Jerusalem, la Ciutat Santa

"La ciutat de Jerusalem ha estat, des de fa segles, la més disputada del món. Israelians i palestins la volen com a capital. Cristians, musulmans i jueus la veneren. El que passa aquí transcendeix a tot el planeta. Per a tots és capital." Així és com descriu Jerusalem l'Albert Elfa, el corresponsal de TV3 a Jerusalem des de 2009.

Jerusalem ha estat el plat fort del viatge. Us ho expliquem!

Vistes de Jerusalem
vistes de Jerusalem des del cementiri jueu amb la Cúpula de Roca al centre


Jerusalem avui dia continua en disputa entre israelians i palestins, actualment és la capital de l'estat d'Israel, però no és reconeguda com a tal per la majoria dels estats internacionals, així que les embaixades estrangeres es troben a Tel Aviv. Jerusalem Est, o Oriental,  és la part palestina, i és territori ocupat per Israel des de 1967 després de la Guerra dels sis dies.

Durant la seva llarga història, Jerusalem ha estat destruïda 2 vegades, 23 vegades assetjada, 52 vegades atacada, i 44 vegades capturada.

Doncs per entendre'n una mica la seva trasbalsada història, cal destacar que Jerusalem ha estat el focus de 3 religions monoteïstes del món. Punt de trobada entre jueus, musulmans i cristians. Per aquesta raó Jerusalem és la Ciutat Sagrada per cada una d'aquestes religions i perquè concentra llocs de gran importància religiosa com el Mur de les Lamentacions, la Cúpula de Roca o l'església del Sant Sepulcre, a tocar un lloc de l'altre.

el sàbat al mur de les lamentacions
jueus durant la celebració del sàbat al capvespre del divendres davant el Mur de les Lamentacions

la impressionant Cúpula de la Roca a l'Esplanada de les Mesquites

altar de la crucificació a la capella ortodoxa grega a l'interior de l'església del Sant Sepulcre

La nostra visita a Jerusalem es va concentrar en 4 dies, creiem que necessaris per veure'n lo òptim i els quals vam destinar majoritàriament a conèixer-ne la part oriental, amb la ciutat vella, el Mont de les Oliveres, i els barris jueus, de Mea Shearim, Nahla'ot i Ein Kerem. Per nosaltres, visitar Jerusalem és caminar per la ciutat vella, la qual cosa et fa despertar tots els sentits, perquè mentres sents els repics d'una campana, també sents el cant del minaret, les crides a l'oració musulmana, les olors de les espècies, la multitud dels basars, amb els crits dels mercaders, jueus i musulmans comerciant, transeünts passant amunt i avall, musulmans abillats amb la Kufiyya, el típic mocador palestí, gent prenent un humus o fent un cafè, tot envoltat d'edificis vells, molt vells.



Baklaves Jerusalem Israel Palestina
els típics dolços d'Orient Mitjà

Un dels dies vam caminar fins al Mont de les Oliveres des d'on es tenen unes visites escpectaculars de la ciutat, i el camí et porta a visitar els Jardins de Getsemaní, on Jesús redimia els pecats, i el Cementiri Jueu. Des de dalt de tot del Mont de les Oliveres s'observa l'Esplanada de les Mesquites i en primer pla destaca la dorada Cúpula de Roca, el tercer lloc més sagrat per l'Islam, on els musulmans creuen que Mahoma va ascendir al cel per reunir-se amb Déu, però que comparteixen musulmans i jueus en dies separats. Doncs la Cúpula de Roca també n'és el lloc més sagrat pels jueus, ja que creuen que va ser aquí on Abraham va sacrificar el seu fill Isaac i on es va construir el Temple de Jerusalem, o Temple de Salomó, i que actualment només en queden les restes dels fonaments, l'actual Mur de les Lamentacions, un mur de contenció del mateix. Es pot accedir a l'espalanada de les mesquites en horaris restringits però en cap cas dins la mesquita o la cúpula. El dijous va ser el dia escollit per visitar-la, i vam tenir l'oportunitat de topar-nos amb moltes celebracions de Bar/Bat Mitzvá, per entendre'ns, la comunió cristiana.

vistes de Jerusalem del Mont de les Oliveres
les espectaculars vistes de Jerusalem des del Mont de les Oliveres, amb el cementiri jueu al primer terme

església de les Nacions a Jerusalem
la colorida façana de la Basílica de Getsemaní o Església de les Nacions, al costat del Jardí de Getsamaní on Jesús va resar abans de ser arrestat després de l'últim sopar

Ens vam reservar el divendres per coincidir amb l'inici del sàbat, cosa que recomanaríem a qualsevol viatger que visiti Jerusalem. El sàbat és el dia de festa pels jueus, seria com el diumenge pels cristians, però molt més accentuat, bàsicament perquè és com si el món es parés, especialment pels jueus ultraortodoxos. El sàbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte. I durant el sàbat tot, abslutament tot, deixa de funcionar, especialment els comerços i el transport públic inclòs. El divendres al matí, previ a l'inici del Sàbat, és molt interessant passejar pel mercat de Mahane Yehuda, que guanya molta vida, perquè és el dia que els jueus hi van a fer les compres per preparar el sàbat i perquè l'endemà no hi ha res obert, almenys a la part jueva, ja que a la part musulmana continua tot obert malgrat el descontentament dels jueus més radicals. Després vam fer coincidir la ruta que ens havíem marcat i que ens portaria a la Ciutat Vella per creuar pel barri ultrautodox de Mea She'arim i va ser com convertir-nos, literalment, en espectadors d'un altre món. Poques dones pel carrer, o almenys aquesta va ser la sensació, i destacaven per les seves vestimentes més recatades. En aquest barri és habitual trobar-te amb cartells on es prohibeix l'accés a les seves comunitats, on resideixen els jueus més radicals, a no sé que et vesteixis com ells. No anàvem vestits per la ocasió, i no ens vam colar als seus carrerons, però en vam tenir prou per fer-nos la nostra impresió del barri jueu de Jerusalem.

Mercat de Mahane Yhuda Jerusalem
el Mercat cobert de Mahane Yehuda a Jerusalem

un anar i venir de jueus durant el divendres al matí al barri jueu de Mea She'arim 

un grup de jueus ultraortodoxos a Mea Shearim

Vam dirigir-nos a la Ciutat Vella, que s'ha dividit tradicionalment en quatre quarts, l'armeni, el cristià, el jueu i i el barri musulmà. La ciutat vella es va convertir en Patrimoni de la Humanitat el 1981.

Vam entrar a la Ciutat Vella pel barri musulmà, per la porta de Damasc, i d'allí vam arribar-nos al barri cristià tot seguint la Via Dolorosa, els carrers pels quals Jesús va arrossegar la creu abans de la crucifixió, fins arribar al temple més sagrat pels cristians, a l'església del Sant Sepulcre, on Jesús hi va viure les seves últimes hores. Al Sant Sepulcre és molt curiós veure els cristians més devots, de les seves diferents branques del cristianisme, ja siguin catòlics, grecs, ortodoxos, armenis, coptes o etíops. El recorregut ens va portar fins a la porta de Jaffa, però d'allà ens vam endinsar de nou cap al barri armeni i jueu. Al sud de la ciutat vella hi ha llocs tant importants com la ciutat de David i l'església de la Dormició, on la verge Maria va morir, i on nosaltres vam assistir a la Missa del gall a la mitjanit de la vigília de Nadal, en celebració del naixement de Jesús.

Porta de Damasc a Jerusalem
la Porta de Damasc és una de les portes més concurregudes de la ciutat vella de Jerusalem

el cartell del líder palestí Yasir Arafat pels carrers de la ciutat vella de Jerusalem

Via Dolorosa a Jerusalem
inidicacions de la Via Dolorosa

A les 17h toca la campana per indicar que el Sàbat ja ha començat. En aquest moment el trajecte de la porta de Damasc, l'entrada a la ciutat vella pel barri muslmà i fins al barri jueu és un no parar de families utraurtodoxes en direcció al Mur de les Lamentacions, el santuari més preuat pels jueus. És sensacional!

una família jueva dirigint-se cap al Mur de les Lamentacions, sempre caminant ràpid, sembla que els empaitin 

I arribats al Mur de les Lamentacions, previ escorcoll al check-point jueu, et quedes bocabadat veient la celebració del sàbat per part dels jueus, que nosaltres desconeixíem absolutament. És impressionant!

capvespre a l'esplanada del Mur de les Lamentacions durant el sàbat

és una mica un caos, cadascú fa la seva pròpia liturgia, n'hi ha que canten, que preguen, que salten i ballen, etc.

el mur de les lamentadcions s'omplena a vessar de jueus, principalment ultraortodoxos, amb les seves millors gales

durant el sàbat (shabbat) està prohibit pendre fotos davant al Mur de les Lamentacions, aquesta és la última foto que vaig fer abans no es pongués el sol

Una vegada vist com reben el sàbat els jueus, vam anar al pis de la Maya, vam recollir el seu pare i vam dirigir-nos al quibuts Gezer (kibbutz) per celebrar el sàbat amb la seva família i celebrar Sant Silvestre, és a dir el cap d'any. Però aquesta experiència us l'explicarem en un altre post juntament amb l'experiència del quibuts. El dissabte següent vam aprofitar per visitar el bonic poblet de Ein Kerem, un poblet de l'extra radi de Jerusalem., on segons la tradició cristiana va néixer Joan Baptista, i també és ben conegut per la seva xocolata.

apreciada aigua pels cristians, manantial de la Verge, a Ein Kerem

No cal dir que hem passejat pel barri de Nahla'ot, on hem estat allotjats aquests dies, un barri laberíntic ple de petits carrerons a tocar del Mercat principal, i hem fet unes quantes vegades el carrer de Jaffa tot passant per la plaça de Zion fins l'Ajuntament, amb el seu tren lleuger tan característic i al modern centre comercial al Mamilla Mall, també el carrer comercial

Jaffa Road durant el sàbat, la part occidental de Jerusalem, està totalment paralitzada 

A priori sembla impossible que tres religions com aquestes puguin conviure en un mateix lloc i a més tenint en compte la gran tensió política existent entre jueus i muslmans, però caminant pels carrerons de la ciutat antiga es comença a entendre molt millor aquesta estranya convivència entre cultures, encara que sempre amb un gran estat d'alerta.

pels carrerons de la ciutat vella de Jerusalem, on vam aprofitar per comprar ceràmica armènia

Ens ha encantat i hi tornaríem, segurament us preguntareu què és el que fa que uns agnòstics com nosaltres ens haguem enamorat d'aquesta ciutat, doncs una de les principals raons és la història que s'amaga a cada racó, i de la que se n'és testimoni a mesura que la vas coneixent més profundament. On cada pas pels carrers de la més santa de les ciutats ens recorda que aquest lloc que ha tingut un efecte enorme en la història del món. I ara que la coneixem podem afirmar que aquesta ciutat ofereix el testimoni històric de milers d'anys, i es comprenen molt millor les passions religioses que conviuen en ella, ciutadans musulmans, jueus i cristians, encara que amb recel, cadascun defensa el seu espai a la ciutat més espiritual del planeta.

9 comentaris:

  1. Anònim11/2/14

    Quin "pedazo" de post, nois! Ens ha encantat.
    Per tot el que expliqueu, i per les magnífiques fotos, ens venen unes ganes enormes de visitar Jerusalem, i estem intentant que sigui una de les properes escapades. Aviam si ho podem organitzar aviat.
    Els vostres articles ens seran molt i molt útils.
    Una abraçada.

    Manel i Cristina

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Bones Manel i Cristina,

      Gràcies pel "piropo", i esperem haver trasnmés que ens va agradar molt Jerusalem, amb un contrast cultural i religiós brutal!

      No us ho penseu dues vegades, si teniu l'oportunitat visiteu Jerusalem!
      Estarem atents de quan hi aneu, segur que fareu unes fotos molt millors!! :p

      Un forta abraçada!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. M'ha encantat el post, amb ganes de continuar llegint sobre el viatge!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elisabet!

      Gràcies per llegir-nos i pel comentari, la pròxima entrada serà sobre la nostra experiència al quibuts o sobre els territoris palestins, la visita a Cisjordania, amb Hebron com a plat fort...

      Així que atenta al pròxim twit! ;-)

      Salut i viatges!
      Xavi i Txell

      Elimina
  3. Un 10 per aquest post.
    Petons parella !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep!!!
      Ens veiem diumenge!!!

      Xavi I Txell

      Elimina
  4. OOOOHHH quina pasada de ciutat, de relat, de fotos... tot és espectacular parella! sabeu que estem fent ara mateix?? doncs si, ja estem buscant un vol per anar a Jerusalem i viure en primera persona tot el que expliqueu!

    Una abraçada parella!

    ResponElimina
  5. Ei!!!
    Ja ens informareu si heu tingut sort en la recerca!!
    La veritat que ens ha encantat poder conèixer aquesta ciutat.
    Una abraçada!
    Txell i Xavi

    ResponElimina