dijous, 20 de febrer de 2014

La història d'un Kibbutz, amb sopar de Shabbat inclòs

No podíem marxar d'Israel sense viure l'experiència d'un sopar en Shabbat. Aquesta és una de les principals recomanacions de tota guia  de viatges a Israel, concertar un sopar de sàbat (Shabbat) amb una família local jueva, i l'altre visitar un Kibbutz, i nosaltres hem tingut la sort de fer les dues a la vegada, al Kibbutz Gezer, i a més hem pogut gaudir de la festa de Cap d'any.

Per qui no hagi sentit a parlar dels Kibbutz, o quibuts en català, són comunitats agràries de caràcter col·lectivista de l’Estat d’Israel, però avui en dia la gran majoria ja ha perdut el seu idealisme socialista molt accentuat al seus inicis, on no hi havia ni sous ni propietat.

resum en fotos del kibbutz Gezer: treball col·lectiu i contacta amb la natura  


La nostra oportunitat de celebrar el Sàbat ha estat a la comunitat del Kibbutz Gezer, gràcies a la hospitalitat de la Maya i la seva família.

Després de passar el divendres a Jerusalem, on vam veure com el sàbat era rebut pels jueus, la Maya ens esperava a casa seva, vam anar-la a buscar i vam passar a recollir el seu pare per dirigir-nos cap al Kibbutz on faríem el sopar del divendres de shabbat, i celebraríem Sant Silvestre, és a dir el Cap d'Any. El Kibbutz Gezer es troba a mig camí entre Jerusalem i Tel Aviv, molt aprop hi ha les restes arqueològiques d'un antic assentament bíblic anomenat Tel Gezer i d'aquí en deriva el nom actual de la comunitat. 

La primera impressió a l'arribada al Kibbutz va ser la d'entrar a una urbanització privada ja que el poblet està totalment vallat i s'accedeix a l'interior a través d'una barrera i un control. El control és lo de menys, ja sabeu que a Israel és el plat de cada dia, començava a formar part de la nostra rutina diària.

la Txell a la cuina amb la Maya amb la seva tieta

Arribats al Kibbutz la família Davidowitz ens esperava a casa seva, allà vàrem conèixer la tieta de la Maya i el seu germà. Mentre preparaven el sopar van fer un Skype amb la seva mare i el seu avi, a qui també vàrem aprofitar per saludar, ja que estan de viatge a Estats Units! 

La nostra prescència a la trobada familiar va fer que l'Amos, el pare de la Maya, ens anés explicant el que era el ritual jueu del Shabbat, la Maya va encendre dues espelmes, i l'Amos, com a cap de família, va recitar les paraules del kidush, per beneir el vi i donar la benvinguda al sàbat, tot sostenint una copa de vi. En acabar va beure de la copa i va repartir vi a tots els presents. Tot seguit van destapar el pa que tenien cobert al damunt de la taula i tots junts vàrem agafar el jalà (Challah pronunciació), el típic pa trenat del sàbat. Van recitar una altra oració i finalment tots alhora en vam arrencar un tros i d'aquesta manera donàvem per començat el sopar del Shabbat.

una vegada  finalitzat el sopar ens distraiem tot recordant el joc del cordill conegut a tot el món

El Shabbat comença quan cau la tarda del divendres i dura fins la sortida de les estrelles del dissabte. Una mica pel broc gros, la tradició contempla que prèviament a la posta de sol del divendres els jueus es netegen, encenen espelmes, normalment dues espelmes i enceses per les dones de la casa, i es prepara la taula pel sopar, això es deixa apunt abans de la posta de sol del divendres, al igual que els àpats del dia següent es deixen a punt perquè es cuinen a foc lent.

El shabbat, significa descans, és el setè dia, el dia que Déu va atorgar al poble jueu per descansar de l'activitat quotidiana i abocar-se a l'espiritualitat. Com els cristians, o qualsevol altra confessió religiosa, hi ha qui segueix els costums amb més força i qui en passa més, o totalment, en aquest cas els dos extrems serien els jueus ortodoxos i els jueus seculars o no practicants. Durant els Shabbat els jueus han de complir uns preceptes del Torà, com ara: bàsicament no treballar, però tampoc poden encendre els llums, ni fer foc, ni cuinar, o fornejar, rentar roba, pintar, cosir, escriure, conduir, etc. tot un repte pels jueus ortodoxos, avui dia però tenen la làmpara del Shabbat que sempre està oberta i només obrint i tancant una finestra deixa passar la llum, així ja no obren ni tanquen la llum, la llum continua oberta! :p Com diriem aquí: feta la llei, feta la trampa. :-)

Continuem amb la nostra experiència al Kibbutz, després de sopar i fer sobretaula vam anar a la festa de Cap d'Any, que s'havia preparat al menjador comunitari. A Israel no celebren el cap d'any la nit del 31 de desembre perquè no és festiu i el dia següent és laborable, i la traslladen al cap de setmana previ.


la festa de Cap d'Any al Kibbutz Gezer, i la Txell i la Maya ballant a baix a l'esquerre! (via mòbil)

La festa estava amenitzada per en un grup de música de Tel Aviv i una barra lliure, aquestes són les coses hippies que ens agraden a nosaltres! Barra lliure tota la nit! ;-) En defensa nostre, hem de dir que no en vam abusar, no volíem fer un forat a la pobra economia kibbutzina!!, :p  Vam fer unes cerveses i a en Xavi li tocava beure's una espècie de sangria calenta que la Maya ens portava, però a la Txell no li agradava!

Doncs ja ho veieu, aquest any hem celebrat per partida doble el Fi d'Any, el divendres 27 a Israel i el 31 a casa!

A la festa ens retrobem amb en Beni, un amic de la Maya que havíem conegut un parell de nits abans a casa d'uns amics de la nostra amfitriona, i que actualment també viu a Jerusalem però procedeix del Kibbutz Gezer. 


al pis d'uns amics de la Maya on vam conèixer en Beni, un parell de nits abans

Nosaltres anàvem fent ús de la barra lliure, mentre vam conèixer l'Hernan, un jueu xilè que ja porta uns quants anys visquent al Kibbutz. Després d'unes temporades de voluntari va decidir integrar-se a la comunitat juntament amb la seva família. Vam estar xerrant una bona estona i gràcies a la facilitat de l'idioma ens va està explicant el funcionament del kibbutz. Ens va comentar de quedar l'endemà per ensenyar-nos les instal·lacions, però com que l'endemà teníem que tornar aviat cap a Jerusalem perquè el pare de la Maya treballava, va decidir portar-nos a fer un tomb per les instal·lacions aquella mateixa nit.

Així que a quarts de tres de la matinada, després d'unes quantes cerveses i sangries calentes, ens trobem passejant per la instal·lació ramadera del kibbutz, on munyen diàriament un munt de vaques i extreuen, creiem recordar, uns 25.000 litres de llet cada dos dies. Tenim la prova, us deixem la foto!

aquesta foto la vam prendre amb el mòbil durant la nostra excursió nocturna a través de la instal·lació de munyir

L'endemà al matí a primera hora vam fer una volta pel Kibbutz amb la Maya. La nit anterior vam poder veure la part productiva, mentre que la Maya ens mostrava l'altre part de la comunitat. Vam passejar a través dels camins peatonals i gespa, entre les cases dels membres de la comunitat, ens va ensenyar la bugaderia de la comunitat, un parc infantil, l'escola, la piscina i les zones esportives, amb camp de beisbol inclòs.  

tot passejant pel quibuts, la foto de dalt a l'esquerra és l'escola amb la seva nova tanca

Ens explicava les aventures que havia viscut quan era petita, la seva infància, la seva educació, etc. Ens explicava que des de feia dos anys l'escola s'havia vallat amb una tanca per ordres del ministeri d'Educació, ella ho preferia obert al camp, tal com ho recordava. Tot passejant també ens va indicar on estava el búnquer, tot recordant que quan era petita havia hagut de córrer a refugiar-s'hi en més d'una ocasió, principalment durant la guerra del Golf dels anys 90.

La nostra estada va ser curta, però molt gratificant. Hem quedat sorpresos d'aquest estil de vida col·lectiva, utòpic des del nostre punt de vista, però molt romàntic.

Pels qui encara tingueu ganes de llegir una mica més, a continuació us expliquem amb més detall el funcionament d'un Kibbutz, i l'origen del Kibbutz Gezer.

últims moments al Kibbutz Gezer abans de tornar a Jerusalem

Breu història del Quibuts Gezer:

Gezer és un kibutz al centre d'Israel amb una població de 300 persones.

El kibbutz Gezer es va establir al 1945 per immigrants d'Europa. Va ser al 1948, una força del batalló de la Legió Àrab, van atacar el kibbutz. Aquesta va ser defensada per 68 soldats de la comunitat que formaven part de la Haganà, organització paramilitar jueva durant l'època del Mandat Britànic de Palestina. Després de quatre hores de batalla, el kibutz va caure i 39 membres de la comunitat van ser assassinats. Actualment encara es pot visitar el cementiri on van ser enterrats els morts durant l'atac del 48. Després de la guerra va ser reconstruït, però finalment va ser abandonat el 1964. El kibbutz actual va ser refundat al 1974, per un grup d'immigrants nord-americans, justament per això un dels primers camps de Beisbol d'Israel va ser construït al Kibbutz Gezer l'any 1983.

Com la resta de Kibbutz, el quibuts Gezer ha anat perden l'essència inicial del socialisme, i després d'una forta crisi i endeutament de la comunictat. Avui dia s'ha reformat el seu funcionament, continuen prenent les decisions de forma assembleària, la majoria de membres de la comunitat continuen visquen i treballant al quibuts, viuen de l'agricultura, de la ramaderia i de les rendes de les seves propietats. Actualment la prinicpal activitat dels membres del quibuts és la recol·lecció de la llet de les seves vaques, i la producció d'oli d'oliva, antigament havien conreat les seves terres, però avui dia les tenen arrendades al igual que unes petites naus industrials que disposen en el mateix kibbutz. És una vida en comunitat però després d'una dolorosa reforma i disputes entre els seus membres, avui dia es permet la propietat privada i guanyar-se la vida fora de la comunitat.

Malgrat tot, a Gezer, encara sobreviuen com una comunitat assembleària, però amb límits, on algunes utopies segueixen vigents.

Deixem l'enllaç de la pàgina oficial del Kibbutz Gezer, en hebreu, però podeu utilitzar algun navegador amb traductor automàtic. I la pàgina de l'Oli de Gezer.

perquè us feu una idea del tamany del Kibbutz Gezer by Mr Google

Una mica d'història sobre els Kibbutz (quibuts): 

El primer Kibbutz fou establert el 1909, i actualment hi ha més de 250 quibuts, i els seus membres són uns 130.000, un 2% de la població israeliana.

Els kibbutzim (Kibutz, en plural) són inspirats en el socialisme i el sionisme, l'ideal d'una vida comunal. Als seus orígens els quibuts compartien el treball voluntari, l'igualitat i la democràcia directa en la presa de decisions. No hi havia salaris, la propietat era col·lectiva, i els objectes de consum eren distribuïts segons les necessitats. La comunitat s’encarregava dels vells, dels malalts i dels infants.  

Al principi, van ser explotacions agràries i ramaderes que més tard van anar diversificant les seves activitats i va arribar la industrialització dels quibuts.  Però els Kibbutz van entrar en crisi a finals dels anys 80, on el principal problema de les comunitats fou l'abandonament de la comunitat per part dels fills que fugien cap a les ciutats, i la desafecció i conflictes interns entre els membres. 

Finalment, la relaxació de la socialització fa que avui en dia s'estiguin recuperant després de la crisi dels anys 80 i 90, molt lluny queda la seva idealització dels anys 60 i 70. Actualment la majoria de Kibbutz han perdut el caràcter col·lectivista i s'han reformat en una espècie de cooperativa, on accepten la propietat privada, i els que treballen per la comunitat perceben un salari.

Actualment la febre industrialitzadora ha deixat pas al turisme i al sector serveis, i molts dels qibbutsnik treballen fora dels quibuts.

En resum, dels 273 Kibbutzim que existeixen en l'actualitat, la major part d'ells, uns 190, funcionen sota el mètode denominat "xarxa de seguretat", el qual permet als seus membres la possibilitat de obtenir ingressos diferencials, així com treballar fora del Kibbutz i pagar només les despeses comunes. Entre els restants, encara hi ha uns 65 que mantenen un sistema "comunal" similar al tradicional, mentre que els altres 19 es desenvolupen sota un mètode "integrat" que implica salaris diferenciats en base a l'antiguitat i la contribució al Kibbutz.

un collage amb quatre fotos divertides que hem trobat!!! ;-)

Si us han quedat ganes de llegir més sobre els Kibbutzim us deixem un parell d'enllaços: un tríptic en español sobre el moviment kibbutzim y el portal oficial del Moviment Kibbutzim.

2 comentaris:

  1. Molt interessants els links!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marc! Esperem q també t'hagi agradat el post!!! ;)

      Elimina