectiu pel caixer automàtic surt bastant malament.

 
A Argentina se’ns ha acabat el xollo de dormir en habitacions dobles per un bon preu, aquí hem hagut de compartir habitacions, però el fet de viatjar en temporada baixa ha jugat al nostre favor i hem dormit, moltes nits, sols en habitacions de 5, 6 o 8 persones. A Argentina també hem tingut la oportunitat d’estrenar-nos amb el Couchsurfing i ho recordarem com una de les millors experiències d'aquest viatge, ja que et permet entrar molt més amb contacte amb la cultura d’un país. Sense dubte que si ho tornéssim a fer, repetiríem.
 
Si encara no l’has visitat, apunta Argentina a la llista de pendents, s’ho val!

2 comentaris:

  1. Ai nois, Argentina enamora, i amb un post com el vostre, encara més. Quins records més macos...
    Pel que llegim ara, i als vostres posts anteriors, vau gaudir moltíssim d'aquell increïble país, oi?

    Una abraçada.
    Manel & Cristina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff! una experiència genial, i ara amb el temps cada vegada ens ha agradat més. En aquell moment, no ho vam viure tan intensament com Àsia, possiblement per la proximitat cultural, però paisatgisticament té una gran varietat, deserts, selva, balenes, pingüins, glaciars, ciutats, muntanyes, etc. :p

      Molts records,
      Txell i Xavi

      Elimina