La Volta al Món en 365 dies

Després de molt de temps de donar-hi voltes, al final ens hem decidit a agafar-nos un any sabàtic per poder realitzar el nostre somni, poder viatjar al voltant del món durant un any. Aquí pengem la previsió del nostre futur viatge que iniciarem el proper mes de novembre i tenim previst que duri un any.


Començarem pel Nepal i l'Índia i després farem camí cap al sud-est asiàtic per conèixer-ne bona part, volarem a la Xina, farem un descans a les illes Fiji i d'allà ja saltarem a Amèrica del Sud, i si tot va bé, acabarem el nostre viatge a la illa de Pasqua.

Per sort, el món és molt gran, i ens ha costat molt decidir quins països visitarem, a priori un any és molt de temps però a la realitat hem hagut d'esforçar-nos per quadrar els països a visitar, les seves bones èpoques per visitar-los i el pressupost.

Així que ens tiraven molt els continents que encara no havíem visitat, com Amèrica del Sud i Àsia, i són bàsicament aquest els dos continents que visitarem. Un altre punt que ens ha costat és quadrar els climes, així que al final esperem haver-la encertat, ja que el principi volíem iniciar el viatge al revés i al gener. Però al final la comencem per Àsia i al Novembre. Hem intentat fer una ruta al màxim d'ajustada possible per coincidir en bones èpoques a cada lloc escollit i  evitant l'època monsònica. És per això que d'Oceania ens dedicarem, gairebé, exclusivament a les illes del Pacífic, les illes Fiji, i farem escales a Sydney i Auckland, deixarem per una altra ocasió Austràlia i Nova Zelanda ja ho coneixem. La tornada tenim previst realitzar-la des de Santiago de Xile i si la butxaca encara ens ho permet mirarem d'acabar el nostre viatge a la Illa de Pasqua.

El dia 11 de novembre d'aquest any comença la nostra aventura, així doncs podreu seguir-nos a través d'aquest bloc que esperem que sigui del vostre agrat.

Escapada a Zuric!!

El passat cap de setmana vam fer una escapada a Zuric, ja la teníem programada d'abans de decidir agafar-nos un any sabàtic. Així que vam posar rumb a Suïssa.








Zuric és la ciutat més gran de Suïssa i el motor financer del país.  A més a més ha estat considerada la ciutat amb més bona qualitat de vida d’arreu del món durant els últims anys. No sabem si ho continua essent o no, però és una ciutat caríssima, ja que la crisi ha apreciat el franc suís aquests últims anys.


Actualment la tasa de canvi del franc suís és de 1'20 francs per euro, respecte al 2007 que va ratllar a 1'70!! Bé, que cada dia som una mica més pobres!!








Hi hem estat un cap de setmana  i ens ha donat temps suficient per veure'n els principals atractius turístics.








Així que vàrem decidir buscar un allotjament econòmic i la millor opció va ser dormir al City Backpacker Hostel, l'habitació compartida surt cara ja que no inclou esmorzar, el hostel deixa molt que desitjar, però la seva ubicació és excel·lent, al casc antic de Zuric.









Al matí hem passejat pel carrer més comercial de la ciutat, el Bahnhofstrasse, veient les botigues que hi ha, ràpidament, ens n'adonem que Zuric no és una ciutat qualsevol. Molt traju, molta corbata... vaja, que hi ha caler!!









Al final dinem a un "take away" d'un supermarket d'aquests tan típics del nord d'Europa, on fins i tot s'hi pot menjar. A la tarda ens arribem als jardins de Chinagarten i fins al Zürichhorn, i ben seduïts pel sol que ens fa, hem aprofitat per fer-hi una bona migdiada.








El diumenge ens hem despertat sense poder fer absolutament res. Plovia moltíssim i a part d'un magnífic Starbucks obert, la resta estava tot tancat i barrat. Així que la nostra visita s'ha limitat en fer un cafè a l'Starbucks, com ja hem dit, i tot seguit cap a l'estació on hem agafat el tren de tornada a l'aeroport.






I així és com hem passat aquest cap de setmana al país de la xocolata.


I tot gràcies a que el passat mes de febrer vam assistir al I Congrés de la Volta al Món, que va tenir lloc dins el Saló de Turisme de Barcelona, el congrés va ser organitzat pel Club de Viatges. Durant el congrés, vueling va regalar 2 vols, els quals van sortir per sorteig i un d’ells, a Zuric, ens va tocar a nosaltres.

Muntanya 2011: Pirineus i més...

Aquest post és una recopilació de petites escapades a la muntanya realitzades aquest 2011, bàsicament als Pirineus, encara que no exclusivament, també hi ha sortides al massís del Montseny, la Vall de Sau i Collsacabra, els Ports, etc.

Puigmal, 2.910 m
Una de les primeres sortides realitzades va ser a inici d'any al Puigmal, des de Fontalba. No vam tenir cap inconvenient ja que aquest any pràcticament no hi havia neu, com podeu comprovar a les fotografies.
El Puigmal de 2.910 m, també anomenat Puigmal d'Er, és el punt més alt de tot el Pirineu Oriental del Principat i està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya (Er) i el Ripollès (Queralbs), és el cim més alt a la vall de Núria. Les vistes des del cim, en un dia clar, són espectaculars i és un dels cims  emblemàtics de Catalunya.
(Sortida realitzada el passat 15/01/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

Rasos de Peguera
El passat 5 de febrer de 2011, la Mireia i la Txell, van fer una escapada fins a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, a la comarca del Berguedà. A l'estació van llogar raquetes de neu i van fer una sortideta pels voltants, i a passar un magnífic dia de sol a la muntanya, malgrat la manca de neu.
(Sortida realitzada el passat 05/02/2011, per la Mireia i la Txell)

Matagalls, 1.698 m
Al març vam realitzar una sortida a Matagalls amb en Pep, la Mireia i nosaltres, un dels tres cims principals del Massís del Montseny, el Turó de l'home amb 1.706 m, les Agudes 1.703 m i Matagalls amb 1.698 m.
Vam pujar a Matagalls des del coll de Sant Marçal, el camí per pujar està molt ben marcat i no té pèrdua. Al arribar al cim es pot gaudir d'unes molt bones vistes al Montseny, als Pirineus i fins i tot al mar. Per a més informació, clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 13/03/2011, per la Mireia, en Pep, la Txell i en Xavi)

Pantà de Sau
A primers d'Abril, concretament el 2, vam realitzar una passejada al voltant de la Vall de Sau Collsacabra. Està ben a prop de casa, però feia molt de temps que no ens hi arribàvem i vam decidir anar-hi a passar el dissabte a la tarda i fer una passejada al voltant del pantà de Sau.
Aquesta passejada ens va servir per agafar idees i realitzar una altra sortida posteriorment fins a dalt dels cingles de Tavertet i de l'Avenc.

(Sortida realitzada el passat 2/04/2011, per la Txell i en Xavi)

Costabona, 2.465 m
Pel primer de maig vam decidir fer el cim del Costabona de 2.465 m, al qual s'hi accedeix des de la pista forestal que uneix Setcases amb Espinavell, el camí d'inici s'agafa molt a prop de la Collada Fonda.
De pujada passes pel costat del refugi, no guardat, del Costabona. Una vegada al cim disposes de magnífiques vistes al Massís del Canigó, a la Catalunya Nord, i la zona de Vallter, als Pirineus, i també sobre la província de Girona, ja que es tracta del primer pic de més de 2.000 metres des del mar.  Per a més informació de la sortida, clica aquí.
Casualitats de la vida ens vam trobar amb la Mireia al cim del Costabona, en anteriors sortides havíem comentat possibles cims que podríem realitzar properament, però aquesta vegada no ho havíem planificat conjuntament i sense esperar-ho ens vam trobar al cim.

(Sortida realitzada el passat 01/05/2011, per la Txell i en Xavi)

Travessa dels Estels del Sud
Per aquesta sortida vam fer un post específic de la travessa dels Ports de Beseit, anomenada "Estels del Sud". Per llegir més sobre aquesta travessa de 106 km clica aquí.
(Sortida realitzada el passat 9/05/2011 fins al 13/05/2011, per les següents parelles: la Montse i en Pepo, en Jesús i l'Esteve, en Bert i la Liff Stroo, la Txell i en Xavi)

Pic de l'Infern, 2.859 m
Per realitzar l'ascensió al Pic de l'Infern s'hi accedeix des de Setcases fins arribar a Vallter 2000. L'itinerari passa pel refugi d'Ulldeter, pel coll de la Marrana, i encarem directe al coll del Freser, a partir d'aquí anirem carenejant fins el Pic de Freser de 2.835 m i posteriorment fins el Pic de l'Infern. Per a més informació, clica aquí.
Durant la sortida vam està patint per si ens faria algun xàfec ja que estava quedant tapat, però finalment vam arribar secs fins al cotxe.

(Sortida realitzada el passat 21/05/2011, per la Mireia i en Xavi)

Balandrau, 2.585 m
En aquest cas la intenció era pujar al Balandrau des de Tregurà de Dalt, per la pista forestal que va de Tregurà a Pardines, però el mal temps no ens va deixar fer cim, estava molt enboirat i no convidava a caminar amb aquell temps. Si esteu interessats en realitzar aquesta ruta, cliqueu aquí.
Al final vam fer un passeig des de la creu de fusta fins a Tregurà de Dalt, on després de dinar els entrepans que portàvem ens hi vam arribar a fer el cafetó, a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt.

(Sortida realitzada el passat 28/05/2011, per la Txell i en Xavi)

De Sau a Rupit, GR 2 - GR 2.2
Tal com hem indicat a la sortida del pantà de Sau, ens va servir per agafar idees per tal de realitzar aquesta sortida i passar el dia a la vall de Sau-Collsacabra. L'inici del nostre recorregut va ser a La Riba a on agafem el GR 2 que ens portarà a dalt dels cingles fins a Tavertet, i tot vorejant els mateixos fins a Rupit. A Rupit ens hi parem a dinar, i havent agafat forces realitzem la baixada pel GR 2.2 i passem a veure el famós Salt de Sallent.

La primera part del recorregut es realitza per dalt els cingles i la baixada per baix els cingles de Tavertet i de l'Avenc. La tornada es fa força pesada perquè es fan força quilòmetres per una carretera asfaltada, encara que sense trànsit.

(Sortida realitzada el passat 5/06/2011, per la Txell i en Xavi)

Djebel Toubkal, 4.167 m
A aquesta sortida li vam dedicar un post complert ja que va ser part de les nostres vacances, amb un mini viatge que vam fer el passat mes de juny.

Aquesta vegada el nostre objectiu era un altre: l’ascensió al Djebel Toubkal, que amb 4.167 m és el cim més alt de Nord d'Àfrica. Hem estat una setmana per Marroc i hem tingut temps de visitar Marràqueix, la zona dels Atlas i els pobles amazics ("berbers") i Essaouira a la costa atlàntica.
(Sortida realitzada el passat 10/06/2011 fins al 17/06/2011, per la Mireia, la Txell i en Xavi)

--------------------------------------------
Les vacances laborals aquests any les vam distribuir de la següent manera: una setmana la vam dedicar a realitzar els Estels del Sud, una travessa pels Ports de Beseit, una altra setmana vam anar a visitar els nostres amics, Erwin i Camilla, a Suècia, una altra setmana per tornar a Marroc i pujar al Djebel Toubkal i dues setmanes les vam destinar a visitar Turquia, durant aquest mes de Juliol passat. I posteriorment anunciaríem la gran notícia!!!.

Com que ja havíem esgotat les vacances laborals, aquest estiu hem realitzat sortides curtes als caps de setmana als Pirineus. A continuació deixem un resum de les diferents sortides realitzades.

Inicialment la intenció era realitzar un post de les sortides de muntanya d'aquest mes d'agost, però al final hem aprofitat per recopilar les sortides de tot aquest any 2011... :-)

Tuc de Mulleres, 3.010 m
Feia temps que amb en Joan Planeses i en Joan "Rodri" intentàvem organitzar una sortida a la muntanya però sempre ens sortia algun impediment d'última hora. Aquesta vegada no va ser el cas i després de planejar-ho ens vam reunir un bon grup per fer el Tuc de Mulleres, amb la marca dels 3.000 m.

Des d'Arbúcies hi ha de 4 a 5 hores de viatge en cotxe, així que vam decidir que la nit abans la faríem a prop de l'inici de l'ascensió al Tuc de Mulleres.
El Tuc de Mulleres està situat entre la Vall d'Aran i Osca i el seu nom prové de l'aranès, "Tuc" significa cim i "Mulleres" significa aiguamolls.

Sortim al matí d'Arbúcies, i després de fer la collada de Toses i el Port del Cantó, ens parem a Sort a comprar un número de la rifa de Nadal i continuem per enfilar l'últim port, el Port de la Bonaigua. Anem a deixar les nostres pertinences a l'allotjament de Salardú, el Refugi Rosta, per 21 €/pers/nit dormir i esmorzar. La tarda la passarem a Viella i soparem al Restaurant "Boixetes" de Cal Manel, a on menjarem la típica olla aranesa.

L'endemà ens aixequem aviat i sortim direcció al túnel de Viella, per plantar-nos a la boca sud en 30 minuts des de Salardú. Iniciem la sortida a les 7:30 h des de 1.609 m, i ens espera una bona pujada fins al Tuc de Mulleres a través de la vall de Mulleres i els estanys, també de Mulleres. 
Des de dalt al cim es poden gaudir d'unes magnífiques vistes al massís de la Maladeta, tal com es pot veure en la fotografia inferior.
A les 17 h aproximadament engeguem els cotxes i posem direcció Arbúcies, a on arribem amb el temps just per anar a sopar al Restaurant el Niu.

(Sortida realitzada el passat 23/07/2011 al 24/07/2011, per la Bet, en Jordi Martí, en Joan Planeses en Pep Gorro, en Joan ´"Rodri", la Txell i en Xavi)

Llo
Aquest cop vam realitzar una trobada de bloggers al petit poble de Llo, a la cerdanya francesa, el passat 05/08/2011 fins al 07/08/2011, gràcies a la hospitalitat d'en Marc i la Mireia, i vam aprofitar per pujar fins a l'Ermita de Sant Feliu.

Aquesta sortida li vam dedicar un post específic, si voleu llegir més....

Aneto, 3.404 m
Després de la sortida al Tuc de Mulleres, teníem ganes de fer el cim més alt dels Pirineus, l'Aneto. I així ho vam planejar-ho pel cap de setmana del 13 al 15 d'agost. En ple mes d'agost va ser impossible poder reservar nit al refugi de la Renclusa ja que està molt concurregut, així que vam buscar un allotjament a prop de Benasc, i al final vam trobar-ne un a Cerler, al costat de Benasc, per 24 €/pers/nit a l'Hotel Husa Edelweiss.

El primer dia vam realitzar el desplaçament d'Arbúcies a Benasc i el següent dia realitzaríem l'ascensió. El dia de l'ascensió vam agafar el bus que surt a les 4.30 h de la matinada de Benasc, en el qual pugen tots els excursionistes que tenen intenció de fer cim i aquest ens deixa a la Besurta, a 1.920 m. A partir d'aquí el camí puja fent zig-zag fins al refugi de la Renclusa, a 2.140 m. Una vegada passat el refugi vas guanyant alçada a través de la pedregosa vall de granit fins al Portilló Superior a 2.897 m, una vegada creuat el pas ja es veu el cim de l'Aneto, encara queda la llarga glacera fins al coll de Corones, 3.173 m, i l'última pujada al cim de l'Aneto, 3.404 m.

Aquesta vegada però la Txell es va resentir de molèsties al genoll que va agafar a la última sortida al Tuc de Mulleres i va preferir no sobrecarregar-lo i fer mitja volta, just abans d'inciar la travessa de la glacera. Així que la Txell i jo, en Xavi, vam fer mitja volta i la Mireia i en Rodri van continuar fins al cim.

Ens queda pendent tornar-hi, però el pròxim cop pujarem per la vall de Corones, que diuen que no és tan pedregosa com pel costat de la Renclusa.

Tot i així vam fer una sortida completa, ja que vam arribar fins a la cota 3.050 m. A les 16h arribàvem al pla de la Besurta, després d'haver baixat tranquil·lament i dinat. En Rodri i la Mireia arribaven a les 18.30 h després de 12 hores d'haver iniciat la sortida.

Així que ens vam dirigir a l'hotel a dutxar-nos, per després poder anar a fer un bon sopar, que ens havíem ben guanyat!!!

(Sortida realitzada el passat 13/08/2011 al 15/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Tossa Plana de Lles, 2.916 m
Amb en Rodri volíem fer una sortida d'un dia al Pirineu i al final vam decidir que pujaríem al cim de la Tossa Plana de Lles, ja que cap dels dos hi havia pujat.

Vam sortir ben aviat d'Arbúcies, ens separen un parell d'hores ben bones fins a Lles de Cerdanya, i pel camí naturalment ens havíem de parar a esmorzar. Ens vam arribar amb el cotxe fins a Can Jan de la Llosa a 1.600 m, passat el poble de Viliella. Per cert, en Jan ens fa pagar 2 euros per aparcar el cotxe tot el dia a la seva propietat privada.
Iniciem el camí i ràpidament ens despistem, però continuem camp a través ja que el cim no té perdua, de totes maneres pel mig del bosc i bardisses no és molt recomenable. Al cap d'una hora retrobem el camí i la cosa ja continua pujant tranquil·lament fins els estanys de la Muga. Arribem al cim de la Tossa Plana de Lles i decidim continuar per l'olla que forma la vall de la Muga, i així ho fem i anem seguint la carena de la muntanya tot enllaçant els diferents pics, començant per la Tossa Plana de Lles, la Tosseta de Vallcivera, la Mugueta i acabant a la Muga, de 2.916 m, 2.848 m, 2.772 m i 2.860 m, respectivament. Així doncs, al final acabem fent la volta als estanys de la Muga.

Volíem realitzar una sortida per estirar les cames i al final s'ha convertit en una bona excursió, el recorregut final el realitzem amb 9 hores, parades i tot. De baixada ens parem a Lles de Cerdanya a pendre una Cola-cola!! ;-)

(Sortida realitzada el passat 18/08/2011, per en Rodri i en Xavi)

Via Ferrata - Les Baumes Corcades
La Via Ferrata de "Les Baumes Corcades" és una de les vies ferrates més conegudes i populars del Principat, està molt ben equipada i és apte per a tots els públics. Es troba localitzada al costat de la població de Centelles (Osona), per més informació per accedir-hi cliqueu aquí.

La via és relativament recent ja que va ser equipada al 2007 però s'ha fet molt famosa, és molt atractiva per a principiants i també exigent en un parell de passos que es poden evitar, al igual que el pont nepalí amb els seus 70 metres d'alçada.
Les Baumes Corcades culminen al cim del Puigsagordi, de 972 m, des del qual podem observar la plana de Vic i al fons els Pirineus, el massís del Montseny al davant, amb el Tagamanent i el seu castell.

(Sortida realitzada el passat 23/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Les Agudes pels castellets, 1.703 m
Aquesta vegada, juntament amb en "Rodri", volíem fer una sortida propera a casa i què millor que pujar a les Agudes pels castellets, al massís del Montseny. La ruta dels castellets et permet realitzar alguna que altra grimpadeta, tot i que també es pot evitar seguint el camí normal, en aquest cas, però, no passes per la cresta.

Tal com hem dit no vam ni haver de sortir del poble, ja que les Agudes delimiten el terme municipal d'Arbúcies, la Vila Jardí del Montseny.

(Sortida realitzada el passat 25/08/2011, per en Joan "Rodri" i en Xavi)

Pica d'Estats, 3.143 m
El cap de setmana del 27 i 28 d'agost vam realitzar una sortida completa, la pujada a la Pica d'Estats de 3.143 m, el cim més alt del Principat, i de passada vam aprofitar per fer cinc tresmils de la zona, i de baixada vam parar a Llavorsí per divertir-nos una estona tot fent ràfting, per la Noguera Pallaresa.

Aquest cop vam poder fer reserva al Refugi de Vallferrera (1.940 m), on vam sopar, dormir i esmorzar per 28 €/pers/nit, al ser federats.

L'endemà sortim a primera hora ja que serà una excursió llargueta, a les 6.30h ens posem en marxa. El camí puja pel barranc del Sotllo i vas pujant seguint el transcurs del riu per les diferents grades i passes per l'estany del Sotllo i, finalment, arribes a l'estany d'Estats a 2.480 m, aquí hi arribem després de dos hores de caminar i ens hi parem a esmorzar. Des d'aquest punt ja veiem el cim de la Pica i també el Port del Sotllo a 2.894 m on hi arribem per la tartera a les 9.30h.

En aquest punt decidim separar-nos, en Rodri i jo passem per la cresta del pic Verdaguer, i la Mireia i la Txell decideixen passar pel camí normal. El primer cim que assolim és el Verdaguer de 3.125 m a les 10.30h.
Una vegada assolit el pic Verdaguer anem a buscar el coll de la Pica que enllaça amb el camí normal de pujar a la Pica d'Estats. Arribem a dalt al cim a 3.143 m  a les 10.45h, la Mireia i la Txell tarden una mica més en arribar ja que el camí normal fa una bona volta i crestejant és més directe. Un cop retrobats tots quatre al cim, ens fem la foto de rigor!!
En Rodri i jo, ens arribem fins a la Punta Gabarró (3.115 m) per la cresta, on arribem a les 11.30h. Mentrestant la Mireia i la Txell pugen fins el pic Verdaguer i continuen fins el Montcalm. Ens retrobem tots quatre de camí al Montcalm i fem el quart cim de la jornada, 3.078 m a les 12.30h.

Ara només ens queda el Sotllo. Tornem al coll de Riufred i desfem el camí normal a la Pica fins el Port de Sotllo, 2.894 m a les 13.30 h. Aquí la Mireia i la Txell comencen a baixar, i en Rodri i jo, ja bastant baldats, decidim fer la última pujada fins al pic del Sotllo de 3.072 m, on arribem a les 14:10 h. Iniciem la baixada i pel camí atrapem a la Mireia i la Txell, que s'havien parat a refrescar-se els peus. Arribem al refugi de Vallfarrera a les 17.15 h.

Després d'un dia llarg de caminada, vam dirigir-nos a passar la nit a Esterri d'Àneu a l'Hostal d'Àneu, una amiga de la Mireia en va recomanar que anéssim a recuperar forces al Restaurant L'Esquella (Esterri d'Àneu), i així ho vam fer. Ens vam atipar amb escudella, escalivada, sopa de ceba... segons les preferències de cadascú i de segon carn a la brasa, i per rematar-ho uns bons postres!

(Sortida realitzada el passat 26/08/2011 fins al 28/08/2011, per la Mireia, en Rodri, la Txell i en Xavi)

Ràfting Llavorsí
A Llavorsí vam realitzar una baixada amb ràfting per les aigües braves del Noguera Pallaresa, el bressol d'aquest esport.

La baixada la vam realitzar amb l'empresa Ràfting Llavorsí, empresa especialitzada en activitats d'aventura al voltant de la Noguera Pallaresa.

Ens va tocar fer la baixada amb un altre grup de tres noies, una noia de Lleida i nosaltres quatre, i tot amb les indicacions del guia Bernat. Ens ho vam passar súper bé i és una activitat molt recomanable!!

El Taga, 2.040 m
La setmana abans ja havíem tingut intenció d'anar a estirar les cames amb un cim relativament a prop de casa i no massa llarg, però com que la nit anterior haviem sortit... ens va ser impossible aixecar-nos aviat i vam acabar per anar a dinar a un restaurant recomanat a Sant Joan de les Abadesses, concretament el restaurant "Mas Les Feixes".
La setmana següent si que va ser la bona. Aprofitant que teníem una trobada a Sant Joan de les Abadesses vam tornar a fer l'intent. Vam aparcar al cotxe a l'aparcament del costat de l'Ermita de Sant Marti d'Ogassa i vam iniciar la pujada que ens portaria fins a la Portella d'Ogassa, previ pas per l'abeurador de vaques que hi ha a l'inici del corriol. Una vegada a la Portella d'Ogassa, el camí ja planeja més i ja veiem la creu del cim del Taga al fons, amb vint minuts ens plantem al cim.

El Taga fa la divisó natural de les aigües del Ter i del Freser, i podem contemplar al nostre davant el Puigmal i l'Olla de Núria. Per més informació del recorregut clica aquí.

També hi ha la possibilitat de realitzar la ruta circular a través de coll de Jou, per més informació clica aquí.

(Sortida realitzada el passat 10/09/2011, per la Txell i en Xavi)

Fins aquí les nostres escapades a la muntanya aquest 2011, que esperem que continuin...
(Per cert, aquest mega post és llarguíssim!! Felicitats a tots els que hagueu resistit fins el final!!!)

Reflexions del nostre viatge a Turquia

Després del nostre viatge per terres otomanes i amb tot el que hem vist arreu del país, creiem que Turquia és un país immens en quan a bellesa, història i tamany i molt fàcil per al viatger independent. No calen molts de dies per veure'n lo òptim. Amb 15 dies i el transport públic es poden fer moltes coses i, evidentment, deixar-ne moltes per descobrir, també.


Turquia és d'aquells països que tot i semblar que tenim poc en comú i considerar-lo més del continent asiàtic que l'europeu, a nosaltres ens ha semblat més europeu que asiàtic. És un país on l'amabilitat de la gent és present en cada moment, els paisatges són espectaculars i ens han sorprès el munt de muntanyes fascinants que té. És un país on  hi conviu tota mena de cultures, on els contrastos són presents a cada instant…. i on les postes de sol, ja siguin enmig de la capadòcia o al centre de la ciutat d’Istanbul roben el cor a qualsevol.

El que més ens ha agradat és:
  • les caminades per la capadòcia,
  • la Vall d'Ilhara i les ciutats subterràneas de la capadòcia,
  • la insòlita platja de Butterfly Valley i l'ambient que s'hi respira una vegada han marxat els vaixells turístics matinals, recomanem la visita amb tranquil·litat, amb el taxi water
  • el creuer per les 12 illes a la costa Lycia
  • les ruïnes de Ephesus i Hierápolis
  • les piscines de travertí de Pamukkale
  • passejar per Istanbul i la visita a la Santa Sofia, etc.

El que menys:
  • ser timats per un taxista, ja avisats, però hi vam caure igualment!! Donem un bitllet de 50 TL, el taxi ens en torna un de 5 TL dient que li hem donat de 5 en comptes de 50, i li tornem a pagar. Al recomptar els diners que portàvem ens adonem que el taxista ens ha cobrat dos vegades! Cabró!!!

  • haver de patir el regateig i intentar fer-nos pagar preus desorbitat pel fet de ser turistes... quan no preguntes el preu...
  • la cervesa de l'últim dia!! caríssima, ens va sortir més cara la birra que el menjar!


On hem dormit?

Durant els 16 dies hem dormit en hostels, la majoria totalment recomanables, en habitacions dobles o compartides.
  • Istanbul: hem dormit al Levanten Hostel, i ens ha costat 14 TL/pers/nit (6'15 €) sense esmorzar, en habitació compartida. No el recomanaríem, no ens va generar confiança. De totes maneres hi vam arribar de nit i vam marxar-ne a primera hora.
  • Göreme: a Capadòcia, hem fet base a Göreme i hem dormit al Emre's Cave House per 11'50 TL/pers/nit  (5 €) sense esmorzar, en habitació compartiva. És senzill i petit, bàsic, però això fa que sigui acollidor i la gent que ho porta és simpàtica.  Hi tornaríem.
  • Fethiye: hem dormit al Ideal Pension en habitació doble i bany, i ens ha costat 13 TL/pers/nit (5'75 €) amb esmorzar inclòs. Està ben ubicat, però no repetiríem. En aquest cas vam seguir les recomanacions de la Lonely Planet però el lloc està fet caldo, està deixat i els que ho porten no generen massa confiança.
  • Pamukkale: hem dormit al Mustafa Hotel en habitació doble i bany, ens ha costat 15 TL/pers/nit (6'65 €) amb esmorzar inclòs. Està ben ubicat i repetiríem. Fan uns dóners i durums boníssims!!.
  • Selçuk: hem dormit al hostel Atilla's Getaway i ens ha costat 25 TL/pers/nit (11 €), en habitació doble. També vam agafar la mitja pensió esmorzar i sopar per 10 TL més (4'40 €). Està a les afores de Selçuk però hi ha servei de shuttle gratuït. Val molt la pena i el recomanem molt, i disposa d'una piscina! que ve molt de gust amb la calor sufocant que vam tenir en la visita a Efes.
  • Istanbul: hem dormit al Bada Bing Hostel, i ens ha costat 20'85 TL/pers/nit (9'20 €) amb esmorzar inclòs, en habitació compartiva. El recomanem i és nou de trinca!


Com ens hem mogut?

Recomanem viatjar de manera independent en aquest país, és un país fàcil i que està 100% preparat per moure-s'hi amb bus. Hi ha molta competència en el sector i això fa que es puguin trobar molts bons preus. Per contra, llogar un cotxe encareix el viatge ja que el preu del petroli és desorbitat.
  • D'Istanbul a Capadòcia, no vam trobar bus directe a Göreme, anàvem justos de temps i finalment vam agafar un bus de la companyia KENT des d'Istanbul fins a Kayseri. Un trajecte en bus nocturn de 770 km i 10 hores de durada, ens va costar 55 TL/pers. (24 €).

  • De Kayseri a Göreme, vam viatjar amb la companyia SÜHA. Un trajecte de 80 km i 1 hora ens va costar 10 TL/pers. (4'40 €).
  • De Göreme a Fethiye (fent canvi de bus a Antalya). Vam fer-ho amb la companyia SÜHA. Un trajecte en bus nocturn de 750 km i 12 hores de durada, ens va costar 60 TL/pers. (26'50 €).
  • De Fethiye a Pamukkale vam viatjar amb la companyia de bus PAMUKKALE. Un trajecte de 200 km i 4 hores de durada, ens va costar 20 TL/pers. (8'85 €).
  • De Pamukkale a Selçuk vam viatjar amb la companyia PAMUKKALE. Un trajecte de 200 km i 3 hores de durada, ens va costar 20 TL/pers. (8'85 €).
  • De Kusadaçi  a Istanbul. La tornada a Istanbul la vam fer des de Kusadaçi, amb la companyia ULLUSOY. Un trajecte de 650 km i 10 hores de durada, ens va costar 56 TL/pers. (24'80 €).
  • La resta de trajectes els hem fet amb dolmus, que per un màxim de 5TL et porten on vols: Göreme-Ushiçar 2TL, Göreme- Ürgrüp 2'5TL, Fethiye- Olüdeniz 4'5TL, Selçuk- Sirinçe 2'5TL i Selçuk-Kusadaçi 5TL.
  • A Istanbul hi ha tramvia, tren, metro, etc. i el preu del bitllet surt a 1'75 TL/viatge (0'80 €), però no és integrat, cada canvi de transport s'ha de pagar 1'75 TL.

Activitats que hem realitzat:

A continuació us posem les activitats que hem realitzat i que ens han fet pagar entrada.
  • Visita al Open Air Museum Göreme, preu entrada 15 TL.
  • Excursió d'un dia per la Capadòcia, Green Tour, 70 TL. Inclou entrades: ciutat subterrànea de Derinkuyu, vall d'Ilhara, un dinar boníssim i la visita al monestir de Selime.
  • Entrada al castell d'Ushiçar, 5 TL.
  • Tastet de vins a la Bodega Turasan, preu 5 TL.
  • El creuer de les 12 illes a la costa Lycia, a Fethiye, amb la companyia Furla10. Passes per 12 illes de la costa i es fa parada a 6 d'elles per poder realitzar un bany i inclou el dinar. Preu: 45 TL.
  • Taxi aqüàtic per arribar a la Butterfly Valley, 15 TL, inclou visita a les cascades.
  • Visita a Pamukkale-Hierápolis, preu entrada 20 TL.
  • Visita a les ruïnes d'Efes, preu entrada 20 TL.
  • Entrada a la Torre Galata, a Istanbul, 11 TL.
  • Entrada al Yerebatan, a Istanbul, 10 TL.
  • Entrada al Palau Topkapi, a Istanbul, 20 TL.
  • Entrada a la Santa Sofia, a Istanbul, 20 TL.
La resta d'activitats han estat gratuïtes, les caminades fantàstiques per la capadòcia, les platges de la costa Lícia, i a Istanbul la resta de mesquites no s'han de pagar, com la mesquita blava o la de Solimà, perdre't pel Gran Bazar o el Bazar de les espècies, etc.

Canvi de moneda:

Nosaltres vam realitzar el canvi de moneda al arribar a Turquia, al mateix aeroport. Actualment és un bon moment de visitar Turquia ja que el tipus de canvi ens és favorable.
Nosaltres al llarg del viatge vam realitzar dos vegades canvi de moneda:
  • A l'aeroport, en va sortir el canvi a 2'24 TL/€.
  • A correus, ens va sortir a 2'28 TL/€.

Visat:

El visat es paga al arribar a Turquia al mateix aeroport abans de travessar l'aduana, has de realitzar el pagament de 25 € per aconseguir la VISA.

Amb tot això i tot el que hem vist arreu del país, creiem que Turquia és un país immens, que té de tot i mereix ser visitat. Turquia és fascinant!!!!, no deixeu passar la oportunitat de visitar-la!

Ja tenim la ruta i mapa penjats, clica aquí si vols veure-ho.
I si voleu mirar les fotos també les tenim penjades!!

Turquia

Trobada de bloggers a Llo!! i les Gorges del Segre

Aquest cap de setmana hem fet una trobada amb uns quants bloggers, en Marc, la Mireia, l'Eva, l'Aleix, en Raúl i l'Eva. Gràcies als nostres blocs de viatges hem fet coneixença amb tots ells i de tant en tant aprofitem per compartir experiències.
Hem pogut parlar de viatges, realitzar una passejada fins a l'Ermita de Sant Feliu, banyar-nos als Banys de Llo, fer una barbacoa i beure alguna que altra cervesa...
Llo és un petit poble de l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord a 1.390 m d'altitud, on té el naixement del riu Segre, el més llarg dels que transcorren íntegrament pels Països Catalans. També hi ha uns banys termals, d'aigües sulfuroses, a l’aire lliure per reparar el cos i una via ferrata, les Escaldilles, que puja fins l'Ermita de Sant Feliu. El poble és magnífic, disposa d'una església romànica dedicada a Sant Fruitós i petits carrerons amb encant.
Us recomanem una passejada per les gorges del Segre i arribar-vos fins a l'Ermita de Sant Feliu i així poder divisar la vall de la Cerdanya. Es tracta d'una ruta circular que iniciem a l'entrada de Llo, a l'aparcament del costat de les termes, i segueix per les Gorges del Segre fins al Mas Patiràs, on girem a l'esquerra per dirigir-nos a l'Ermita de Sant Feliu. La baixada es realitza per la part alta del poble de Llo. Aquesta ruta té una durada de 1h 30min amb un desnivell positiu de 300 m i 7 km.
ENLLAÇOS BLOGGERS:
Eva i Aleix, el seu blog www.evaialeix.com.
Marc i Mieria, el seu blog http://www.viatge365.blogspot.com.
Raul i Eva, el seu blog http://www.destinolos30.blogspot.com.
Van fallar a la trobada en Francesc Balagué i en Pau i la Moni, amb els seus respectius blogs,  http://www.rutabaobab.com i http://elpauilamonimarxen.blogspot.com.

Turquia, la ruta

Ruta del viatge i itinerari:

Mostra Turquia en un mapa més gran

Dietari del viatge:
02/07/2011. Barcelona - Istanbul
03/07/2011. Istanbul (Sultanahmet) - Kayseri - Göreme
04/07/2011. Göreme (Capadòcia - Rose Valley)
05/07/2011. Göreme - Derinkuyu - Vall d'Ilhara - Belirsima - Selime - Göreme
06/07/2011. Göreme - Uchiçar - Cavusin- Göreme (Love Valley)
07/07/2011. Göreme - Antalya- Fethiye (visita a Ürgup, durant el dia)
08/07/2011. Fethiye (visita tombes lícies)
09/07/2011. Fethiye (creuer per les 12 illes)
10/07/2011. Fethiye - Olüdeniz (Butterfly Valley)
11/07/2011. Fethiye - Pamukkale (visita Pamukkale i ruïnes Hierapolis)
12/07/2011. Pamukkale - Selçuk (visita a les ruïnes d'Efes)
13/07/2011. Selçuk - Kusadaçi - Istambul (visita a Sirince)
14/07/2011. Istanbul (Mesquita Blava - Sultanahmet - Torre Galata)
15/07/2011. Istanbul (Istiklal Cadesi - Yerebatan - Gran Basar)
16/07/2011. Istanbul (Palau Topkapi - Gran Basar)
17/07/2011. Istanbul (Santa Sofia - Basar de les espècies) - Barcelona

ENTRADES RELACIONADES:

Istanbul, última parada del nostre viatge en terres otomanes

Última parada del nostre viatge a Turquia....ISTANBUL, contrastos i més contrastos!


El nostre viatge a terres Otomanes va tenir el seu inici en aquesta bella ciutat, i tot i que l’estada inicial va ser d’un únic dia i no va donar molt de sí per a veure-hi gaire cosa, va servir-nos per a la primera presa de contacte i no vam desaprofitar el temps. Vam visitar la tan coneguda Mesquita Blava, que es diu així pel color de les rajoles del seu interior. Va ser construïda a l'època del sultà Ahmed, d'aquí el seu sobrenom de Sultanahmet, i és una de les mesquites més famoses arreu del món.


El descobriment de la ciutat, però, va ser després, un cop arribats de Kusadaçi, amb l'últim bus nocturn del viatge, i havent descarregat les motxilles al hostel. Ens vam allotjar les 3 últimes nits al Bada Bing Hostel, a priori ens va semblar collonut i ja un cop a casa, que és des d’on escrivim aquest post, ho corroborem i no dubtaríem un moment en tornar-hi anar. Està ben ubicat i qualitat preu és excel•lent.

Però parlem d’Istanbul que és el que toca en aquest post. Tot i que Istanbul no és la capital del país, el seu munt d'història, cultura, la diversitat de cultures que hi conviu... la fa exòtica amb paraules majúscules, i fa que en sigui la més visitada. Istanbul està situada a l'estret del riu Bòsfor, entre el mar Negre i el mar Màrmara, i separa Europa d'Àsia. El famós "Cuerno de Oro" parteix la part europea de la ciutat en 2, la Istambul vella, també coneguda com a Sultanahmet i on es troben la majoria d'edificis d’interès cultural i mesquites, amb la Istanbul nova, també coneguda com a Beyoglu, on s'hi arriba creuant el pont de Galata i on es diu que hi ha els millors restaurants, bars i botigues i una important vida nocturna, tots al voltant del carrer Istiklal Caddesi, el principal de la zona i que condueix fins a la Plaça Taksim.

A Istanbul hem tingut temps de pujar a la Torre Galata i quedar impressionats de les vistes que es tenen de la zona de Sultanahmet. Vam pujar-hi ben tard, deurien ser al voltant de 2/4 de 7 de la tarda i us diríem que val la pena fer la visita al vespre per gaudir d’unes de les millors postes de sol que hem vist fins ara.


Hem quedat parats amb la quantitat de mesquites que hi ha... només a simple vista, des de la Torre Galata, n'hem contat unes 8, i ens ha deixat amb el cuquet de saber quantes més n'hi deuen haver, perquè és clar, la immensitat d’Istanbul no és assolible a cop de vista des de la Torre Galata. Diuen que com a mínim n'hi ha una per carrer, potser és llegenda urbana, però no ens estranyaria.

Hem passejat unes quantes vegades pel pont de Galata, ja que el nostre hostel es trobava a la part nova de la ciutat i sempre hem intentat anar a peu a tot arreu. Hem pogut apreciar la gran afició a la pesca que hi ha en aquesta ciutat. Tot el pont queda col•lapsat per aficionats a la pesca.


Als 2 extrems del pont és típic menjar entrepans de peix fregit, que per 3-4 TL et deixen l'estómac ple i recomanem a tothom que els tasti. A la banda de Sultanahmet hi ha unes barques ambulants que el couen, i just al costat hi ha parades de bunyols, de pa, d’una beguda que no hem provat però hem deduït que seria el substitut del nostre vermut.... en fi, per triar i remenar. Nosaltres els entrepans els hem provat a la banda de Beyoglu, que ens ha semblat menys abarrotat de turista.


Hem fet el turista pels jardins del Palau Topkapi, que va ser construït després de la conquesta de Constantinoble i va ser la seu del govern durant molts anys. Ens hem meravellat amb els seus tresors i amb la seva col•lecció de vestits imperials que hi ha a l’interior. L'entrada general no inclou l'entrada a l'Harem, són entrades independents. L’entrada al palau val 20TL i a l’Harem 15TL.


Famosa per la seva cúpula, considerada la icona de l'arquitectura bizantina i, al nostre criteri, una de les millors coses a visitar, és la Santa Sofia. Antigament va ser una església ortodoxa, reconvertida en mesquita i actualment és un museu i regal per la vista.




Va ser la catedral més gran del món durant gairebé 1000 anys.


Tampoc és desperdiciable la visita al Yerebatan, una antiga cisterna pública. Les cisternes es construïen per assegurar-se l'aigua tan en èpoques de bonança com en èpoques de guerra, i arreu de la ciutat n'hi ha més de 60. A més, un bon refugi per resguardar-se de la calor sufocant que fa a fora. De tota manera, creiem que el preu d'entrada és un xic excessiu pel que és la visita.


En una visita a Istanbul, tampoc hi pot faltar una passejada pel carrer Istiklal Caddesi des de plaça Taksim, com hem dit, és la part nova de la ciutat i la més europea.


No us podeu perdre la vida nocturna que es respira a peus de la torre Galata, és típic el “botellón” a la zona i nosaltres, com no podia ser d'altra manera, ens vam engrescar en posar-ho en pràctica.


Perdre's pel Gran Bazar, ple de ceràmica, catifes, joies, pells.... un lloc on segur que sense voler-ho hi ha compra assegurada... tot i el regateig us hem de dir que és car. Es pot comprar molt millor de preu a qualsevol altra banda d’Istanbul que no al mític Gran Bazar.


Antigament, el Gran Bazar era com una altra ciutat dins Istanbul, fins i tot, a banda de botigues, hi havia bancs, cafès (actualment també n'hi ha), banys, mesquites... ja ho diem, una ciutat paral•lela.

Per un altre lloc on també val la pena deixar-se caure és pel Bazar de les espècies, on a banda d'espècies també s'hi troben els típics dolços turcs i les tan bones baklaves, pasta de full amb mel i fruïts secs... són tremendes.

   

I ja per acabar de rematar la visita es pot fer un creuer pel Bòsfor i així gaudir de l'espectacular paisatge d’Istanbul. Hi ha un munt de creuers a tots els preus, en funció de la durada. Alguns inclouen el dinar, d'altres fan parades a algun barri de la part asiàtica. I, una altra alternativa molt més econòmica és agafar el ferry local que travessa el Bòsfor per anar de la part europea a la part asiàtica.

Istanbul de nit tampoc decepciona. Entre la Santa Sofia i la Mesquita Blava hi ha una font d’aigua i a la nit s’hi afegeixen els llums de colors... és molt bonic.


Al voltant del Bòsfor es converteix en un mercat al carrer, que nosaltres a casa interpretaríem com el “top manta” però no és. Senzillament, les botigues tanquen i el carrer s’omple. La vida al carrer existeix, i tant hi és present de dia com de nit.


Istanbul és d’aquelles ciutats en les quals hi estaries una setmana i no pararies de descobrir-ne racons i tradicions.

A Istanbul hi ha molta vida, els bars estan plens d’autòctons, de curiosos, de turistes, de tota mena de gent... llegint, observant, prenent un çay (te turc), cafè turc... Istanbul és això, una presa de contacte amb la gent que hi viu.

Tothom ens havia recomanat anar a un Hammam però no ho hem fet, els preus ens han semblat excessius... el que sí que hem fet és fumar “xixa” (nargille com diuen ells). Entre la parada de tramvia de la universitat i del Gran Bazar està atapeït de teteries, només cal aixecar la vista, fixar-se en on hi ha un cementiri i deixar-se guiar per l’olfacte, al fons, segur que hi ha una teteria.