dimarts, 20 d’agost de 2013

La Vall del Nubra, una reminiscència de la Ruta de la Seda!

Després de varis dies donant-hi voltes sobre si teníem temps o no d'anar a la Vall del Nubra, en Ti-Hoon, el nostre company de viatge coreà, ens va convèncer perquè hi anéssim i perquè arribéssim fins a Turtuk, un dels llocs més remots del planeta.

La Vall del Nubra és una vall aïllada la major part de l'any, lluny de cap ruta comercial o de turisme, que per accedir-hi s'ha de creuar la carretera en altura més alta del planeta, la major part de l'any tancada per la neu, inclòs a l'estiu.

carretera Kardhung La Pass, de Leh a Hunder, Vall del Nubra
la carretera escènica de Leh al Nubra Valley

Serralada dels Himàlaies
l'espectacular serralada dels himàlaies
 
La Vall del Nubra es troba a 150 quilòmetres al nord de Leh i en el seu extrem fa frontera amb el Pakistan, Turtuk n'és un dels pobles més propers. La seva proximitat amb el Pakistan fa que els trets facials dels locals ja no siguin tan propis del Tíbet, sinó més semblants a zones d'Àsia Central com l'Afganistan, pell fosca i ulls clars.

worlds highest motorable road, Khardung La Pass, 5.602 metres

al  pas de muntanya, a part de militars, hi ha una cantina on pots pendre una beneficiosa tassa de te!

un militar que ens va demanar una foto, i nosaltres vam aprofitar també per fer-la! 
 
Han estat dos els intents que hem necessitat per fer aquesta exursió, ja que el temps que hem enganxat per aquí no ha estat el més favorable per poder creuar el pas transitable més alt del món, el Khardung La Pass, que emb els seus 5.602 m estava totalment  cobert de neu i tallat el seu pas als vehicles. Així que hem anat fent temps tot visitant els voltants de Leh i hem retardat la nostra marxa cap a Delhi, amb la intenció i l'esperança de poder creuar-lo. I ho hem aconseguit.
 
l'estat de la carretera just abans d'arribar al coll 
 
a aquestes alçades a part de iacs, també hi hem vist alguna que altre marmota
 
Però al haver hagut de posposar la sortida també hem hagut de retallar-ne l'estada, ja que cada vegada disposàvem de menys dies per poder conèixer aquesta vall, i en comptes de destinar-hi tres dies i arribar a Turtuk, n'hi hem dedicat dos i el nostre destí ha estat Hunder.

 les vistes de la nostra arribada a la Vall del Nubra a l'esquerra ...
 
... i la Vall del Nubra a la dreta

Turtuk i Hunder probablement són poblets de les mateixes dimensions, poblets tan petits que no tenen ni un nucli urbà, on la majoria dels seus habitants viuen del treball a la terra. Però la diferència entre un i altre és que Turtuk només fa dos anys que s'ha obert al turisme, així que de ben segur és un dels llocs més verges que es pugui visitar en aquesta vall. Aquí un hi ve a relaxar-se, a gaudir de la natura, a respirar aire pur.

La Vall del Nubra destaca per trobar-se a l'antiga Ruta de la Seda cap a Àsia Central, on les caravanes de comerciants recorrien aquesta vall des de les províncies xines del Xinjiang després de creuar el Karakorum passant pel Ladakh i Kachemira abans de dirigir-se cap a l'Àsia Central.

turistes indis remullant-se els peus al riu shoyok, un afluent del Nubra

els nostres companys de jeep dalt dels camells, la Katie, la Sonja i en Mathew

Hunder destaca per una bellesa extraordinària amb uns paratges increïbles, envoltat de grans muntanyes nevades i on és posible anar amb camell i cavalcar entre les dunes. Els camells bacterians domesticats (bactrian camels) són una reminiscència de la Ruta de la Seda, actualment només s'utilitzen per transportar els turistes per damunt de les dunes.
 
amb camells per entre muntanyes nevades de més de 6.000 metres

el nostre contacte amb la ruta de la seda

silk route

La Vall del Nubra també és coneguda com "Ldumra", que significa la vall de les flors, degut a que durant els mesos més càlids es cobreix de flors i colors, malgrat que en mesos hivernals poden arribar a -40ºC.

fent amics

 estampa de Hunder, cases completament disperses al voltant de camps de cultiu
 
 capvespre a Hunder
 
La última parada abans de tornar cap a Leh ha estat Diskit,  per visitar el seu monestir enclavat en un lloc de somni amb unes vistes difícils d'oblidar i on resideixen una vuitantena de monjos. El monestir consta de diverses estances distribuïdes en diferents nivells sobre la muntanya i comunicades entre elles per escalinates, sempre entre murs i amb rodes d'oració, i aquesta situació fa que les vistes des de qualsevol nivell siguin privilegiades, podent admirar el buda daurat que hi ha just al turó del davant, de 32 metres d'alçada.

la part alta del monestir de Diskit
 
donant voltes a la roda d'oració

el monestir de Diskit penjat a la muntanya  

 el buda gegant assegut al damunt del temple
 
Va ser un plaer per nosaltres poder accedir a la cuina del monestir, on un monjo ens va oferir un tassa de te amb atmetlles i amb qui vam poder xerrar una estoneta i aprendre una mica més sobre aquesta gent.

el monjo que ens va convidar a pendre un te
 
 
De tornada tornem a enfilar muntanya amunt per tornar a creuar el coll del Khardung La, abans però  parem a fer un mos al poble de Khardung.

el petit poblet de Khardung, a més de 4.000 metres d'alçada
  
Una mica d'info útil:
 
Per tots aquells que tingueu previst accedir a la Vall del Nubra tingueu en compte que us heu de proveïr d'un permís per accedir a la zona coneguda com l'Inner Line Permit. Aquest permís us el podeu treure a qualsevol de les agències de viatge de Leh, que per unes 400 rúpies us faran un permís vàlid per uns 5 dies, el qual us permetrà, també, visitar el Pangong Tso. Per la majoria de zones del Ladakh es necessita aquest permís, sense el qual els militars impossibilitarien l'accés a la zona.

No solem fer-ho mai però recomenem l'agència de viatges Hayan Himalaya, portada per un noi Ladakhí i la seva dona coreana. El tracte és excel·lent i molt bona organitzaicó, a més al Ladakh els preus dels tours están fixats pel govern, a través del llibre groc, així la diferència entre agències és el tracte!

Hunder, com hem dit, no disposa d'un nucli urbà, i gairebé totes les cases tenen habitacions pels turistes. Aquí, la idea és que un mengi i dormi en el propi allotjament, ja que el poble és tan petit que no hi abunden els serveis. Nosaltres no volíem fer tots els àpats a l'allotjament i només vam trobar un restaurant a l'entrada del poble, passat els barracons militars, just abans d'arribar a la zona dels camells. Quan ja pensàvem que no dinaríem, després de recórrer tot el poble de nord a sud, vam trobar aquest "restaurant" on vam menjar el millor Dal Makhani de tota la Índia!! són llenties però estaven boníssimes! 

2 comentaris:

  1. Anònim21/8/13

    Hola Xavi i Txell,

    Quina passada aquest viatge que esteu fent!!
    Avui hem descobert el vostre blog!

    Us anirem seguint les aventures!!!
    David i Ester

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones David i Ester,

      Doncs si, ha estat un viatge molt xulo, el vam fer el passat més de juny d'aquest any, i mica en mica us l'anem explicant al blog!

      Moltes gràcies per seguir-nos!
      Txell i Xavi

      Elimina