La capital provisional Palestina, Ramal·lah

Amb aquest post sobre la nostra visita a Ramal·lah deixarem per tancat el nostre pas per Territoris Palestins. Ramal·lah és la capital provisional de Palestina des de 1993 després que al 1967 els israelians ocupessin Jerusalem Est, segons els palestins i la comunitat internacional la futura capital d'un estat palestí independent. Ramal·lah o Ramala actualment és la seu de l'ANP, l'Autoritat Nacional Palestina, i on es troba la tomba de Yasser Arafat. Nosaltres ens hi vam arribar encuriosits per veure una ciutat "normal" palestina i poder observar de més a prop el mur de la vergonya.

per arribar-nos a Ramala travessem el famós mur de defensa israelià i també conegut com el mur de la vergonya


Només vam fer una breu visita el dissabte a la tarda una vegada retornats de la nostra visita a Ein Kerem, així que només ens va donar temps de passejar durant un parell o tres d'hores pels carrers més cèntrics i caòtics de la capital palestina, a tocar de l'estació d'autobusos de Ramala. No ens hem d'enganyar, Ramala tampoc es caracteritza per ser una ciutat fotogènica, però segurament és una de les ciutats més cosmopolites de Palestina, així que calia visitar-la. A més, els dissabtes la part israeliana de Jerusalem està totalment tancada pel sàbat, doncs aquest és el millor moment per aprofitar i conèixer Palestina.

el centre de Ramala amb la plaça d'Al-manara al fons, amb la columna i els seus lleons

Ja havíem vist l'anomenat mur de seguretat, anomenat així pels israelians, o altrament dit el mur de la vergonya. Però encara no l'havíem travessat en cap ocasió d'una forma tant imponent. Quan vam visitar Betlem pràcticament no ens vam adonar del mur, els mateixos israelians ho fan tot més fàcil, per tal de no donar una mala imatge a la gran quantitat de turistes que la visiten, i en el cas d'Hebrón són les pròpies cases i els propis carrers que fan de separació i a la vegada serveix per la segregació racial, entre palestins i israelians, al més pur estil apartheid. Vam tenir la impressió que entràvem a una presó gegantina, malgrat haver vist el mur des de Jerusalem o durant el trajecte que va portar-nos al Mar Mort, la sensació de passar el mur per aquest punt era més dura.

Us deixem unes fotos del checkpoint de Qalandia per accedir a Ramal·lah des de Jerusalem, les fotos van ser fetes des del bus... així que no brillen per la seva qualitat, però sí per fer-vos-en una idea.

el checkpoint de Qalandia per accedir a Ramala, Palestina

vistes a Ramal·lah des del checkpoint

el control de seguretat de Qalandia des de lluny

Arribats a primera hora de la tarda, vam aprofitar per dinar compartint un laffa, ja que el que vam menjar a Betlem ens va encantar, i uns falafels boníssims, les típiques croquetes de cigrons. Mentre dinàvem vam poder veure la frenètica activitat d'aquesta ciutat per la porta del restaurant, en un dels carrers més concurreguts de Ramala, el Jaffa Road que porta a la Al-Manara Square, el centre de Ramala. Era un anar i venir de gent per entremig dels cotxes i parades ambulants.

la Txell provant la laffa a Ramala 

el concurregut centre de Ramala 

parades ambulants de gelats, blat de moro, pa, fruita, etc

Vàrem comprovar com Ramala és una ciutat amb molta activitat i molt de moviment, i després de passejar pels seus carrers i entrar a un centre comercial, la nostra visita ja no donava per gaire més. Però no podíem marxar sense tastar un dels dolços que ens havien recomanat, i que a Jerusalem només es troba a una pastisseria. Aquí els vam tornar a provar, és l'knafe (o kanafeh), un postre típicament palestí, originari de Nablús i des d'on es va extendre a tot Palestina i als països veins.

dolços típics

El knafe és un postre fet amb formatge dolç i amarat en almívar, rematat amb una pasta de fil de color taronja brillant i a vegades amb festucs triturats pel damunt, en total unes quantes calories.

fent cua per comprar-nos les postres

un arbre de Nadal al centre de Ramala

 unes fotos més del concorregut centre de Ramala


ple de botigues i centres comercials seria el passeig de Gràcia a la palestina

Però el que més va marcar la nostra visita va ser l'experiència a la sortida de Ramala quan vam tastar la medicina israeliana. Era Shabbat i els soldats no estaven molt per la feina de deixar passar pels controls per accedir a Israel. Tal com ens van explicar després els propis palestins era una situació habitual els dissabtes, ja que en motiu del sàbat es reduïa el personal als controls d'accés a Jerusalem. Després d'esperar més de dues hores l'autobús per tornar a Jerusalem, la gent ens va informar que els autobusos que viatjaven a Jerusalem no podien retornar perquè l'accés al mur havia quedat col·lapsat. Semblava que la cosa era qüestió de paciència, però ja portavem més d'una hora esperant i no arribava cap autobús. 

Finalment ens vam ajuntar amb una noia palestina i una senyora més gran per compartir un taxi fins al mur i veure què passava al punt de control, i d'allà mirar de travessar a peu el mur cap a Israel. Una vegada arribats al mur ens van indicar que el checkpoint de Qalandia estava totalment col·lapsat i que era millor desviar-nos cap a un altre control més a l'est. Així que vam fer cas a les nostres companyes palestines i vam continuar el trajecte amb elles per arribar a Jerusalem. Aquesta vegada ens vam enfilar a una minivan per travessar a Palestina, vam fer una petita volta en direcció al mar Mort per passar a Israel per un altre control que no estigués bloquejat. Al final, després de tres hores per fi vam arribar a Jerusalem, un trajecte que normalment ocupa vint minuts! 

compartint al taxi per arribar a Jerusalem

foto dels grafits al mur de seguretat

Va ser suficient per entendre la desgràcia en la que viuen els palestins, i sobretot els que han quedat separats a un costat i a l'altre del mur!

Al final se'ns havia complicat la tarda i vam haver de córrer a recollir les maletes a casa de la Maya i marxar volant cap Tel Aviv, on faríem la nostra última nit abans de tornar cap a casa. Vam agafar un bus Egged a l'Estació Central de Jerusalem fins a Tel Aviv i allà un bus urbà fins al nostre allotjament!!!!

després d'un dia llarg arribem a Tel Aviv, aquest cop ens hem allotjat a través d'Airbnb

Moltes gràcies a la Maya i l'Ugi per haver-nos allotjat a casa seva aquests dies i per fer-nos sentir com a casa! Esperem veure'us ben aviat per Catalunya!!!

We hope see you soon!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada