dimecres, 12 de març de 2014

Visita a Hebrón, centre del conflicte entre Palestina i Israel

No podíem deixar perdre la oportunitat de visitar Hebrón, un dels punts més calents del conflicte palestí-israelià. Anteriorment ja havíem trepitjat els Territoris Palestins Ocupats, o el que actualment resta de Palestina després de la progressiva fagositat del poble israelià sobre els Territoris Palestins. Vam creuar Territoris Palestins per arribar-nos al Mar Mort, per passar el dia de Nadal a Betlem i durant el shabbat que vam visitar Ramala, la capital provisional palestina.

al bell mig d'Hebron la Tomba dels Patriarques sota control israelià, lloc sagrat per musulmans i jueus


Per posar-nos una mica al dia sobre el conflicte paslestí-israelià, malgrat no ser portada dels diaris ni obertura dels telenotícies  després de la finalització de la segona intifada, a qui més qui menys li sonen les paraules: Gaza, Hamàs, Intifada, ocupació, camps de refugiats, colons, el Mur, Likud, etc.

No té una fàcil explicació, doncs la realitat no la podem simplificar entre Orient i Occident, entre jueus i musulmans, entre demòcrates i terroristes, entre "bons i dolents",... com molt sovint els titulars mediàtics o alguns polítics volen fer-nos creure. I és que quan escoltes les raons d'un i altre bàndol del conflicte, sembla que tothom hi tingui raó. Això ens ha passat aquests dies en repetides ocasions. Uns reclamen el dret a tenir un Estat que els protegeixi com a jueus; els altres reclamen que aquest dret no vulneri els seus drets com a palestins. Uns reclamen el dret a que aquest Estat tingui un territori; els altres que aquest no es construeixi a base de robar-los el seu. Uns reclamen seguretat i benestar; els altres que aquesta seguretat no es defensi a base d'ocupació militar ni d'estrangulament polític i econòmic al poble palestí. D'altres diuen que el conflicte palestino-israelià no es pot resoldre sense solucionar les relacions internacionals entre el món àrab i occidental. La situació és certament molt complexa i no pot reduïr-se a veritats absolutes.

un dels carrers de la ciutat vella d'Hebron que divideix entre palestins i israelians

L'any 1948 Israel va expulsar més de 800.000 palestins. En finalitzar la guerra, el govern israelià va impedir el retorn d'aquesta gent a les seves terres i cases. Molts d'aquests pobles foren arrasats fins als fonaments, i reedificats amb noves cases per a la nova població jueva que arribava de l'Europa post-nazi. De fet, la gran majoria dels pobles i ciutats de l'actual Estat d'Israel (regions de Galilea i el Negev) s'ubiquen allà on abans hi havia hagut un poble o una ciutat palestina.

Així, amb la intenció de solucionar el problema de l'holocaust europeu es va crear un nou problema, el dels refugiats palestins, encara avui sense resoldre. La comunitat internacional, i en representació seva l'ONU, va publicar la resolució 194 de l'Assamblea General de 1948, la qual reconeixia el dret al retorn d'aquests refugiats, si ho desitjaven, i a rebre una indemnització pels fets ocorreguts i per les terres "expropiades" a mans israelianes. Tanmateix, Israel mai no ha reconegut aquesta resolució, i menys encara ha fet res per a la seva aplicació. L'any 1967, durant la guerra dels Sis Dies, varen haver-hi noves expulsions i desplaçaments de la població palestina que afectaren unes 300.000 persones. Avui, els refugiats i els seus descendents sumen ja més de 5 milions de persones, ubicats en camps de refugiats a la regió o bé com a emigrants o refugiats polítics a Europa, Amèrica, i en d'altres països àrabs veïns.

La majoria de la població palestina expulsada el 1948 i el 1967 viu actualment en 59 camps de refugiats de l'ONU, ja sigui dins mateix de Cisjordània i Gaza com en els països veïns de Jordània, Líban i Síria.

mapa de Palestina on es pot veure la regressió dels Territoris Palestins respecte l'Estat d'Israel durant el segle XX

I després de més de 50 anys, encara s’espera una solució per part de la comunitat internacional, responsable de la partició de Palestina i del reconeixement de l'Estat d'Israel.

Una vegada explicat breument l'origen del conflicte territorial entre Israel i Palestina, l'altre punt calent, i no menys important és el conflicte religios, la Terra Promesa segons els jueus el Eretz Yisrael, la Terra d'Israel, l'antic regne d'Israel. Aquesta tensió religiosa es pot veure i palpar visitant la Tomba dels Patriarques a ple centre d'Hebrón. El lloc és considerat sagrat per les tres principals religions: el judaisme, el cristianisme i l'islam. Segons el gènesi, és una cova que va comprar Abraham per enterrar la seva dona Sara. Els jueus creuen que en ella va viure, va morir i va ser enterrat Abraham, amb la seva dona, Sarah, i els seus dos fills, Isaac i Jacob. Per als musulmans, a més d'això, Hebron és un dels llocs en què l'àngel Gabriel va fer a Mahoma aturar-se per resar en el seu viatge nocturn a cavall de la Meca a Jerusalem. Per als jueus, la Tomba dels Patriarques és el segon lloc més sagrat després del Mur de les Lamentacions, i la tercera per l'islam, coneguda com la Mesquita d'Ibrahim.

Si voleu fer emprenyar una mica algun jueu els pregunteu per la Mesquita, això sí, de bon rotllo: 
Where is the Mosque? What? The Ibrahim Mosque?... ;-) 

jueus a l'interior de la Tomba dels Patriarques

la Tomba dels Patriarques a Hebron

L'obstinació per part dels jueus més fervents de viure al costat de la Tomba dels Patriarques i de recuperar la Terra Promesa fa que l'estat d'Israel disposi ni més ni menys de més 3.000 soldats a la ciutat palestina d'Hebrón per protegir els seus 500 colons radicals. I aquests s'han instal·lat en ple centre de la ciutat vella d'Hebrón una ciutat de més de 160.000 habitants àrabs. El propi fervor dels jueus, aquesta bogeria religiosa, comporta que els propis colons hagin de viure en una autèntica presó, en una paranoia constant, envoltats de soldats, filats i torres de vigilància. Han construït assentaments en ple centre d'Hebrón, tancant carrers i comerços, privant la lliure circulació dels palestins a casa seva, i un cúmul de despropòsits més, això sí, sempre en pro de la seguretat, per acabar visquent engabiats  a costa de fer la vida impossible als palestins.

vistes d'Hebrón des de l'accés de la Tomba dels Patriarques

Ens hagués agradat passejar de dia pels carrers d'Hebrón, però la llarga cua que vam trobar per visitar el Temple de Roca a primera hora del matí a Jerusalem va fer que haguéssim de retrassar la nostra sortida cap a Hebrón. Fins a primera hora de la tarda no vam afagar el bus nº160 de la companyia Egged a l'Estació Central de Jerusalem cap a la Tumba dels Patriarques, amb una hora seríem a Hebrón. Aquest bus recorre Cisjordania per carreteres de control israelià i va fent parades als diferents assentaments de colons jueus.

Un malentès amb el conductor del bus fa que baixem nosaltres, una parella jueva i una altre parella suïssa un parell de quilòmetres abans d'arribar a la Tomba dels Patriarques, a l'assentament pròxim de Kiryat Arba. Preguntem i decidim arribar-nos-hi a peu, deixem enrera l'assentament i ens endinsem a Hebrón, a l'àrea H2, sota control militar israelià i on van quedar uns 35.000 palestins, juntament amb els 500 colons radicals israelians. La resta de la ciutat d'Hebrón, a l'àrea H1, està sota control de l'Autoritat Palestina i de població àrab. Diem en passat que van quedar atrapats 35.000 palestins a l'H2, perquè aquests eren els habitants l'any 1997 quan es va dividir la ciutat. Actualment aquesta part d'Hebrón s'ha convertit pràcticament en una ciutat fantasma, ja que els fan la vida impossible als palestins i estan sotmesos a moltes restriccions, això fa que sigui impossible viure-hi i ha provocat un èxode que ha convertit aquesta part d'Hebrón en una ciutat abandonada. La primera impressió és que travessem una zona devastada per una guerra, carrers deserts i edificacions mig derruïdes, i soldats israelians armats fins les dents. També ens trobem a nens palestins encuriosits de veure'ns passejar per aquesta zona.

Ens vam quedar amb les ganes de fer més fotos, però teníem pressa per arribar a la Tomba i visitar el centre d'Hebrón

Hebrón, l'H2 sota control israelià, la ciutat fantasma

la majoria de la població palestina es veu obligada a moures a peu ja que tenen prohibida circulació de  vehicles per la majoria de carreteres sense un permís especial

Una vegada feta la visitada a la Tomba dels Patriarques un noi palestí se'ns va oferir per fer-nos una visita guiada per la ciutat antiga d'Hebrón, la casba. Vam acceptar fer el tour juntament amb la parella suïssa. Començava a fosquejar i la zona no semblava molt amigable. La zona era bastant tètrica i llòbrega, no hi havia massa llums, hi havia poca gent o gens pels carrers, només controls, soldats i armes. Així que vam decidir que la millor manera per conèixer la ciutat antiga i veure els assentaments israelians era de la mà d'un jove palestí. Al principi quan li preguntàvem pel preu de la visita, ens contestava que era la voluntat, però finalment ens va donar un preu orientatiu, i vam acceptar. Nosaltres vam pagar 50 sheckels pels dos per la visita que va durar una hora aproximadament, uns 5 €/pax, els suïssos van ser força més generosos. I és així com vam poder veure i conèixer tot tipus de detalls dels palestins que vivien allà i veure coses que pel nostre compte no haguéssim parat atenció.

la divisió d'Hebrón, l'H1 i l'H2, i en blau els assentaments israelians del centre del barri vell d'Hebrón

Vam poder comprovar com els palestins han de protegir-se amb xarxes i tendals de les pedres i escombraries que els llancen els colons des dels assentaments, aquests protegits darrera dels filats i les armes dels soldats israelians.

nosaltres a l'accedir a la ciutat vella d'Hebrón per un dels carrers que per raons de seguretat s'ha obligat a tancar tots els comerços palestins, al damunt hi ha l'assentament d'Avraham Avinu

El nostre guia ens explicava el que ja havíem llegit i sentit a les notícies, com els llençaven pedres, ous podrits, i tot tipus d'objectes i brossa per intentar foragitar els ciutadans palestins i els comerços de la zona. També ens explicava com en alguns casos, les famílies havien d'estar en estat permanent de vigilància, ja que si sortien de casa els ocuparien la propietat per abandonament i sempre havien de tenir algun membre de la família a dins. No sabem si aquest últim serà real, però si vam poder veure com fan la vida impossible als palestins. Això provoca que els palestins acabin preferint vendre les seves propietats a famílies jueves o acabin abandonant els seus negocis i les seves vivendes, d'aquesta forma els colons més radicals intenten anar ampliant els seus dominis. Teòricament, segons les fonts oficials del govern israelià, la construcció de nous assentaments està paralitzada, però nosaltres hem pogut veure com hi havia un nou edifici en contrucció just al costat de l'assentament de Beit Romano, en ple centre d'Hebrón. Tot plegat ha fet que la ciutat vella d'Hebrón, el que havia sigut un dels mercats més sorollosos i atrafegats de tot Palestina, és ara un laberint fantasma del qual ha fugit gairebé la meitat de la seva població.

la trista ciutat vella d'Hebrón

Tot plegat, un no s'ho pot imaginar des de casa, una vegada allà passejant pels seus carrers i veient un capvespre a ple centre d'Hebrón et comences a fer una idea de les dificultats dels palestins per poder fer vida normal a casa seva. Vam poder veure els controls israelians, com nosaltres érem observats des de les casetes de vigilància, els filats que protegien els carrers de la zona palestina del llançament de les pedres i les escombraries jueves, dels carrers clausurats, dels negocis tancats per raons de seguretat amb les portes dels comerços soldades per evitar que els seus propietaris les reobrin, i el toc de queda permanent.

Nosaltres també vam ser víctimes de les intimidacions dels colons, mentre estàvem davant de l'assentament de Beit Hadassah, de cop la Txell fa un crit: "Vigileu!", i ens apartem unes passes enrere mentre veiem baixar un toll d'aigua cap a nosaltres. Quedem parats, i sí, des de l'edifici ocupat pels colons jueus ens han tirat una galleda d'aigua, no vam veure qui era, només l'aigua que venia cap a nosaltres. Per sort estàvem a uns 20 metres i no va arribar fins a nosaltres! Els colons israelians ens van deixar clar que no érem benvinguts, tot el contrari dels ciutadans palestins que ens volien ensenyar el que allà passava. Per nosaltres no deixarà de ser una anècdota, però pels palestins és el pa de cada dia, les agressions dels colons jueus sobre els ciutadans palestins i davant la impunitat de l'exèrcit israelià.

Això passava mentre el jove palestí ens explicava que aquest assentament estava construït al damunt de l'edifici d'una família palestina, i que al final van obligar a marxar. Aquest assentament, juntament amb de Tel Rumeida, són els que estan situats més a l'interior d'Hebrón i és el més antic del centre de Hebrón, ocupat l'any 1979.

l'assentament Beit Hadassah un dels més al centre d'Hebrón i des d'on ens van tirar la galleda d'aigua 

Durant la nostra visita mentre passejàvem pels carrers també vam poder sentir el despreci dels soldats apostats a les seves torres de vigilància. A mesura que avançàvem pels carrers s'anaven encenen les llums de les casetes de control, situades al damunt de les teulades, perquè veiéssim que eren allà i que ens controlaven. Una mostra de tot això ho podreu veure en la següent foto al davant de l'assentament de Beit Romano.

l'assentament de Beit Romano a l'antiga 

Tot i la mala qualitat de la imatge us podeu fer una idea de com és Hebrón, es veuen les casetes de control a les teulades, marcades en vermell, i les valles que protegeixen l'assentament de Beit Romano. La porta metàl•lica grisa prohibeix l'accés de palestins als carrers unicament per jueus, els carrers en vermell del mapa anteior.

Des de la Segona Intifada del 2000 alguns dels carrers del centre d'Hebrón són d'ús exclusiu per als jueus, com el carrer Shuhada, i l'antic mercat de verdures i actual part de la colònia d'Avraham Avinu. La clausura dels carrers dificulta enormement poder creuar d'un costat a l'altre aquesta zona pels palestins que hi resideixen. El carrer Shuhada (enllaç fotos) havia estat la principal via pública d'Hebrón, unint el nord i el sud de la ciutat, passant pels seus principals mercats. Però, després de la terrible Massacre de Goldstein l'any 1994, es va prohibir als palestins que conduïssin per la major part del carrer. Sis anys després, quan va esclatar la Segona Intifada, es va restringir també l'accés caminant a aquestes parts per als palestins. Mentrestant els colons israelians, poden moure's lliurement pel carrer. Com a resultat, el que abans era un animat centre urbà ara és una ciutat fantasma . A Hebrón algunes de les rutes de trànsit centrals de l'àrea israeliana (H2) estan tancades als vehicles palestins i en altres zones no es permet que els ciutadans palestins hi caminin i uns 1.800 comerços palestins han estat tancats.

"Welcome to Palestine"

 carrers sense vida del centre d'Hebrón

collage de diferents fotos d'Hebrón

el nostre guia palestí i la parella suïssa que ens acompanyava

Si heu arribat llegint fins aquí podreu treure vosaltres mateixos les vostres pròpies conclusions de les nostra curta experiència a Hebrón, una ciutat dividida entre l'àrea H1 (la part palestina) i H2 (la part israeliana).

Després de veure tot el que passa en aquesta ciutat, els nostres sentiments es contraposen, el que fins ara havia estat un enamorament del país desapareix per moments, costa d'explicar. Cal dir que en cap moment ens vam sentir en perill, però aquest ha estat el punt de la nostra visita a Palestina on hem pogut respirar més intensament la tensió del conflicte en l'ambient.

una vegada superats els assentaments els carrers d'Hebrón comencen a cobrar vida

Per sort, no tots els soldats israelians estan d'acord amb el que passa aquí, com la web Breaking the Silence (Trencant el Silenci) on una agrupació d'exsoldats ajuden a trencar el silenci i el tabú que envolta el comportament dels soldats israelians als territoris palestins ocupats. BTS s'inicià al2004 per denunciar el que succeïa a Hebrón i actualment treballa per tal que se sàpiga tot el que passa a l'interior de l'exèrcit israelià, ajuden a treure la por a denunciar els abusos de l'exèrcit. L'exèrcit israelià és un puntal sagrat per la societat israeliana ja que és una societat militaritzada i en permanent conflicte. Aquesta situació fa que els soldats hagin de mantenir l'anonimat, ja que està molt mal vist denunciar els abusos militars, perquè pensen que debilitarà la força de l'exèrcit. L'èxit de BTS entre altres ha estat la denúncia dels bombardejos indiscriminats sobre la població civil palestina a Gaza l'any 2009 en l'operació Plom Fos. El 2011 van treure a la llum el "procediment del veí" en el qual nombrosos soldats van denunciar com s'utilitzava la població palestina com a escuts humans en tasques militars. No cal dir que és una organització fortament criticada pel govern israelià.

imatge de l'interior de la Tomba dels Patriarques o cova de Macpelà

La pregunta és si l'Estat d'Israel ha de permetre que uns pocs radicals portin a cometre una vulneració tan gran dels drets humans sobre el poble palestí en raó de la seguretat i de la religió.

Malgrat la opinió en contra de la majoria dels jueus, on 2/3 opinen que els assentaments són més aviat una càrrega que no una cosa avantatjosa per Israel, dóna la sensació que el que succeix a la Franja de Gaza i Cisjordània, i especialment a Hebrón, ja els va bé, i així mica en mica s'arriba a la fagositat del poble palestí i s’assoleix plenament l'objectiu del sionisme, que el poble jueu disposide la Terra Promesa, «Eretz Israel», la Terra d'Israel.

l'exterior de la Tomba dels Patriarques: la Cova de Macpelà (pels jueus) i la Mesquita d'Ibrahim (pels musulmans) 

l'interior de la Tomba dels Patriarques la part jueva

Tot plegat a quin preu? Després de veure tot això, ens vam fer una pregunta: "com pot ser que després de la història que ha patit el poble jueu, ara el mateix poble estigui utilitzant la força i asfixiant el poble palestí a una mort segura?".

Si voleu conèixer una mica més de la seva història us deixem un parell d'enllaços: la web de Breaking the Silence, tal i com hem comentat és una organització creada al 2004 per exsoldats israelians decepcionats després de complir el servei militar a Hebrón. També es pot visitar la web B'Tselem, de la organització israeliana en defensa dels Drets Humans en Territoris Ocupats i la web israeliana Peace Now. Per veure el conflicte des del punt de vista palestí la web Palestina Libre, una organització a favor de l'alliberament de Palestina; o la ISM Palestine, un moviment internacional a favor de Palestina. També podeu veure la Temporary International Presence in Hebron, una organització d’observadors civils internacionals que es va crear després de la massacre de la Tomba dels Patriarques l'any 1994.

Per acabar us deixem un vídeo sobre l'origen del conflicte sobre el centre de Hebrón, de l'any 2008, i plenament vigent a 2014, on continuen les vulneracions dels Drets Humanas sobre la població palestina:



Aquí un parell de vídeos després de la massacre d'Hebrón 20 anys després: vídeo 1 i vídeo 2

8 comentaris:

  1. Molt ben explicat el conflicte jueu-palestí! Sembla mentida que avui dia existeixi aquesta realitat i que, avui en dia, no s'hagi arribat a cap tipus d'acord. Per cert, recordem perfectament aquests controls que heu resseguit en vermell, la veritat és que imposaven! Ens veiem aviat! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Enric i Cèlia!
      Ha costat fer aquest post, però com veiem us ha agradat. Ens donem per satisfets que arribi a la gent i es vegi la situació en què conviuen palestins i israelians avui dia.
      Una forta abraçada i ens veiem aviat!!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. M'ha agradat molt com ho has explicat. Gracies per ensenyarnos aquesta dura realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Verónica!
      Gràcies per deixar-nos el comentari, sempre ens agrada saber de lectors dels blog i gràcies als comentaris us coneixem.
      I contents que t'hagi agradat molt el post, ha estat un post difícil d'escriure!
      I sí, una realitat molt dura.
      Salut i viatges,
      Txell i Xavi

      Elimina
  3. Un post molt treballat! Aquesta manera també és la que m'agrada de viatjar a mi, la que aprens del lloc on viatges i descobreixes noves realitats.
    Ares
    Fuet-i-Mate

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari Ares.
      És impactant conéixer aquestes realitats que sovint només sentim parlar-ne als mitjans de comunicació.
      Una forta abraçada,
      Txell i Xavi

      Elimina
  4. Excel.lemt post. Nosaltres vam fer el camí contrari, des d'H1 fins a Kyriat Arba, on les vam passar putes per sortir-ne. ahir en vaig penjar el post.
    Esgarrifós i vomitiu tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jordi!
      Déu ni do amb la vostra experiència també!

      Salut i viatges!
      Txell i Xavi

      Elimina