divendres, 30 d’agost de 2013

Ladakh i Caixmir, la ruta (Índia II)

RUTA DEL VIATGE I ITINERARI:

Mostra Ladakh i Caixmir (Índia) en un mapa més gran


- el Petit TIBET, 24 dies en Ruta -
- el nord de la Índia, un tastet pel Caixmir i el Punjab -

Viatge màgic per l'anomenat Petit Tibet, o Tibet indi, situat al cor dels Himàlaies. Després d'un llarg i dur hivern, les carreteres s'alliberen del gel i la neu durant els mesos de juny a octubre. La regió del Ladakh s'obre al món exterior com si fos la seva primera vegada, retrobant-nos una zona verge a semblança del Tibet abans de  la seva invasió per part de Xina. Terres situades a més de 3.000 metres d'alçada fan que els seus paisatges siguin àrids en contrast amb les muntanyes nevades.  Visitem Leh, la capital del Ladakh, amb els seu palau, i els famosos monestirs de Lamayuru, Alchi i Hemis, i la cultura tibetana que s'exten al llarg de la vall de l'Indus amb petits i aillats monestirs repartits al llarg del curs del riu Indus. A l'interior dels monestirs budistes, on sembla que el temps s'hagi aturat, amb les pregàries dels monjos i l'olor d'encens. També visitem els espectaculars paisatges del Pangong Tso, a la frontera amb la Xina (Tibet) i la remota vall del Nubra, una reminiscència de la ruta de la seda i el monestir de Diskit, que s'hi ha d'arribar per la carretera més alta del món. De camí al Ladakh visitem el Temple Daurat a Amritsar, la residència del govern tibetà a l'exilit a McLeod Ganj i fem un tastet del Caixmir a la seva capital, Srinagar, on també explorem els seus voltants.

dimecres, 28 d’agost de 2013

Allotjaments a la Índia (Caixmir i Ladakh)

La relació d'allotjaments a la Índia, si no diem el contrari, és habitació doble, bany privat amb aigua calenta i sense wifi a l'habitació. Els preus dels allotjaments, ens han costat entre 3'50€ i 10€ l'habitació doble.


dimarts, 27 d’agost de 2013

El caos en estat pur!

La nostra tornada a Delhi ha estat per via aèria de Leh (Ladakh) a New Delhi amb la companyia Go Airlines (India), ha estat 1 hora i 20 minuts de vol, la qual cosa ens ha estalviat fer la carretera  més perillosa del món, la de Leh a Manali.
la nostra recompensa els últims dies a Delhi

dimarts, 20 d’agost de 2013

La Vall del Nubra, una reminiscència de la Ruta de la Seda!

Després de varis dies donant-hi voltes sobre si teníem temps o no d'anar a la Vall del Nubra, en Ti-Hoon, el nostre company de viatge coreà, ens va convèncer perquè hi anéssim i perquè arribéssim fins a Turtuk, un dels llocs més remots del planeta.

La Vall del Nubra és una vall aïllada la major part de l'any, lluny de cap ruta comercial o de turisme, que per accedir-hi s'ha de creuar la carretera en altura més alta del planeta, la major part de l'any tancada per la neu, inclòs a l'estiu.

carretera Kardhung La Pass, de Leh a Hunder, Vall del Nubra
la carretera escènica de Leh al Nubra Valley

Serralada dels Himàlaies
l'espectacular serralada dels himàlaies
 
La Vall del Nubra es troba a 150 quilòmetres al nord de Leh i en el seu extrem fa frontera amb el Pakistan, Turtuk n'és un dels pobles més propers. La seva proximitat amb el Pakistan fa que els trets facials dels locals ja no siguin tan propis del Tíbet, sinó més semblants a zones d'Àsia Central com l'Afganistan, pell fosca i ulls clars.

worlds highest motorable road, Khardung La Pass, 5.602 metres

al  pas de muntanya, a part de militars, hi ha una cantina on pots pendre una beneficiosa tassa de te!

un militar que ens va demanar una foto, i nosaltres vam aprofitar també per fer-la! 
 
Han estat dos els intents que hem necessitat per fer aquesta exursió, ja que el temps que hem enganxat per aquí no ha estat el més favorable per poder creuar el pas transitable més alt del món, el Khardung La Pass, que emb els seus 5.602 m estava totalment  cobert de neu i tallat el seu pas als vehicles. Així que hem anat fent temps tot visitant els voltants de Leh i hem retardat la nostra marxa cap a Delhi, amb la intenció i l'esperança de poder creuar-lo. I ho hem aconseguit.
 
l'estat de la carretera just abans d'arribar al coll 
 
a aquestes alçades a part de iacs, també hi hem vist alguna que altre marmota
 
Però al haver hagut de posposar la sortida també hem hagut de retallar-ne l'estada, ja que cada vegada disposàvem de menys dies per poder conèixer aquesta vall, i en comptes de destinar-hi tres dies i arribar a Turtuk, n'hi hem dedicat dos i el nostre destí ha estat Hunder.

 les vistes de la nostra arribada a la Vall del Nubra a l'esquerra ...
 
... i la Vall del Nubra a la dreta

Turtuk i Hunder probablement són poblets de les mateixes dimensions, poblets tan petits que no tenen ni un nucli urbà, on la majoria dels seus habitants viuen del treball a la terra. Però la diferència entre un i altre és que Turtuk només fa dos anys que s'ha obert al turisme, així que de ben segur és un dels llocs més verges que es pugui visitar en aquesta vall. Aquí un hi ve a relaxar-se, a gaudir de la natura, a respirar aire pur.

La Vall del Nubra destaca per trobar-se a l'antiga Ruta de la Seda cap a Àsia Central, on les caravanes de comerciants recorrien aquesta vall des de les províncies xines del Xinjiang després de creuar el Karakorum passant pel Ladakh i Kachemira abans de dirigir-se cap a l'Àsia Central.

turistes indis remullant-se els peus al riu shoyok, un afluent del Nubra

els nostres companys de jeep dalt dels camells, la Katie, la Sonja i en Mathew

Hunder destaca per una bellesa extraordinària amb uns paratges increïbles, envoltat de grans muntanyes nevades i on és posible anar amb camell i cavalcar entre les dunes. Els camells bacterians domesticats (bactrian camels) són una reminiscència de la Ruta de la Seda, actualment només s'utilitzen per transportar els turistes per damunt de les dunes.
 
amb camells per entre muntanyes nevades de més de 6.000 metres

el nostre contacte amb la ruta de la seda

silk route

La Vall del Nubra també és coneguda com "Ldumra", que significa la vall de les flors, degut a que durant els mesos més càlids es cobreix de flors i colors, malgrat que en mesos hivernals poden arribar a -40ºC.

fent amics

 estampa de Hunder, cases completament disperses al voltant de camps de cultiu
 
 capvespre a Hunder
 
La última parada abans de tornar cap a Leh ha estat Diskit,  per visitar el seu monestir enclavat en un lloc de somni amb unes vistes difícils d'oblidar i on resideixen una vuitantena de monjos. El monestir consta de diverses estances distribuïdes en diferents nivells sobre la muntanya i comunicades entre elles per escalinates, sempre entre murs i amb rodes d'oració, i aquesta situació fa que les vistes des de qualsevol nivell siguin privilegiades, podent admirar el buda daurat que hi ha just al turó del davant, de 32 metres d'alçada.

la part alta del monestir de Diskit
 
donant voltes a la roda d'oració

el monestir de Diskit penjat a la muntanya  

 el buda gegant assegut al damunt del temple
 
Va ser un plaer per nosaltres poder accedir a la cuina del monestir, on un monjo ens va oferir un tassa de te amb atmetlles i amb qui vam poder xerrar una estoneta i aprendre una mica més sobre aquesta gent.

el monjo que ens va convidar a pendre un te
 
 
De tornada tornem a enfilar muntanya amunt per tornar a creuar el coll del Khardung La, abans però  parem a fer un mos al poble de Khardung.

el petit poblet de Khardung, a més de 4.000 metres d'alçada
  
Una mica d'info útil:
 
Per tots aquells que tingueu previst accedir a la Vall del Nubra tingueu en compte que us heu de proveïr d'un permís per accedir a la zona coneguda com l'Inner Line Permit. Aquest permís us el podeu treure a qualsevol de les agències de viatge de Leh, que per unes 400 rúpies us faran un permís vàlid per uns 5 dies, el qual us permetrà, també, visitar el Pangong Tso. Per la majoria de zones del Ladakh es necessita aquest permís, sense el qual els militars impossibilitarien l'accés a la zona.

No solem fer-ho mai però recomenem l'agència de viatges Hayan Himalaya, portada per un noi Ladakhí i la seva dona coreana. El tracte és excel·lent i molt bona organitzaicó, a més al Ladakh els preus dels tours están fixats pel govern, a través del llibre groc, així la diferència entre agències és el tracte!

Hunder, com hem dit, no disposa d'un nucli urbà, i gairebé totes les cases tenen habitacions pels turistes. Aquí, la idea és que un mengi i dormi en el propi allotjament, ja que el poble és tan petit que no hi abunden els serveis. Nosaltres no volíem fer tots els àpats a l'allotjament i només vam trobar un restaurant a l'entrada del poble, passat els barracons militars, just abans d'arribar a la zona dels camells. Quan ja pensàvem que no dinaríem, després de recórrer tot el poble de nord a sud, vam trobar aquest "restaurant" on vam menjar el millor Dal Makhani de tota la Índia!! són llenties però estaven boníssimes! 

dimecres, 7 d’agost de 2013

Entre bastidors, al Festival d'Hemis!

Creiem que hem estat de sort al repetir per segon dia al Festival d'Hemis ja que aquest va superar amb escreix el primer, sobretot perquè va fer un dia espectacular i l'assistència de turistes del dia anterior va baixar dràsticament.

una de les típiques màscares de fusta dels balls Cham just abans de sortir al patí del monestir

El primer dia estàvem asseguts al  voltant de la plaça, donant l'esquena al monestir, i el segon dia ens vam situar incialment a la balconada que hi ha just davant del monestir, al costat de l'escalinata d'accés al temple, d'on surten tots els personatges de l'actuació, entre gent local i turistes indis. Com que el segon dia la gent estava força esponjada, vam poder moure'ns al voltant de la plaça, el primer dia cosa totalment imposible, i al final vam pujar fins a la coberta, i vam poder visitar les diferents sales interiors del monestir.

vista del pati del monestir, on es pot observar que sota la porxada hi ha el gran lama del monestir, assegut al tron i sota l'arcada central de la plaça cada dia s'hi exposa el retrat del cap espiritual del Ladakh

els pelegrins més devots fent anar la kora i passant el rosari durant la cerimònia 

vista del  pati del monestir durant els balls Chams

I el que ens va agradar més d'aquest segon dia va ser poder accedir a l'interior del monestir, a la sala principal del temple, on els monjos o lames es preparen per sortir a representar els balls Cham, vam poder observar com es vesteixen, maquillen o entrenen els últims passos.

l'interior del monestir, al "Dukhang" o sala de reunions, és el cor del complex del monestir i on els monjos fan el culte i les cerimònies

 un dels esquelets, guardiants de la mort, preparant-se per sortir

uns altres lames preparant-se també el seu vestuari

Cal dir que aquestes cerimònies abans es celebraven en molts monestirs del Tibet i el Bhutan, però avui sobreviuen només al Ladakh en la seva forma original. En part, això té a veure amb el gran nombre de monestirs Drukpa del Ladakh que encara conserven alguns dels ritus màgics de temps pre-budistes. Els personatges i els símbols dels balls Cham tenen el seu orígen en els rituals Bön, religió prèvia al Tibet abans de l'arribada del budisme. El sincretisme del budisme amb la religió Bon només s'ha modificat en la representació que escenifica la victòria del Dharma sobre els dimonis i glorificar les gestes del gran mestre budista Padmasambhava.

interior de la sala principal del Monestir d'Hemis amb un Thangka de doble alçada al seu interior 

Originalment els festivals més importants i interessants al Ladakh eren a Stok, a Matho, i a Hemis. Els dos primers són famosos per l'aparició dels oracles, i Hemis solia ser l'únic festival durant els mesos d'estiu. Però a partir del 1989 els festivals de Phyang, Takthok i Tiksey van ser traslladats a agost, al pic de la temporada turística, per tal d'augmentar els escassos ingressos dels monestirs que feien els seus festivals a l'hivern.


es poden veure els guerrers que defensen el Dharma, i l'espai triangular dibuixat al terra és un parany espiritual per la Linga

Actualment els antics sacrificis d'animals s'han transformat en el sacrifici d'una figura feta al forn anomenada Linga,  que representa el Mal. En cada un dels dos dies els balls culminen en una destrucció ritual de la Linga, en el primer dia a Padmasambhava com a representant del Dharma, en el segon per Yama, el Senyor de la Mort, que, després de tallar l'Ego, perd el seu poder sobre l'home.
Yama, "God of Death", el déu de la mort, fent la seva entrada a la plaça

els esquelets són els guardians dels camps de cremació
  
Els "balls" consisteixen en la major part del temps en anar trepitjant fort i lentament al voltant del pati del monestir.

sota el paraigües el gran Guru Padmasambhava amb la màscara d'or, acompanyat per 7 de les seves personificacions més, cal observar que el Guru Padmasambhava fa una vegada i mitja més alçada que les altres encarnacions.

part del seguici del gran Guru Padmasambhava en la seva aparició durant el primer dia

i al final del segon dia, després que Yama perdi el seu poder, els esquelets de la cremació trepitgen amb els peus la Linga en el parany i l'aixafen a pols, celebrant la destrucció de l'Ego i del mal 

La Linga té un doble significat, representa el mal al món, que atreu els homes del veritable camí, i també el mateix home, representa el "jo" que ha de ser destruït per alliberar l'home de sí mateix.

La majoria de devots s'asseuen al terra del pati, als balcons i al terrat del monestir. La gran majoria vesteixen les seves típiques indumentàries, amb les seves casaques velles, els nens escurant-se els nassos, les dones que mostren les seves millors gales, els joves avorrits, l'exèrcit indi amb pals per mantenir l'ordre, i uns pocs monjos intentant cobrar seient als turistes, els quals s'han d'evitar! Al balcó VIP s'asseuen els oficials de l'exèrcit indi, la majoria d'ells sikhs, amb les seves dones elegantment vestides i altres autoritats. El gran lama d'Hemis té un tron ​​luxós situat sota els ràfecs del suport VIP.

collage amb diferents instantànies del festival
  
Malgrat el progrés imparable i la globlalització, que també ha arribat fins al Ladakh, aquí pots sentir que has retrocedit en el temps, que estàs en un altre món. Malgrat tot, durant la nostra estada al Ladakh no vam deixar-nos de sorpendre al trovar-nos monjos amb l'iPhone, amb ulleres de sol Ray Ban i fins i tot algun més agosarat amb gorra entregirada a l'estil més rape... i després et preguntes, fa falta? La globalització mica en mica ens acosta però també ens uniformitza.

després d'uns dies de recollir almoines, ja sigui de locals o turistes, els més petits aprofiten per gastar-se els diners a la fira 

vista del pati del monestir al final del festival, amb algun que altre turista indi intentant fotografiar-se amb les màscares

Després de parlar amb diferents locals i turistes que coneixien l'Hemis Festival, tots ens indicaven que el millor dia dels dos era el primer. Nosaltres una vegada havent presenciat els dos, ens quedaríem amb el segon dia, hi assisteix la meitat de la meitat de turistes, i pots moure't tranquil·lament pel pati del monestir durant la representació, malgrat no ser uns experts en dances Cham creiem que l'esperit i les representacions són les mateixes els dos dies del festival, bé no del tot, ja que la diferència recau que en el primer dia apareix el gran guru Padmasambhava i tot el seu seguici,  acompanyat de les altres 7 personificacions.

esperant la sortida del bus a l'estació de Leh

La majoria de turistes, per comoditat, arriben al Festival amb taxis, que prèviament han reservat en els seus hotels, Hemis està a una hora i mitja de Leh. Malgrat tot, és molt fàcil arribar al festival per lliure ja que el dia dels festivals continuament surten busos des de l'estació de Leh, cada 15 o 20 minuts, una vegada són plens surten, és la millor forma i la més econòmica per viatjar amb els locals, el bus surt per 60 Rs. Això si, anireu més apretadets! ;-)

una de les moltes parades ambulants de momos que hi ha l'exterior del monestir durant el festival

Es pot menjar i beure al mateix festival, i és molt barat, nosaltres vam menjar els dos dies momos, que surten la dotzena a 60 Rs, uns 80 cèntims d'euro, de carn o vegetals, també hi ha altres plats a escollir, però nosaltres som fanàtics dels momos! i per unes 10 Rs un chai.

Al següent post ens endinsarem als Himàlaies, passarem el coll transitable més alt del món i trobarem les reminiscències de la ruta de la seda al bell mig dels Himàlaies...

dijous, 1 d’agost de 2013

Hemis Festival 2013

El monestir d'Hemis és el monestir budista tibetà més gran del Ladakh i es troba a uns 45 quilòmetres de Leh. Anualment hi té lloc el conegut Festival d'Hemis, en honor al senyor Padmasambhava.

Gent d'arreu del món ve al Ladakh per conèixer la vida i la cultura budista aquí, i hi ha viatgers que vénen especialment per aquest festival. I per tant no podíem deixar-nos perdre un dels festivals culturals de més renom i importants del Ladakh, el Festival d'Hemis!


locals i turistes al voltant del pati del Monestir d'Hemis per veure la representació i els balls dels monjos budistes