Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARGENTINA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARGENTINA. Mostrar tots els missatges

El caríssim transport a Argentina

Com ens hem mogut?

Respondre aquesta pregunta era la nostra intenció en el post de la ruta però finalment l'hem separat en un post específic per la seva llargada. Bàsicament, també, per informar a tots aquells qui estiguin interessats en visitar Argentina, i com ja vam comentar en l'apartat de pressupost, el transport a Argentina representa el 55% del total de la nostra despesa diària al país, i el 45% restant en allotjament, menjar i activitats, així que si no hi teniu cap inconvenient recomanem fer autostop, sobretot a la Patagònia, cosa que nosaltres no hem gosat.

des de la fi del món 
 
No cal dir que recomanem viatjar de manera independent en aquest país, és un país fàcil i que està 100% preparat per moure-s'hi amb bus, malgrat la gran quantitat de companyies que hi ha, la competència en el sector és escassa, ja que són escandalosos els preus del transport i habitualment totes les companyies tenen fixats els mateixos preus i fan les pujades de preus conjuntament. Tot i així continua essent el mitjà de transport més econòmic, ja que llogar un cotxe encareix el viatge. Malgrat tot nosaltres vam llogar un cotxe per visitar pel nostre compte Península Valdés i també creiem que pot ser una alternativa per visitar el glaciar del Perito Moreno. I en quan a l'autostop, en vam fer un tastet en un parell de petites excursions i sense l'equipatge.

A Argentina els desplaçament són llargs i per tant pot ser rendible trobar alguna ganga en algun vol barat, per estalviar temps i calés, nosaltres vam utilitzar aquest mitjà per arribar-nos a Terra de Foc.

El canvi que teníem nosaltres respecte al pes argentí va ser 1 US$ = 6'10 US$ /  1 € = 7'75 ARS.

l'autobús
 
Els autobusos són caríssims però confortables i la millor opció. En el nostre cas ens interessava pagar en cash ja que havíem canviat dòlars al mercat paral·lel i així teníem millor canvi que l'oficial. Per conèixer els preus dels busos i les rutes, una molt bona pàgina és Plataforma 10.

 imprescindible una lectura en els llargs trajectes argentins

en la nostra etapa Argentina vam fer un total de 5 nits en busos
 
També existeix el South Pass "Argentina by bus", vindria a ser un interail però amb busos. No coneixem ningú que l'hagi utilitzat i els argentins no t'informaran perquè només és per estrangers. Ho vam estar mirant, però realment no sembla que abarateixi massa el viatge i, com hem dit, nosaltres preferíem pagar amb cash.

l'avió
 
L'avió és una molt bona opció si es troben bones ofertes, pot suposar un estalvi en temps i calés. Les companyies aèries que solen disposar de vols més econòmics són LADE, en el nostre cas també vam utilitzar Aerolineas Argentinas.

LADE, Lineas Aereas del Estado


Resum dels principals trajectes de llarga distància a l'Argentina:

SAN PEDRO DE ATACAMA (Xile)
 
De San Pedro d'Atacama (Xile) a Salta, bus directe de la companyia xilena Geminis, amb una sucursal situada a la plaça d'armes de San Pedro d'Atacama, la millor opció, ens va permetre regatejar dels 30.000 a 28.000 pesos xilens, algu és algu, :p. Uns 700 km i 10 hores de durada, ens va costar 28.000 pesos/pers. (45 €).

SALTA
 
De Salta a el Cafayate, amb línia de bus local, uns 200 km i 4'50 hores de durada, ens va costar 60 pesos/pers. (8 €)

CAFAYATE
 
Del Cafayate a Puerto Iguazú vam fer una marató de busos, dos nits fins arribar a destí. El primer bus va ser de matinada des del Cafayate a San Miguel de Tucuman amb la companyia Aconquija, de 02 a 08 am i així evitar-nos l'hostal. Allà vàrem comprar el tiquet pel bus fins a Puerto Iguazú, estaven tots plens, així que vam tenir d'arribar-nos fins Santiago del Estero i allà enfilar-nos a un altre bus nocturn fins a Puerto Iguazú.

De Cafayate a San Miguel de Tucuman, bus nocturn semi cama, companyia Aconquija, uns 225 km i 6 hores de durada, de 02 a 08am, ens va costar 118 pesos/pers. (15 €)

De San Miguel de Tucuman a Santiago del Estero, bus semi cama amb la companyia La Unión, uns 160 km i 2 hores de durada, 50 pesos/pers. (6'50 €)

De Santiago del Estero a Puerto Iguazú, bus nocturn semi cama amb la companyia Andesmar, de les 14pm a les 10am, uns 1.250 km i 20 hores, 539 pesos/pers. (70 €)

PUERTO IGUAZÚ
 
De Puerto Iguazú a Buenos Aires (El Retiro), bus nocturn semi cama amb la companyia Expreso Singer, uns 1.350 km i unes 18 hores de durada, 500 pesos/pers., preu oficial 626, aconsegueixes que et facin un descompte 20% ràpidament. (65 €) :p

BUENOS AIRES
 
Des de Buenos Aires vam realitzar una escapa a Uruguai amb la companyia de ferris Colonia Express. També hi ha altres opcions com Buque Bus i SeaCat, tot dependrà de la millor oferta, i una altre opció és amb llanxes desde Tigre a Carmelo.

URUGUAY
----
BUENOS AIRES
 
De Buenos Aires a Puerto Madryn, bus nocturn semi cama amb la companyia Condor Estrella, uns 1.350 km de trajecte i 18 hores de durada, a 625 pesos/pers. (80 €)

PUERTO MADRYN
 
De Puerto Madryn a Río Gallegos, bus nocturn semi cama amb la companyia Don Otto, uns 1.250 km de trajecte i 18 hores de durada, a 575 pesos/pers. (75 €)

RÍO GALLEGOS
 
De Río Gallegos a El Calafate, bus de la companyia Taqsa, uns 300 km de trajecte i 4 hores de durada per 118 pesos/pers. (15 €)

EL CALAFATE
 
Del Calafate a el Chalten. bus de la companyia Caltur, uns 220 km i 3 hores, 100 pesos/pers, més la taxa de la terminal d'omnibus del Calafate de 5 pesos/trajecte. (13 €)

EL CHALTEN
 
Del Chalten a  El Calafate, bus de la companyia Caltur, uns 220 km i 3 hores, 100 pesos/pers. (13€)

EL CALAFATE
 
Del Calafate a Ushuaia, amb avió de la companyia LADE, 641 pesos/pax i taxes d'aeroport 38 pesos/pax, total uns 85 €. En bus a Ushuaia ens hagués costat 550 pesos i un dia de viatge ja que has de creuar la frontera xilena dos vegades, i això significa perdre un dia. El curiós d'aquesta companyia és que funciona com un bus de línia, va fent parades a tots els aeroports i la gent va pujant i baixant depenent del seu destí final, en el nostre cas vam pujar a El Calafate i parava a  Río Gallegos, Río Grande i finalment a Ushuaia, però aquest mateix avió ja venia de Trellew i Comodoro de Rivadavia. ;-)
 
USHUAIA

De Ushuaia a El Calafate, amb avió de la companyia Aerolineas Argentinas, el bitllet ens ha costat 1.015 pesos/pax i les taxes d'aeroport 28 pesos/pax, total uns 130 €, creiem que era ara o mai, per arribar-nos a la Fi del Món.  

EL CALAFATE
 
Del Calafate a Puerto Natales, bus amb la companyia Cootra, uns 300 km i 5 hores, 145 pesos/pax i taxes de la terminal de bus 5 pax. (19 €)

PUERTO NATALES (Xile)
-------
CASTRO-CHILOÉ (Xile)
 
De Castro (Chiloé, Xile) a Bariloche, amb bus i canvi del mateix a Puerto Montt, via Osorno pel pas Puyehue-Samoré, uns 520 km i 3+ 6'50 hores, a 19.000 pesos xilens/pax. (31 €)

SAN CARLOS DE BARILOCHE
 
De Bariloche a Villa La Angostura, amb bus de la companyia Via Bariloche, uns 80 km i 1 hora, per 27 pesos/pax. (3'50 €)

VILLA LA ANGOSTURA
 
De Villa La Angostura  a San Martín de Los Andes, amb bus de la companyia Al bus, uns 100 km i 3 hores, per 41 pesos/pax. (5 €). Aquest tram passa pel famós recorregut de la Ruta de los Lagos d'Argentina.

SAN MARTÍN DE LOS ANDES
 
De San Martín de Los Andes a Pucón (Xile), bus de la companyia San Martin, uns 200 km i 5 hores de durada, per 140 pesos/pax, creuant la frontera a Xile pel Pas Mamuil Malal. (18 €)

PUCÓN (Xile) 


Transport públic urbà (bus i subte)

El tranport públic a les ciutats sol ser molt econòmic, en comparació a ciutats europees com Londres, París o Barcelona.

Transport urbà a Buenos Aires:
 
*** Molt útil per moure't per Buenos Aires és el Mapa Interactivo de Buenos Aires ***
 
T'indica totes les combinacions per arribar a qualsevol lloc de Buenos Aires, ja sigui a peu, en metro o en bus.

En el cas de la Capital Federal, Buenos Aires, els més extesos són els busos i el Subte (metro per nosaltres). Algunes tarifes que hem pagat:
  • De l'estació de Tren del Retiro (BA) a Palermo (BA), 1'50 pesos/bitllet.
  • El bitllet pels busos urbans a Bs Aires costa 2 pesos/bitllet i amb targeta SUBE la meitat.
  • També vam utilitzar el Subte ens van costar 2'5 pesos/bitllet.
Consell: Nosaltres no ens vam fer la targeta SUBE ja que el transport és barat i en alguna ocasió ens la va deixar el nostre couch. Un consell, mireu de guardar les monedes ja que és un bé preuat per circular amb els busos de BsAs, només es pot pagar amb monedes a les màquines, i quan busques canvi ningú te'n vol donar!!! Ens van explicar que hi havia gent que feia negoci amb el tema, hi ha qui et ven les monedes d'1 peso a 1'25 pesos, canviar 5 pesos per 4 pesos, tot un negoci.
 
Transport urbà a Puerto Iguazú:
  • Bus de Puerto Iguazú a les cascades, línia local, 50 pesos, anada i tornada, saben que només hi pugen guiris.
  • Bus de Puerto Iguazú al Parc Guira Oga, 2'50 pesos, també línia local.
Transport urbà a Ushuaia:
  • Bus urbà a Ushuaia, 2'75 el bitllet.
  • Minivan d'Ushuaia al Parc Nacional de Terra de Foc, anada i tornada per 100 pesos/pax (13 €). Aquestes surten de darrera l'oficina d'informació, a l'Av. Maipú, davant del port comercial. Hi ha vàries companyies privades que ofereixen aquest transport fins al parc.
going to world's end

Transport a El Calafate:
  • Per visitar el glaciar del Perito Moreno, amb bus de línia, anada i tornada, uns 75 km i 2 hores, a 50 pesos/trajecte. (6'50 €)
  • El transfer de l'hostal a l'Aeroport Internacional del Calafate amb la companyia Ves Patagònia, 35 pesos/pax. (4'50 €) 
Transport urbà a Bariloche:

El transport a San Carlos de Bariloche és un timo, és caríssim i està monopolitzat per la companyia 3 de mayo, i hi ha unes targetes que valen 14 pesos que fa que els tiquets et surtin a meitat de preu, a 3'5 pesos enlloc de 7 pesos. Gairebé segur que faràs quatre viatges, anar i tornar a l'estació de busos i alguna sortida a cerro catedral o cerro campanario, així que val la pena comprar-lo, malgrat la majoria de guiris preferia no comprar la tarja ja que el problema és que no és retornable. Així que quan marxes has de mirar de revendre-la o regalar-la a algun viatger que arriba.

expectacular paisatge de la carretera de la Quebrada de las Conchas
 
Transport privat (taxis i remix)
 
Nosaltres hem utilitzat els remix al Cafayate i els taxis/remix a Ushuaia
  • Remix (taxi) al Cafayate per portar-nos del centre de Cafayate fins el Divisadero per iniciar la caminada pel riu Colorado, 25 pesos. (3 €/remix)
  • Taxi de l'Aeroport d'Ushuaia al centre d'Ushuaia, 35 pesos a repartir, taxi ple, no hi ha línia de bus. A l'inversa va suposar 34 pesos. (4'50 €/taxi).
  •  
Lloguer de cotxes
 
Lloguer de cotxes, són cars, però si pots arribar a omplir-lo el cost pot ser competitiu respecte algunes excursions, sobretot a la zona de la Patagònia, i et dóna una gran llibertat, podent visitar els llocs sense aglomeracions.
  • Lloguer de cotxe per visitar Península Valdés, vam llogar el cotxe a la companyia Dubrovnik, un Ford Fiesta 472 pesos/cotxe (amb un 10% de descompte), ideal per compartir despeses amb altres viatgers. El noi que porta l'agència és molt enrotllat. (60 € cotxe/dia)
 l'avantatge de llogar cotxe és que et pots parar on vulguis, fins i tot al mig de la carretera! :p
 
Autostop
 
Amb aquest tema som uns passarells, així que no us podem aconsellar, només vam provar l'experiència de l'autoestop per arribar-nos a la Quebrada de las Conchas a el Cafayate i Tolhuin a Terra de Foc, ambdues va ser per realitzar excursions d'anada i tornada al mateix dia.
  • L'excursió fins a Tolhuin tot passant pel Paso Garibaldi amb vistes al Lago Escondido i Lago Fagnano tot fent autostop, el més divertit l'espera i el viatge amb els camioners, no recomanem visitar Tolhuin, és molt lleig, però el trajecte és molt bonic. Tolhuin es troba a 105 km d'Ushuaia. També es pot fer el mateix trajecte amb les diferents companyies de bus Tecni Austral, Líder o Transporte Montiel, per uns 160 pesos (anada i tornada).

  a punt pel pròxim destí!!!

Argentina, la ruta

RUTA DEL VIATGE I ITINERARI:

Mostra Argentina-Xile en un mapa més gran

- ARGENTIA, 38 DIES EN RUTA -
a r g e n t i n a    a l    c o m p l e t

Un viatge a Argentina i la Patagònia permet conèixer les espectaculars belleses naturals d'aquest país, principalment a la Patagònia. Els glaciars, en especial el Perito Moreno, la naturalesa desbordant a les Cascades d'Iguaçú, la imprescindible fauna austral a Península Valdés, la ciutat més austral de Ushuaia, a més de la cosmopolita ciudad de Buenos Aires. Des de la regió de la Pampa fins a la llunyana Patagònia, l'espectacular paisatge natural es barreja amb grans ciutats cosmopolites com Buenos Aires. Argentina famosa per les seves carns, parrilles i xurrascos, i terra de vins i fernet.

DIETARI DEL VIATGE:
04/09/2012. San Pedro de Atacama/Xile - Salta
05/09/2012. Salta
06/09/2012. Salta - Cafayate
07/09/2012. Cafayate (Quebrada de las Conchas)
08/09/2012. Cafayate
09/09/2012. Cafayate
                    (Cafayate - Tucuman, bus nocturn)
10/09/2012. Tucuman - Santiago del Estero
                    (Santiago del Estero - Puerto Iguazú, bus nocturn)
11/09/2012. Port Iguazú (3 fronteres)
12/09/2012. Port Iguazú (Cascades d'Iguazú, part argentina)
13/09/2012. Port Iguazú (Parc Güirá Oga)
                    (Port Iguazú - Buenos Aires, transport nocturn)
14/09/2012. Buenos Aires ("Viruta Tango" i "La Cabrera")
15/09/2012. Buenos Aires ("Bodegón el Obrero" i San Telmo)
16/09/2012. Buenos Aires (La Boca)
17/09/2012. Buenos Aires (Microcentro)
18/09/2012. Buenos Aires (Belgrano)
19/09/2012. Buenos Aires (Belgrano)
20/09/2012. Buenos Aires
21/09/2012. Buenos Aires - Colonia Sacramento/Uruguai

<<<<<<<<  URUGUAI  >>>>>>>>

28/09/2012. Montevideo/Uruguai - Buenos Aires (Teatre "El Galpon de Catalina")
29/09/2012. Buenos Aires
30/09/2012. Buenos Aires
                    (Buenos Aires - Puerto Madryn, bus nocturn)
01/10/2012. Puerto Madryn (Punta Loma)
02/10/2012. Puerto Madryn (Península Valdes)
03/10/2012. Puerto Madryn
                    (Puerto Madryn - Río Gallegos, bus nocturn)
04/10/2012. Río Gallegos - El Calafate
05/10/2012. El Calafate (Perito Moreno) - El Chaltén
06/10/2012. El Chaltén (Fitz Roy)
07/10/2012. El Chaltén (Cerro Torre) - El Calafate
08/10/2012. El Calafate - Ushuaia (Vol amb LADE)
09/10/2012. Ushuaia (P.N. Tierra de Fuego)
10/10/2012. Ushuaia - Tolhuin - Ushuaia
11/10/2012. Ushuaia - El Calafate (Vol amb AA)
12/10/2012. El Calafate - Puerto Natales/Xile

<<<<<<<<<  XILE  >>>>>>>>

21/10/2012. Castro/Xile - San Carlos de Bariloche
22/10/2012. San Carlos de Bariloche (Refugio Frey)
23/10/2012. San Carlos de Bariloche (Cerro Campanario) - Villa Angostura - S.M. de los Andes
24/10/2012. San Martín de los Andes (Mirador)
15/10/2012. S.M. de los Andes - Pucón/Xile

XILE  >>>>>>>>
 

ELS POSTS. I aquestes són les entrades que hem fet durant la nostra estada a Argentina:
  • Cafayate, terra de vins, al nord-oest d'Argentina, aquí hi hem passat 5 dies descansant i gaudint d'aquesta terra a un altre ritme, entre bon menjar, bon beure i excursions per la zona a peu o fent dit.
  • Aigua, aigua i aigua! i més aigua!,  a les cascades d'Iguaçú, ja hi som, som davant una de les set meravelles del món i hem quedat estupefactes! Són més impressionants del que ens imaginàvem!.
  • BUENOS AIRES exprés. Les nostres primeres 24 hores a Buenos Aires podrien formar part tranquil·lament de les típiques guies: -lo imprecindible- o -Buenos Aires en 24 horas-.
  • Uns dies a la capital federal, és la capital dels tangos, del bon menjar i del bon vi, del futbol, i amb una gran activitat cultural. Nosaltres ens hem centrat en els barris més concorreguts, Palermo Viejo o Palermo Soho, La Boca, San Telmo, La Recoleta, el Microcentro, Puerto Madero y Belgrano.
  • COUCHSURFING by Buenos Aires, aquí inciem una de les millors experiències d'aquest viatge el couch!! i vam aprofitar per cuinar pels nostres amfitrions, així que en aquest post, també us deixem unes receptes.
  • L'espectacular fauna austral, uns dies entre balenes, pingüins, lleons i elefants marins!!
  • Perito Moreno, la vuitena meravella del món!, a El Calafate. Imposa! És impressionant! És enorme i majestuós!!! És elegant! Aquestes són les paraules que ens vénen al cap quan pensem amb el Perito, com dirien alguns és imperial! :-p
  • El Fitz Roy i el Cerro Torre, a la capital del trekking, a EL Chaltén nosaltres hi hem passat dos dies en aquesta població per fer els dos trekkings més famosos de la zona, el trekking a la Laguna de los Tres i el de la Laguna Torre.
  • Ushuaia, la fi del món, principi de tot!. Ushuaia, coneguda com la Terra del Foc, ens va rebre amb un temporal de neu i fred, i amb un fortíssim vent. Ens va encantar ja que semblava que ens remarcava que havíem arribat a la Fi del Món, una terra inhòspita!.
  • La Patagònia, entre xocolata i llacs, descobrim Neuquen, a Bariloche, la Suïssa argentina, entre xocolata i caminades fins al refugi Frey, i tornem a travessar a Xile, tot creuant la ruta dels 7 llacs fins a San Martín de los Andes.

EL POST FINAL. Les nostres sensacions, reflexions, etc., sobre la nostra estada  Argentina:
  • Argentina, natura desbordant! les nostres reflexions després de passar per aquest inmens país, 2.766.890 km², el vuitè país més gran del món... .

FOTOS, ALLOTJAMENTS I PRESSUPOST. Us deixem els següents enllaços d'interès:

Argentina, natura desbordant!

2.766.890 km², el vuitè país més gran del món... així és com hem conegut Argentina!
Amb 38 dies a Argentina ens ha donat temps a creuar-la d’oest a est, passant del desert més inhòspit xilè fins a la selva d’Iguazú, tot descobrint la zona de vins de Salta, a el Cafayate, destacable per la seva varietat vinícola, el Torrontés. El trajecte fins a Iguazú no va ser fàcil, ni curt, ja que els bitllets de busos estaven exhaurits, però al final vam poder-hi arribar. Sense dubte creiem que és de caràcter obligatori arribar fins aquí i visitar les cascades. No desmereixen en cap sentit una visita. D’Iguazú començàrem a creuar el país de Nord a Sud tot resseguint la costa. Així que la primera parada va ser a la capital, Buenos Aires, allí ens esperaven uns amics molt especials, que vam conèixer a Vietnam, en Tomás i la María. És aquí on també ens vam estrenar amb el Couchsurfing i gràcies a la Patricia i la Maru, en Felipe i l’Estrella vam viure uns moments inoblidables a una ciutat que evoca records de Madrid i Barcelona.



 
De Buenos Aires, vàrem creuar el Mar de Plata per arribar a Uruguai i de tornada ja vam començar la nostra ruta patagònica. La primera parada va ser Península Valdés, una altra parada, creiem que, obligatòria perquè la fauna austral de la zona no deixa indiferent a ningú. Després de passar uns 3 dies entre pingüins, ballenes, elefants i lleons marins vam continuar la nostra ruta cap a el Calafate, on ens esperava una altra i merescuda meravella del món, l’impressionant Perito Moreno. Vam passar del fred més glaciar al fred muntanyenc que es troba al Chaltén i no ens vam cansar de caminar per senders del Cerro Torre i el Fitz Roy. Tierra de Fuego, altrament dita la Fi del Món, ens esperava, així que enfilats a un avió de l’exèrcit, cal dir que més que un avió semblava un bus de línia, els avions fan tantes parades?, vam arribar a Ushuaia, on en Pablo ens va fer d’amfitrió i així és com ens vam acomiadar d’aquest immens país.


La següent parada era Xile però després de Xile vàrem tornar a entrar a Argentina i aquesta vegada va ser per visitar la coneguda Suïssa Argentina. Bariloche, terra de xocolates, va ser la primera parada, i ens vàrem posar les botes, per sort ho vàrem cremar caminant pels seus Cerros, nosaltres ens vam perdre pel Cerro Catedral. I ara sí que ja tocava despedir-se d’aquest gegant sud americà, i ho vam fer tot visitant la zona de Neuquen, i coneixent localitats tan boniques com Sant Martin de los Andes.
 
Argentina és un país que té de tot i més, un país amb glaciars, terres selvàtiques, un fauna brutal, una varietat culinària i vinícola increïble, i una gent increïblement simpàtica… però que les seves enormes distàncies fan que desplaçar-se d’un lloc a l’altre sigui pesat i car. Els transports són cars, en comparació amb el nivell de vida que sí que l’hem trobat econòmic, com sempre es pot gastar més i menys, depèn les necessitats de cadascú, però els trajectes amb bus no ens han costat mai menys de 60€ i per amunt  el trajecte, nosaltres per aquest preu pensàvem trobar bones gangues amb avió, però no ha estat així. Només hem de dir que un 70% de la nostra despesa a Argentina ha estat en transport.

 
 
 
Actualment hi hem trobat un corralito amb el dòlar, la qual cosa fa que tot sigui molt més car del que era fins fa ben poc. Aconsellaríem, per a futurs viatgers, portar dòlars i canviar-los als arbolitos al mercat paral·lel, el dòlar blue, que seria el mercat "negre" o il·legal, ja que el canvi que et fa el banc si es disposa d'efectiu pel caixer automàtic surt bastant malament.

 
A Argentina se’ns ha acabat el xollo de dormir en habitacions dobles per un bon preu, aquí hem hagut de compartir habitacions, però el fet de viatjar en temporada baixa ha jugat al nostre favor i hem dormit, moltes nits, sols en habitacions de 5, 6 o 8 persones. A Argentina també hem tingut la oportunitat d’estrenar-nos amb el Couchsurfing i ho recordarem com una de les millors experiències d'aquest viatge, ja que et permet entrar molt més amb contacte amb la cultura d’un país. Sense dubte que si ho tornéssim a fer, repetiríem.
 
Si encara no l’has visitat, apunta Argentina a la llista de pendents, s’ho val!

La Patagònia, entre xocolata i llacs descobrim Neuquen

El propòsit de creuar, novament, frontera entre Xile i Argentina no era només per menjar xocolata... ens havien parlat molt bé del Cerro Tronador i, concretament, del refugi Otto Meiling, un refugi enclavat entre dos glaciars, el Castaño Overo i l'Alerce, que des de Bolívia ja estàvem ansiosos per arribar en aquesta part d'Argentina. Aquest refugi ha estat reconstruït fa un parell d'anys i segons diuen és molt xulo, a part de gaudir d'unes vistes més que privilegiades entre les dues glaceres i des del qual es pot sentir el fort so ensordidor que fa el gel quan es trenca, d'aquí li ve donat el nom al Cerro Tronador de 3.491 metres.

el refugi Frey a 1.700  m 
 
Ens venia de gust regalar-nos una nit, i un sopar, amb unes vistes inoblidables, però viatjar en temporada baixa també ha de tenir els seus peròs,  aquí ens trobem que el refugi Otto Meiling estarà tancat fins a primers de desembre.

la nova afició de la Patagònia, fotografiar ocells, en aquest cas en desconeixem l'espècie
 
No obstant, tot i els imprevistos d'última hora, vam decidir tirar endavant amb el pla B. Menjar Xocolata. Però abans de menjar-la necessitàvem cremar una mica, així que vam decidir fer l'altre cerro, el Cerro Catedral, també molt concorregut, sobretot, pels amants de l'esquí i l'escalada.

tot vorejant el Lago Gutierrez

els nostres objectius, el cerro catedral i el refugi Frey

un altre per la col·lecció

Evidentment no el vam pujar, però vam arribar fins al refugi Frey, a 1.700 metres d'alçada i en el que vam fer poc més de 700 metres de desnivell. Des del Club Andino de Bariloche ens van dir que necessitàvem d'entre 4 i 6 hores per fer aquesta caminata de 10 quilòmetres, al principi de la qual s'anava planejant, tot vorejant al llac Gutierrez i al final hi havia la pujada forta, nosaltres, que som més xulos que ningú, vam fer-la amb només 2h 30' ;-).

vistes a l'inici de la pujada forta

oques del cap gris o Cauquén Real (Chloephaga polyocephata) habita a prop de llacs a la "cordillera" dels Andes

darrera el refugi Frey, la llacuna Tonchek totalment glaçada
 
La ubicació del refugi Frey, al igual que la de l'Otto Meiling, també és digne de veure. El Frey és troba al peu de l'agulla Frey, rodejat de torres i agulles de pedra i a peus del llac Toncek, un llac que nosaltres encara vam veure glaçat i cobert de neu.

al fons la Torre Principal del Cerro Catedral, 2.405 m
 
Ara sí que ja podíem menjar xocolata, i vam deixar-nos portar per les recomanacions dels locals i amics, així que la nostra ruta xocolatera per Bariloche va començar a la xocolateria la Abuelita Goye, on vam degustar el primer "chocolate en ramas", una barreta de xocolata amb virutes, molt típic d'aquí, i n'hi ha de tots i per tots els gustos, de xocolata blanca, negre, amb llet...

oooohh!!!! a la xocolateria Rapa Nui... el gelat més bo que hem provat mai!!!

Després de l'abuelita ens en vam anar a la xocolateria Rapa Nui, on vam donar-nos el gust de veure'ns una xocolata desfeta i ens vam menjar el millor gelat de la nostra vida, un gelat de xocolata negre, merenga i dulce de leche, una cosa que et desperta tots els sentits, boníssim. La última xocolateria de la nostra ruta va ser la xocolateria Mamushka on vam probar els seus bombons. La Rapa Nui se sale, així que ja sabeu on heu d'anar quan arribeu aquí.

aparador de la botiga Rapa Nui

i cartell publicitari 
 
És clar que després d'aquesta ruta hipercalòrica necessitàvem fer una mica d'esport. A San Carlos de Bariloche hi ha diverses alternatives, entre les quals hi ha fer el circuito chico, on caminant o amb bicicleta es pot recórrer tota una zona de llacs de la localitat, o també es pot pujar en algun Cerro, caminant o amb funicular. Nosaltres vam decidir pujar caminant al Cerro Campanario, una pujada una mica sinuosa d'uns 30 minuts, i des d'on es tenen unes vistes del circuito chico i del llac Nahuel Huapi, espectaculars.

nosaltres dalt del Cerro Campanario

 les vistes des del cerro són realment espectaculars
 
La localitat de Bariloche també és coneguda com la Suïssa Argentina per la gran presència de llacs als voltants de la regió i per la xocolata.... nosaltres no li hem trobat semblança alguna, així que hem decidit anar a San Martin de los Andes, passant abans per Villa la Angostura, localitat des d'on comença la famosa ruta de los siete lagos, una localitat que tot i haver-nos recomanat força gent ens ha deixat bastant indiferents.

Però, no podem dir el mateix de San Martin de los Andes, sí algun lloc l'haguéssim de comparar amb la Suïssa que nosaltres coneixem, seria aquest. Un poble molt més petit i ordenat, amb cases de fusta i uns espais urbanístics decorats amb gràcia, no tant turístic, almenys quan hi hem estat nosaltres. I des d'aquí ja hem tornat a creuar frontera, la última frontera d'aquesta aventura, però això ja serà un altre post. 

Ushuaia, la fi del món, principi de tot!

Terra de foc és com es coneix aquesta part de la Patagònia, l'extrem més austral del planeta. L'arxipèlag de la Terra de foc la comparteixen Argentina i Xile, muntanyes i llacs i amb poques carreteres, s'ha convertit en un destí indispensable quan es viatja a la Patagònia, Ushuaia, tot i essent molt més remota la part xilena, amb poblets petits i solitaris.

tal com es coneix Ushuaia, la Fi del Món, l'inici de tot
 
Nosaltres hem escollit Ushuaia, per ser la ciutat més austral del món. En realitat a Xile encara hi ha un poblet més austral, Puerto Williams, però per número d'habitants no arriba a ciutat. Ushuaia té opinions per tot, al llarg del nostre períple hem sentit de tot, que és maco, que no, que és car i que no val la pena fer tants de quilòmetres per arribar-hi, potser aquesta última opinió és la que guanyava.

Així que ja sabíem on anàvem, i havent tornat constatem que és una ciutat lletja, sense carisma, i desordenada, però continuem pensant que no podíem marxar d'Argentina sense trepitjar la Fi del Món, ja que les sensacions que un té a cada lloc que visita també són part del viatge, i aquí es respira un aire especial i disposa d'un marc excepcional, amb una combinació única de costa, boscos, muntanyes i glaciars.
 
Ushuaia ens va rebre amb un temporal de neu i fred, i amb un fortíssim vent. Ens va encantar ja que semblava que ens remarcava que havíem arribat a la Fi del Món, una terra inhòspita!. En Pablo, el nostre Couch, ens esperava a casa seva amb la calefacció a tot drap. Amb ell vam compartir menys estones de les que haguéssim volgut, però per motius de feina no vam passar més hores junts, tot i així, ha tornat a ser una experiència de Couchsurfing inoblidable.
 
davant el famós cartell d' "Ushuaia, fin del mundo"

A principis del segle XX Ushuaia havia tingut reclutats els individus més perillosos del país, tipus la presó d'Alcatraz, avui en dia només se'n conserva l'edifici, el qual després de pagar 90 pesos o 20 dòlars, es pot visitar (o_O!, cosa que no vam fer), també hi ha el tren en el qual els presos anaven a buscar llenya i d'aquí li ve donat el nom, el Tren del Fin del Mundo!

vistes de la ciutat d'Ushuaia

Actualment, Ushuaia és una ciutat d'uns 60.000 habitants amb un port molt important, que la converteix en una ciutat industrial d'una forta economia, amb això volem dir que la naturalesa és, segurament, molt més exuberant a la part xilena que l'argentina, no obstant Ushuaia té un entorn destacable, amb unes muntanyes sempre nevades que contrasten a peus del Canal de Beagle. Aquí hem passejat pel Parc Nacional de la Terra de Foc, llacs i muntanyes conformen aquest paisatge de boscos andino-patagònics més australs i que limiten  al mateix canal.

el Parc Nacional de la Terra de Foc davant el Canal de Beagle

pica-soques gegant o Magellanic Woodpecker, el més gran que habita aquestes terres, fins al 36 cm de llargada 

el Michay, Darwin's Berberis, arbust comú a la Patagònia amb les seves flors taronjades que s'agrupen en penjols de fins a 10 flors  
 
Navegar pel canal de Beagle també és usual a Ushuaia, per així tenir una perspectiva de la ciutat ben diferent, i visitar colònies de lleons marins, però després de Península Valdés no entrava en el nostres plans ni pressupost, així que ens hem conformat en caminar fins a l'altra banda del canal.

Parc Nacional de Terra de Foc

un pica-soques magellanic mascle fàcilment identificable ja que el seu cap és totalment vermell
 
El glaciar Martial es troba a només 7 quilòmetres del centre i es diu que des d'allà es té una panoràmica de la ciutat i el canal força boniques, nosaltres vam pensar que després del Perito Moreno no hi hauria glacera que es superés, o sigui que vam decidir no anar-hi.

vistes al canal de Beagle i el port d'Ushuaia
 
Amb tres dies a Ushuaia també hem tingut temps de visitar el poblet-comunitat de Tolhuin, a 100 quilòmetres de la ciutat, tot i que el nom ens va semblar encisador, Tolhuin és, de llarg, el poble més lleig dels que hem visitat, però aquesta només és la nostra opinió. Un poble mort, sense vida, amb tots el negocis tancats, cases buides i mal cuidades... un poble desolador.

vistes del pas Garibaldi el qual va parar el nostre camioner per tal que pogueésim fer la foto de rigor 
 
El que és de caràcter obligatori a la Patagònia, és menjar el cordero patagónico, un dels plats més típics, i especialment el xai a la creu, un no pot marxar sense menjar-lo, i això és el que hem fet a la ciutat de la fi del món.
 
 
Volem dir, que com ens havien advertit els nostres amics, en Marc i la Mireia, Ushuaia pot ser del tot prescindible, la única cosa és que conserva aquest misticisme pel fet de trobar-te al punt més austral del món, però amb tot el que hi ha per visitar, no supera ni de bon tros la resta de la Patagònia que hem tingut oportunitat de conèixer, així que per aquells que van justos de temps no recomanaríem fer aquest desplaçament només per arribar a la fi del món. Hi ha llocs molt més bonics.

I, la següent parada? Serà l'Antàrtida? Ens hagués agradat, però no sabem si els més de 5.000 dòlars que costa arribar-hi per persona s'ho valen... Així que seguirem amb el nostre ritme, ens n'anem a la Patagònia xilena!

El Fitz Roy i el Cerro Torre, a la capital del trekking

Un dels grans atractius de la Patagònia és el pic Fitz Roy, també conegut com a Chaltén i destaca pels seus pics de pedra sempre rodejats de núvols permanentement, que li dona nom a la població del Chaltén, que en llengua originària tehuelche significa "muntanya que fumeja".
 
nosaltres davant la Laguna Torre
 
La població del Chaltén és ciutat amorfa, realment jove, assentada en la vall, al costat del riu de Las Vueltas, es va establir als anys 70 per raons territorials, després d'un conflicte fronterer amb la veïna Xile. Xile anava avançant posicions sobre aquest territori deshabitat en centenars de quilòmetres a la rodona. I posteriorment li va sobrevenir l'èxit turístic, actualment la població del Chaltén és coneguda com la capital del trekking.
 
el cerro que fumeja, és el Fitz Roy :-p
 
Nosaltres hi hem passat dos dies en aquesta població per fer els dos trekkings més famosos de la zona, el trekking a la Laguna de los Tres i el de la Laguna Torre.

El primer és un trek d'anada i tornada al Chaltén, d'unes 3-4 hores en un sentit. Nosaltres el vam iniciar a el Pilar, a uns 22 quilòmetres del Chaltén, així vam evitar anar i tornar pel mateix camí, i vàrem poder veure el Glaciar de Piedras Blancas. Aquest és un trek per gaudir-ne tot un dia ja que les vistes al Fitz Roy són espectaculars.
 
uns paradís pels escaladors
 
El cerro Fitz Roy de 3.375 m.s.n.m. és un pic de pedra monstruós, juntament amb el veí Cerro Torre de 3.100 m.s.n.m.
 
Nosaltres vam iniciar la caminada amb un cel encapotat, amb vent i de tant en tant alguna bolva de neu. Però el dia es va anar arreglant tant, que a la tarda no hi havia cap rastre de núvols al cel. Vam estar més d'una hora a la Laguna de los Tres esperant si marxava el maleït núvol que tapava el Fitz Roy, però la cosa semblava missió impossible, i llei de Murphy, així que vam començar a baixar les muntanyes van quedar completament netes. Aleshores vam parar-nos a l'esplanada de Poincenot, per dinar davant aquestes muntanyes i gaudir d'un dia espectacular, res a veure amb la nostra sortida a primera hora del matí.
 
les vistes tot pujant a la Laguna de los Tres
 
un altre tot pujant, en vistes a la vall!
 
davant la Laguna de los Tres, per cert, coberta de neu!
 
El segon dia vam fer el trek de Laguna Torre de 2,5-3 hores només anar. Aquest és un trek bastant planer en el que quasibé no guanyes alçada, i les vistes davant la Laguna Torre són espectaculars, amb la glacera i els blocs de gel flotant al llac!
 
el pedrot de granit, el Cerro Torre!! 
 
amb els blocs de gel davant la Laguna Torre i el cerro Torre al fons
 
A l'inici del trek a Laguna Torre hi ha un mirador des d'on es pot veure el Fitz Roy i el Cerro Torre.
 
el mirador, el Cerro Torre a l'esquerra i el Fitz Roy a la dreta 
 
La caminada la vam tenir enllestida en un matí ja que a la tarda tocava veure el Barça - Madrid. Messi, el millor del món!

El Chaltén és un paradís pels escaladors i pels campistes ja que l'accés al Parc Natural de Glaciares Norte és totalment gratuït i no has de pagar cap taxa ja sigui per fer treks, acampar o escalar. Això ho diem ja que la Patagònia et fan pagar per tot! Ah! i l'aigua de l'aixeta és potable. :)
 
ens veiem a la pròxima aventura: a la Fi del Món