Iran, haurà d'esperar...

Sí, passat setmana santa ja vam començar a pensar en les vacances i a fer-nos les típiques preguntes, -on anirem aquest any?-, i després de la Volta al Món tornar-nos a preguntar, - quants dies tindrem?-, i malgrat tot, una de les més importants, -quin pressupost tenim?-, de totes formes aquesta última pregunta també l'acaba decidint la sort de trobar una ganga de vol!

L'Iran, després de donar-hi voltes crèiem tenir el destí escollit, i el primer tanteig dels vols no ens feien enrera, així que aquell era el nostre proper destí. L'Orient Mitjà, o el Pròxim Orient, suposaven un canvi radical després de la nostra volta al món a través d'Àsia, Oceania i Sud Amèrica. Tot i que a la nostra tornada sempre havíem dit que el pròxim destí seria de platja, no per què ens encanti el turisme de sol i platja, sinó per poder practicar la nostra nova afició, el submarinisme.

imatge d'Iran de Mr. Google

Durant el viatge havíem conegut persones que havien visitat l'Iran i ens n'havien parlat meravelles de la seva experiència i sobretot de la seva gent. A més, també hi havia en el nostre imaginari el poder visitar l'antiga Mesopotàmia, el bressol de les civilitzacions, l'origen de les ciutats, l'escriptura, la moneda, la roda, entre molts altres descobriments. L'Orient Pròxim, i en especial l'Iran, una zona sense massa turisme i on, segons ens explicaven, la gent et rep amb els braços oberts malgrat les restriccions del país, i especialment per les dones, i no cal oblidar que és un dels països de l'anomenat "Eix del Mal".

Així que ens posem a averiguar a través dels nostres contactes i de contactes iranians del Couchsurfing sobre les nostres intencions de visitar el país durant el pròxim mes de Juny. Els primers correus ens informen que el proper 14 de Juny hi haurà eleccions presidencials, que si podem posposar el viatge millor, els preguntem si hi ha algun problema i ens indiquen que tenen les comunicacions controlades i que no poden criticar el govern, però que si podem posposar el viatge millor. Així que no cal que en parlem més, Iran haurà d'esperar!


Amb tot, el mal entès fervor patriòtic i religiós en aquest país que restringeix la llibertat als seus ciutadans, i principalment a les dones, possiblement hi haurà aldarulls, al igual que en les últimes eleccions legislatives del passat 2009 en les quals va morir molta gent i molta encara segueix empresonada.

També ens adonem que Iran està afecat per viure una hiperinflació, al igual que ha succeït a Zimbabwe.

imatge de Persepelois

De totes maneres us deixem un parell de pel·lícules recomenades sobre l'Iran, "Persepolis" i "No without my daughter", i la recent premiada hollywodiense "Argo", com sempre els americans escombrant cap a casa, sinó llegiu l'opinió al respecte de Yahanestan, un blog en castellà  que tracta de l'Orient Mitjà.

PD: Per si algú no ho sap, ara mateix estem a l'aeroport de Helsinki esperant l'enllaç que ens portarà a la Índia, aquesta vegada per recórre el Punjab, Caixmir i Ladakh. 

2 comentaris:

  1. iran sempre estarà allà...moltes són les històries dels iranians i els seus controladors del govern, és ven cert, s'ha d'anar molt al lloro amb el que dius allà i vigilar amb qui li dius...és un tema complicat però un cop allà ho aprens rapid...muts i a la gàbia!!!

    disfruteu molt del kashmir viatgers, i no us perdeu el ladakh;)
    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan!!!
      La próxima oportunitat será la bona...

      Molts records!
      Txell i Xavi

      Elimina