Costa Est, de Dunedin a Akaroa

Per variar ens vam despertar a Dunedin i encara nevava. Encara estàvem força al sud i ens quedava un bon tros per arribar a Christchurch, el punt i final d'aquest viatge. Així és que sense encantar-nos ens posem en marxa per la costa est, la Península d'Otago, aquesta coneguda pels famosos pingüins d'ulls grocs, els quals es poden visitar en granges, i els "albatros" que ronden per la platja. Com que nosaltres ja havíem estat de sort el dia anterior a Catlins no vam parar-nos a cap granja per veure pingüins, molt millor veure'ls en el seu hàbitat natural, però sí que vam veure "albatros" i que grans!

Vam continuar pujant per la costa fins a Moeraki, parada interessant per veure les Moeraki Bulders, unes pedres rodones al mig de la platja, que semblen boles de billar de tant rodones com són. Si més no, a part de trobar-se en un paratge bonic, són molt curioses de veure.

Volíem anar a dinar a un restaurant del mateix poble que ens havien recomanat, el "The Fleur's", la típica caseta de pescadors, però estava tancat per descans setmanal, així és que ràpidament vam trobar una alternativa i ens vam parar a fer un mos al "The Moeraki Tavern", també prou bo. 

Havíem de continuar en direcció al nord i teníem dues opcions: o bé seguir per la costa o bé desviar-nos cap a l'interior per veure, encara que de lluny, el Mont Cook amb 3.755m d'alçada i el més alt de tot australasia. Així és que vam decidir anar per l'interior, aprofitant que ens feia un dia espectacular, sense gairebé núvols i sol. Ja ho veieu, en aquest país passem ràpidament de neu a sol.

Ens parem al Llac Tekapo per fer una caminada al voltant del llac i visitar una de les esglésies més famoses de la zona. És molt típic venir-se a casar aquí, i és que l'església no es pot trobar enmig d'un millor paratge que el que es troba.... amb unes vistes espectaculars al Mont Cook i davant al llac. Mireu les fotos.

Ens parem a dormir a Fairlie i l'endemà seguim de camí cap a Akaroa, a la Península de Banks, on teníem pensat fer l'activitat de nedar amb els dofins. Bé, al no haver-hi prous places disponibles, només en quedava una, havíem decidit que la faria en Xavi. Al arribar a Akaroa, un poblet preciós, ens ha encantat, envoltat de muntanyes nevades i just al mar... amb un aire francès encantador, no ens ha semblat que fes mal temps.

Hem anat al port, a la guixeta de la companyia que es dedica a fer aquestes sortides de nedar amb els dofins i ohhhhh! ens l'han cancel•lat per haver-hi onades de 5-6 metres.

I finalment, després de passar tot el dia per aquest bonic poblet de costa, vam arribar a Christchurch, on estarem els 2 últims dies del viatge.