Estels del Sud, una travessa pels Ports de Beseit

Durant cinc dies hem estat fent la travessa pel Massís dels Ports, ni més ni menys que 106 km i un desnivell acumulat de 8.560 m (+4.280 m/-4.280 m).

La travessa, coneguda com els Estels del Sud, és una ruta circular, consisteix en 5 etapes d'aproximadament 20 km cada una i dorms entre refugis i cases rurals.

No havíem estat mai per aquest racó del nostre país i ens ha sorprès gratament. Els paisatges són preciosos i un dels punts forts de la travessa és que cada etapa presenta un paisatge ben diferent de l'anterior.

Així que sortim diumenge direcció Fredes on agafem una pista forestal que ens farà arribar al refugi de Font Ferrera per fer-hi nit. 

A Font Ferrera, en Guti, el guarda del refugi i una gran persona, ens fa entrega del "morralet". El "morralet" és un pack on hi ha un "passaport" per anar posant el segell a cada refugi on vas per així demostrar que l'etapa s'ha superat amb èxit, una gorra, un mapa i un porta-documents impermeable. D'aquesta manera, al final de la travessa si tens tots els segells estampats t'obsequien amb una samarreta.

Allà coneixem en Pepo i la Montse, un matrimoni de Sant Feliu de Guíxols, que també comencen la travessa l'endemà i un parell d'amics, veterans en temes de muntanya, en Jesús i l'Esteve que ja han començat la travessa i ens porten un dia d'avantatge. El segon dia dormim a l'Hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit, hotel regentat per en Javi i el seu germà, en Ruben. Allà coneixem una parella de belgues, en Bert i la Liff Stroo que començaran la travessa un dia més tard que nosaltres. Acabem fent un grup la mar de maco i ens ho passem de conya tots junts. El tercer dia dormim a Arnes, a lo Corral d'Arnes, a casa la Marisa. El quart dia dormim a Paüls, a Ca Les Barberes una casa de pagès propietat de la Montse i el seu marit. I, finalment, ja l'últim dia dormim al refugi de Caro, on la Maria ens rep i el seu marit, el Mario, ens cuina.

1a. etapa: Del refugi de Font Ferrera a Beseit: amb 18,3 km i un desnivell positiu de 200 m i 800 m de negatiu.

Gran part del recorregut transcórrer al costat del riu Matarranya, anomenat les Gúbies del Parrisal. El camí s'inicia per la baixada pel barranc de la Coscollosa fins l'estret del pont de la Guimerana, i entre alguna banyada al riu, ens posem a la vall del riu Matarranya fins la ferrata del Pas del Romeret i acabem fent l'últim tram sobre les passarel·les del riu, al cap de 8h s'arriba a Beseit.

2a. etapa: De Beseit a Arnes: amb 21,1 km i un desnivell positiu de 1.080 m i 1.130 m de negatiu. (nosaltres en vam fer uns 200 en positiu extres per una badada... i en comptes de 21 km en van ser uns 26 km)

Aquí us aconsellaríem que no féssiu cas del consell d'en Javi per estalviar-se el tros de pista asfaltada a l'inici de l'etapa, perquè sinó acabareu fent uns 200 m de desnivell extres de bon matí i.... Tot seguit es creua el riu i es puja al cim del Penyagalera. De baixada i abans de tornar a remuntar ens parem a dinar i a fer-nos un banyet al Toll del Vidre, genial. Aquesta etapa és molt llarga, bona part d'ella s'està exposat al sol, així que restringiu-vos l'aigua per moments en què realment la set apreti de debò.

3a. etapa: De Arnes a Paüls: amb 20,3 km i un desnivell positiu de 950 m i 1.160 m de negatiu.

A l'inici de l'etapa es passa pels estrets d'Arnes, que són molt bonics i on es guanyen km fàcilment perquè el camí és de molt bon fer. Veureu les majestuoses Roques de Benet de ben a prop. Aquí l'etapa és fàcil, la pujada forta és al final i així mateix la baixada s'empina força i és llarga. Al final de tot s'arriba a un olivar i ben a prop de l'olivar ja s'és a Paüls.

4a. etapa: De Paüls al refugi de Caro: amb 21,2 km i un desnivell positiu de 1.350 m i 450 m de negatiu.

Per nosaltres l'etapa més dura. La pujada és molt llarga i constant al principi, on amb gairebé 2h es fa tot el desnivell de pujada, fins al Coll del Camp. En aquesta etapa hem vist un munt de cabres i fins i tot toros. Gairebé ja al final de l'etapa es fa un bon tros de pista forestal, la qual sembla que mai més s'hagi d'acabar i just abans d'arribar al refugi cal tornar a fer un bon desgast d'energia per fer-hi la petita pujada d'accés.

5a. etapa: Caro- Font Ferrera: amb 18,5 km i un desnivell positiu de 700 m i 740 m de negatiu.

Aquí hem hagut de fer un puja-baixa vàries vegades fins que hem arribat a la Cova del Vidre i després hem anat planejant entre senders i pistes. En aquesta etapa hem vist voltors.

A cada allotjament us faran entrega d'una ruta escrita que us anirà molt bé per seguir bé el camí ja que algun creuament de senders no queda massa ben senyalitzat i és prou fàcil perdre's i haver de recular. El camí veureu que està senyalitzat amb estels blaus i algun tram haureu de seguir algun GR o PR.

Un cop acabada la travessa ens hem arribat fins el Delta de l'Ebre i ens hem quedat a dormir a Poblenou del Delta i hem descobert una mica aquesta zona que no coneixíem. Ens hem quedat fascinats entre camps d'arròs i aus vàries. I, l'endemà, abans de marxar, no sabem si per enyorança a les llargues caminades d'aquests últims dies o què, estàvem a lo Fangar i ens hem arribat fins al far, ni més ni menys que 8 km....

Una travessa que us recomanem a tots aquells a qui us agradi disfrutar dels paisatges i la natura.

(Inici de la travessa 09/05/2001 i final de la travessa 13/05/2011)

ENTRADES RELACIONADES:

• Gorges de Carançà, de Thuès a Núria per les Gorges de Carançà i fent el cim del Noucreus.
• Ascensió al Djebel Toubkal, 4.167 m, el cim més alt del Nord d'Àfrica, Marroc
• Tongariro Alpine Crossing, travessa pel Tongariro National Park, entre el Mt. Tongariro i el Mt. Ngauruhoe, Nova Zelanda.
• Abel Tasman Coast Track, travessa de 51 km pel parc nacional més visitat de Nova Zelanda. 
• Franz Josef Glacier Valley, Heli-Hike al Franz Josef Glacier i caminada per la mateixa amb vistes al Mont Cook, Nova Zelanda.
• La Volta als Annapurnes, travessa de 10 dies al voltant dels himalàies al Nepal, en un entorn de somni, per nosaltres ha estat un dels millors trekkings que mai hem fet!

Setmana Santa a Suècia

Aquests dies de setmana santa hem aprofitat per anar a visitar els nostres amics sud-africans que viuen a Suècia, sí sí, ho heu entès bé, i els vam conèixer gràcies a un amic mexicà, de mare catalana, un dia a Girona de farà uns quants anys... com veieu el món té coses ben estranyes!!

Així que ens vam decidir a programar un escapada aprofitant aquests dies de festa. Vam volar a Suècia amb un vol de Girona a Västeras, operat per Ryanair, que ens va anar perfecte ja que aquí és on viuen els nostres amics. En arribar no vam trigar massa en posar-nos al dia, més amb la Camilla ja que l'Erwin havia vingut a casa el passat desembre. Ens van preparar un suculent sopar, típic suec, i en acabar no ens ho vam pensar dues vegades per sortir en busca de la descoberta nocturna de la ciutat, i vam gaudir d'un bar ben especial, l'Sky Bar a la 24 planta de l'Hotel First Plaza, en un gratacel, a uns 75 metres del terra, i amb impressionants vistes de la ciutat de Västeras i el llac Mälaren.

sopar suec de benvinguda a casa l'Erwin i la Camilla

L'endemà vam visitar els voltants de Västeras, durant el matí vàrem passejar per la ciutat d'Arboga, situada a uns 47 quilòmetres de Västeras (el nostre camp base). A Arboga vam passejar pel costat del riu i vam fer parada en un típic bar per degustar alguns pastissets típics suecs. Tot marxant vam entrar a l'església, on estaven assajant el cant per la nit de Pasqua. A la tarda vam arribar-nos a Örebro. En el centre de la ciutat hi trobem el preciós castell d'Örebro, que es troba situat en un illot al riu Svartån i també en destaquen la quantitat de cases de fusta que hi ha, moltes d'elles actualment són museus.

vistes sobre el riu del bonic poble d'Arboga

el castell d'Örebro

vistes de la ciutat d'Örebro al voltant del castell

Després d'estar tot el dia voltant per terres sueques no ens venia res més de gust que fer un bon soparet i així va ser. Aquest sopar va ser especial, va servir-nos per entrar de ple en el folklore suec i és que amb ell vam descobrir un gran grup que us recomanem, Bo Kaspers Orkesters és com es diu el grup. I també aprofitem per recomanar-vos Bill Wyman.

tot esperant el sopar

i vam acabar ballant a ritme de la música

El tercer dia vam visitar la ciutat d'Uppsala, seu de la universitat més antiga d'Escandinava. A la Catedral d'Uppsala hi ha enterrat el rei Gustav I de Suècia.

Uppsala i la seva catedral, la més gran d'Escandinàvia

Curiosament, al no tenir platja, els suecs, de seguida que veuen el sol s'apalanquen ben a prop del riu i és que fins i tots els bancs estan col·locats estratègicament per quedar-se assegut com si et trobessis tombat en una tombona.

els suecs aprofiten tant com poden les hores de sol

L'últim dia vam visitar les tombes víkings d'Anundshög i vam dinar un picnic al parc del castell Strömsholms, aprofitant el bon temps que ens va fer aquests dies no podíem acabar millor el viatge!!

les tombes víkings d'Anundshög

un picnic al parc del castell Strömsholms molt ben organitzat, amb estovalles i tot!

Com no podia ser d'una altra manera aquests dies han estat fantàstics, especialment per la bona companyia que hem tingut amb aquests GRANS amfitrions.

la foto de comiat, i fins aviat!!!

Moltes gràcies per tot Erwin i Camilla!! Esperem veure-us aviat per terres catalanes!!!

Marató de Viatges 2011

No et perdis la Marató de Viatges 2011.

Tindrà lloc el proper dia 4 de juny a Barcelona i si vols entrades per tal esdeveniment que, de ben segur, no et defraudarà pots aconseguir-les a través del Club de Viatges, club fundat per en Marc i la Mireia, autors del blog viatge365.

vine a la Marató de Viatges. Barcelona 2011 from Club de viatges on Vimeo.

Un diumenge a Perpinyà

Amb la organització de Globally, agència de comunicació de la nova web, especialista en venta de bitllets de tren d’alta velocitat d’Europa, TGV-europe, hem passat el diumenge a Perpinyà, juntament amb altres bloggers, molts d’ells, també, aficionats als viatges. Perpinyà , a la Catalunya Nord i, històricament, la capital del Rosselló està ben a prop de casa. Amb 20 minuts, des de Figueras i amb el TGV, hi hem arribat. 

 

Com a primera atracció turística podríem destacar el Castellet de Perpinyà, antigament una presó, avui dia un museu però estava en remodelació i no l’hem pogut visitar. La bandera catalana s’alça al sostre de l’edifici i és que al 2008 Perpinyà va rebre el distintiu de Capital de la Cultura Catalana.

D’importància històrica hi trobem la Catedral de Sant Joan Baptista, d’estil gòtic. Al seu interior hi ha un sepulcre reial, la tomba del rei de Mallorca i compte del Rosselló i la Cerdanya. Adjacent a l’església hi ha el claustre-cementiri de Sant Joan.

Hem acabat el tour visitant la Casa Xanxo, construïda al segle XV, destaca la façana pel seu fris amb els 7 pecats capitals. En el seu interior hi ha diferents exposicions, entre elles una de la marca de roba interior Chiquita i a la segona planta una maqueta de la ciutat. 

Hem dinat al restaurant Al Perpinyà, una suculenta amanida de rodó de cabra amb mel, peix a la papillote i galta de porc amb salsa de banyuls, tot acompanyat amb el típic vi de la zona, el muscat.  

Abans de marxar i just a davant l’estació ens hem parat a fer un mos a la creperia-restaurant Le Perrouquet.

PARÍS, la cité de l'amour

Hem passat el cap de setmana Paris a “La cité de l’amour”, d’ella en diuen que és una de les ciutats més romàntiques del planeta i de les més boniques d’Europa. Com sempre hi haurà gustos per tot, però després dels anys, i tenir la oportunitat de repetir destí, si que englobem París al grup de ciutats més boniques que hem visitat a Europa.

El cap de setmana ha estat exprimit fins a la última gota. No hem parat de caminar i caminar i caminar... ja que hem decidit prescindir del metro al màxim possible i deixar-nos perdre pels carrers de la gran capital francesa.

Doncs bé, arribats a París amb un vol d'easyjet, hem anat directes a buscar l'allotjament, el bus de l’aeroport ens ha deixat a l’Òpera i d’aquí hem agafat el metro per anar directes al nostre hotel que queda just davant de la parada de Lanmark Caulaincourt. Ens hem allotjat a l'Hotel Roma Sacré Coeur. Excel·lent ubicació, en ple Montmartre, per nosaltres un dels barris més encantadors de París.

El temps ens ha deixat fer bastant el que teníem previst, tret de la boira i d'un xim-xim diari que no ens ha deixat en tots els dies, però no hi ha hagut precipitacions notòries.

El primer dia a París ens hem arribat fins a Montmartre per passejar per la plaça dels pintors i visitar el Sacré Coeur, immillorables les vistes.

Des del Sacré Coeur ens hem arribat a Nôtre-Dame, passant pel Centre Pompidou i l’Hôtel de Ville. El Centre Pompidou ens ha deixat bocabadats de nou, la façana d'aquest museu és particular, tant que tot i haver estat a París abans no hem volgut deixar perdre la oportunitat de deixar-nos perdre per la zona, i també ens hem encantat rient davant de la pista de gel de l’Hôtel de la Ville.

Del Centre Pompidou ens hem arribat fins a l'església de Nôtre-Dame, aquesta vegada l'hem vist sense bastida, i és impressionant. Poder entrar-hi ens ha ajudat a refer-nos una mica del fred.

Tot seguit hem continuat passejant per la riba sud del Sena. Per la part nord del Barri Llatí hem vist una zona perfecte de carrerons i restaurants per arribar-nos-hi a sopar aquest mateix vespre, de totes maneres hem continuat la nostre passejada fins al museu Louvre, per veure la piràmide que s’ha fet famosa amb el llibre de Dan Brown, el Codi da Vinci.

Un cop se’ns ha fet fosc hem fet mitja volta cap a la zona de restaurants que havíem vist abans. Per sopar hem pogut menjar-nos una bona sopa de ceba, molt típica de la cuina francesa. Un cop acabats de sopar hem agafat al metro fins a l’hotel per agafar forces per l’endemà.

Hem sortit de Montmartre en direcció a la zona de Beleville per passejar pel costat del Canal St. Martin fins a la Plaça de la República. Els diumenges són idonis per passejar per aquesta zona del Canal i descobrir els seus racons, podríem dir que s'està posant branché (de moda).

Després ens hem dirigit  a la zona de Marais, a Pletzl, famosa pels seus falafels i menjar Kosher (menjar jueu), una zona de vianants molt comercial, repleta de bars-restaurants i boutiques,en aquesta zona hi conviu una gran quantitat de comunitat gai i jueva de la ciutat.

Després de dinar ens hem arribat fins a la Plaça de la Bastille per poder veure l’edifici de l’Opéra Bastille, tot passant per la Plaça des Vosges amb els seus claustres de pedra, els músics de carrer i les galeries d’art. Hem fet parada al Pavillon de l’Arsenal  per tal de poder veure diferents projectes de planificació urbanística de la ciutat de Paris, del passat i del futur, (coses d'arquitectes ;-) ) en aquest cas hi havia l’exposició i maquetes de la futura central de transports de la ciutat que reformarà per complet el centre. Un cop finalitzada la visita i ja tornats a entrar en calor hem passejat per la tranquil·la Île de St. Louis i pel Barri Llatí fins al Panteó. A l’Île de St. Louis es diu que s'hi poden menjar els millors gelats de la ciutat, sense colorants ni conservants, els de la Maison Berthillon.

   

Baixant per la Rue Mouffetard, hem pogut degustar, al Chez Nicos, una de les més famoses crêpes de París i hem seguit direcció a la Tour Eiffel passant pel barri de Montparnasse. Un cop a la Tour Eiffel, que ja era fosc i amb tota la il·luminació a tope, ens hem arribat fins a Trocadero, just al costat de Palais de Chaillot per agafar el metro i tornar cap a Montmartre.

Abans, però, hem parat per travessar el Barri de Pigalle i poder veure el Moulin Rouge, una altra atracció turísticia de la ciutat, la visita ha estat des de fora, és clar, ja que els preus de l’espectacle amb sopar piquen i força força (de 90 a 150€ per persona), i el budget el tenim ajustat.

Hem acabat amb un sopar a la plaça dels pintors de Montmartre per refer-nos d’aquest dia. París, també rep el sobrenom de “cité de la lumière”, i és perquè va ser la primera ciutat en il·luminar edificis històrics, la qual cosa va captar l’atenció de molts ciutadans d’arreu del món.

El dilluns va ser el nostre últim dia a la capital francesa, vam passejar des de l’Arc de Triomf baixant pels Champs Elysées fins a la Plaça de la Madeleine, on hem provat els “macarons” (unes galetes típiques amb melmelada i que les fan pagar a preu d’or). Fins que hem hagut d'anar a recollir les maletes a l’hotel i tornar al centre per agafar el bus que ens portaria a l'aeroport. Però no sense dinar abans, i ho hem fet en un restaurant Indi, situat a molt a prop de l'Òpera i a on hem menjat estupendament.

Consells per a futurs viatgers:

- si teniu el pressupost ajustat i el que voleu és resguardar-vos del fred en un bar podeu demanar un cafè a la barra, per tant sols 1€. Si per contra us asseieu en una taula (ja sigui interior o en una terrassa) i demaneu un cafè amb llet el preu no baixarà dels 4-5€. París és car.

- a la plaça de Montmartre són bastant lladres, suposo que seria el mateix que parlar de la plaça San Marco a Venècia... per tant no ens hauríem d'estranyar si per un cafè et fan pagar 6€.

Curiositat:

Tots els restaurants disposen de terrasses, sinó tots la majoria. Moltes d'aquestes terrasses estan sota cobert i algunes fins i tot amb estructures metàl•liques. En elles es pot fumar. No ho acabem d'entendre massa ja que gairebé és com si haguessin ampliat l'entrada als restaurants i fos una zona fumadors dins el local.

Què hem menjat i no ens voldríem perdre en properes ocasions?

- Hem menjat crêpes, no us podeu perdre els de la Rue Mouffetard, tremendos i molt generosos.

- No podeu deixar de menjar un gelat, ja hem citat que els millors de la ciutat els podeu trobar a la Maison Berthillon de l'île St. Louis, però nosaltres ens l'hem menjat a Montmartre (sí, sí, hem tirat la casa per la finestra, el que no hem fet ha estat tirar les postals a correus. ;-))

Despeses:

- Vol: com hem dit vam volar amb easyjet, ens va costar 40€ per persona (taxes incloses).

- L'allotjament: Ens hem allotjat a l'Hotel Roma Sacré Coeur. Excel•lent ubicació, en ple Montmartre, però un pèl car qualitat preu. Cal dir que París no és, precisament, una ciutat barata, i bastant difícil és trobar un hotel a un bon preu. Aquesta vegada hem fet ús d'un val regal, un Smartbox regalat a la Txell pel seu aniversari, el qual consistia en un cap de setmana a París en hotels per passar 1, 2 o 3 nits, nosaltres vam escollir la opció de fer-hi dos nits amb esmorzar inclòs. (Però el preu que marcava a les habitacions, si no recordem malament, era de 90€ per habitació).

Fi d'any 2010 a Cadaqués...

Aquest fi d'any vam decidir passar-lo a Cadaqués, i així disfrutar d'uns dies de relax i aprofitar per desperdir-nos-hi de l'any.

Cadaqués, el poble més oriental del Principat de Catalunya, situat a la costa de llevant del Cap de Creus, a l'Alt Empordà, és conegut arreu pel seu lligam amb Pablo Picasso i Salvador Dalí.
 

 

Nosaltres hem disfrutat aquests 4 dies fantàstics en un paratge de mar immillorable. El temps ens ha deixat fer de les nostres i hem disfrutat de llargues estones de lectura davant la platja.

Hem caminat pel camí de ronda i hem tornat a Cadaqués quan ja es feia de fosc, per admirar aquest místic poble del nord-est de Catalunya.

La benvinguda al nou any ho hem celebrat anant a l'Aplec del Sol Ixent al Far del Cap de Creus.
 

Des d'allà, hem pogut veure el naixement del primer dia de l'any del Principat amb una ballada de sardanes, amb música de cobla i xocolatada popular per veure sortir els primers raigs de sol del país. Francament, molt bonic, i una forma diferent de començar el nou any.
 

 

Una altra activitat que es dur a terme el primer dia de l'any és el primer bany de l'any. Nosaltres ens hi haguéssim animat a no ser pel fred que hi feia.

També hem aprofitat per visitar el Cap de Creus i la població de Port de la Selva.

On dormir? A l'Hostalet de Cadaqués, un hostal recomanable, obert recentment i ben situat, amb unes habitacions molt correctes per passar-hi uns dies.

On menjar? Al restaurant Casa Anita, ubicat davant l'Hostalet de Cadaqués, nosaltres hi vam anar aconsellats per uns bons amics i, la veritat, l'experiència fantàstica. Un restaurant on no disposen de carta, sinó el que et canta en "Juanito", segons els productes frescos dels quals disposa aquell dia. Molt recomanables: uns entrants de torradetes amb anxoves i uns espàrrecs verds, i de segon unes gambes vermelles i un peix a compartir (dorada, llobarro, llenguado, turbot, etc.) segons les vostres preferències, tot acompanyat amb un bon vi blanc, i per acabar probar qualsevol de les postres casolanes: crema catalana, gelat de mascarpone amb figues o mató amb poma, i finalment passar a Anita Nit a fer els cafès (estil Ferran Adrià, ;-)) i unes copes. Tot amb la simpatia del sr. Juanito i un servei en general molt correcte. És aconsellable reservar en temporada alta, 972 25 84 71.

On fer una copa? Al Café Tropical, ubicat al carrer Miquel Rosset, la part alta del carrer Rosset es troba la gran part de l'ambient nocturn de Cadaqués.

On fer un cafè? Entre molts cafès amb encant, és recomenable passar pel Cafe de la Havana.