Sortida de sol a la Polinèsia

Són les 5.45 am, ens sona el despertador a dins la nostra tenda, com sol passar, tenim moltes ganes de continuar dormint, però hem d'aixecar-nos si volem ser a temps de veure la sortida del sol a l'Ahu Tongariki, davant els 15 immensos moais.

a trenc d'alba davant l'Ahu Tongariki, 6.45 am, sense paraules!!! 

Finalment, després de mandrejar, fem els estiraments pertinents i ens incorporem dins la tenda, naturalment en sentit figurat. Sortim dels sacs i ens vestim, obrim la cremallera, a fora fa fresqueta i hi ha gotes de condensació a la tela defora la tenda.

Abans de sortir els dos de la tenda, surto a comprovar que el quad s'engegui ja que al dia anterior ens havia fet algun ensurt i no les tenim totes que aquest matí es posi en marxa. El quad es posa en marxa.
 
Fet el cafè en llet, a les 6.15 am ens enfilem al quad. Fot un fred que pela. No sabem la temperatura però conduir de nit fa que la sensació tèrmica sigui freda, freda! Així que portem el manillar amb una mà, tot sigui per una bona causa. No comptàvem que trobaríem a faltar els guants a la Polinèsia, els quals resten a Santiago.
 
la lluna plena al damunt de Rano Raraku

poder gaudir de l'albada davant d'aquest espectacle et posa la pell de gallina, i no pel fred precisament  

De camí a l'Ahu Tongariki fem tota la costa est de l'illa mentre veiem com comença a despuntar el dia i l'alba comença a emblanquinar l'horitzó.
 
moais retallats al cel

Els colors de l'albada han estat espectaculars, però ja tenim ganes que comenci a eixir el sol i així poder-nos escalfar, ja que el trajecte amb el quad ens ha glaçat.

Després de blancs, blavosos, lilosos i morats, el preludi de la sortida del sol dóna pas a la gamma de taronges, el groc del sol i el cremant dels núvols. I ens comença a arribar l'escalfor del sol.

impressionant!!!!!!!!!
 
aprofitem per fer-nos les habituals autofotos!!! :-p

No sabríem com explicar-ho però aquesta illa té una màgia especial, aquí es respira un misticisme únic, hi ha una connexió especial d'un mateix amb l'entorn. Suposem que l'inconscient hi juga una part important al saber-te a quasi 4.000 quilòmetres de qualsevol lloc.
 
el sol comença a escalfar l'esquena dels petris moais!
 
Amb tot, aquesta serà la sortida de sol més espectacular del nostre viatge i desbanca la sortida de sol d'Angkor Wat, en part per la seva massificació. Aquí, en canvi, ens sabem lluny de tot, a la Polinèsia, a Rapa Nui, una illa amb una màgia especial i un lloc gens massificat, estem nosaltres, amb el quad, i tres 4x4 més, així que devem ser una quinzena de persones les privilegiades de veure despertar aquest dia davant l'Ahu Tongariki!
 

a contrallum 

ens despedim amb les sombres allargades d'aquests gegants petris!!!
 
Privilegiats d'haver arribat fins aquí anem enfilant el camí de tornada a casa!
Ens retrobem ben aviat!!!

6 comentaris:

  1. Anònim5/12/12

    ES-PEC-TA-CU-LAR!! :) increïble, meravellós...

    Miriam (seguidora forever and ever!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Miriam!!! :p
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Anònim5/12/12

    Increïble!!!! Màgic i de somni!!!
    Per quan un cafetonet?? jeje

    Un petó molt gran.
    Núria

    ResponElimina
  3. Xulíssima aquesta entrada nois! la llum de la sortida de sol és increïble, i a més en un lloc tan màgic...! Una abraçada! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt i molt recomenable!
      Un lloc especial, màgic, el melic del món...
      Molts records parella!
      Txell i Xavi

      Elimina