dilluns, 13 de setembre de 2010

Marlborough Sound i Abel Tasman

Ahir, després de 3h creuant l’estret de Cook amb ferri vam arribar a Picton, la nostra porta d’entrada a la illa sud. Arribats a Picton, al migdia, decidim agafar la Queen Charlotte drive, una scenic drive de la zona de Marlborough, zona de fiords i regió vinícola per excel•lència. Va ser espectacular, no tenim paraules, les fotos potser no li faran justícia però vam enganxar un dia més que bo i entre el cel blau, l’aigua blau turquesa, els fiords verds…. Wow!!
Aquesta carretera, secundària, passa per diferents poblets i d’entre ells Havelock.

Havelock és un petit poble, conegut com a la capital mundial del musclo de llavis verds, i com és evident, no podíem passar-hi de llarg sense fer-ne un tastet. Com que vam arribar-hi a l’hora de dinar vam aprofitar per entaular-nos, eps, el primer tiberi de restaurant que ens fotem amb el que portem de viatge.... la resta, tenim un súper rebost a la nostra casa ambulant que hi ha de tot i més... qui vol què??
Com podeu veure a la foto, aquests musclos són uns mega musclos i sí, encara que a la foto no es pugui apreciar, tenen el contorn de la closca verda... semblen dopats!

Després de dinar ens vam dirigir directes al Abel Tasman i hem fet nit a Motueka. Abans però ens vam arribar a Kaiteriteri a veure les famosos platges de sorra daurada.
Aquest matí hem anat a fer un tram de l’Abel Tasman Coast Track de 51 km, el parc nacional més visitats del país. Hem agafat un taxi aquàtic a la platja de Kaiteriteri fins a Bark Bay, i d’allà hem anat caminant fins a Torrent Bay, on hem tornat a agafar un altre taxi aquàtic per arribar de nou a kaiteriteri. En total hem realitzat 7km del trekking.
De camí de tornada hem tingut el plaer de poder veure dofins en el seu hàbitat natural, que macos.
Una de les principals atraccions d’aquest trekking és que el mar de Tasmània té uns forts canvis de marea, de 6 a 8m, i molts dels trams del trekking discorren per platges on només es pot caminar per la mateixa platja quan la marea està baixa.
Una vegada hem acabat el trekking ens hem dirigit a Wesport, a la costa oest. Pel camí hem fet parada a Murchison per creuar el pont penjat més llarg de Nova Zelanda, de 110m i la tornada l’hem fet amb tirolina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada