dimecres, 17 d’octubre de 2012

Punta del Diablo, l'inhòspit nord d'Uruguai

La nostra ruta a Uruguai ha intentat vorejar la costa, així que des de Colonia ens hem desplaçat al destí més al nord dels que volíem anar, Punta del Diablo.
 
 
Punta del Diablo és un poblet de pescadors i artesans amb només 600 i pocs habitants i que a l'estiu la seva capacitat es multiplica fins a unes 20.000 persones degut a la seva bona fama turística per les platges de l'Atlàntic. És el principal lloc de vacances dels joves uruguaios, i també argentins, brasilenys i europeus. Aquestes, però, no són gens idònies pel bany, doncs tal i com indica el nom la força de l'aigua és tant intensa que sembla que vingui el diable, de fet molta gent ha mort ofegada. Però l'ambient tot rústic, amb els carrers sense asfaltar i un ambient més aviat hippie és el que envolta aquesta localitat, i fa que et sentis una mica aïllat de tot.
 
 
Nosaltres hi hem anat fora de temporada, i en aquestes circumstàncies hem gaudit de la tranquil·litat d'un poble turístic en hores baixes, la nostàlgia d'un poble buit. Però no hem enganxat bon temps, aquí ens ha seguit una tempesta de fred, pluja i vent que ha fet que ben poc gaudíssim d'aquests bonics paratges. Tampoc hi hem anat en el temps més propici pel bany, així que ens volíem dedicar a recórrer les platges i, si la sort ens deixava, veure alguna ballena o lleó marí, però la sort tampoc ens ha acompanyat.
 


 
Des d'allà hem agafat un bus i ens n'hem anat a la Fortalesa de Santa Teresa, ubicada a uns 13 quilòmetres de Punta del Diablo. Els portuguesos la van començar a construir al 1762, però aviat va ser conquerida pels espanyols. A l'interior no hi hem pogut accedir perquè en temporada baixa està tancat, així que hem caminat 3 quilòmetres fins arribar a la costa amb la intenció de tornar a casa tot caminant per la platja, però de nou hem vist a venir una forta tempesta que ens ha fet tirar enrera. Havíem de tornar amb bus, però l'hem perdut i per agafar el següent ens havíem d'esperar unes sis hores, així que la única solució ha estat fer autoestop i ha funcionat, per sorpresa nostra, amb gran rapidesa.
 
 
 
Us volem explicar una mica Cabo Polonio, el que havia de ser la següent parada de la nostra ruta per la costa, però el mal temps ens va fer canviar els plans i ens en vam desdir. Cabo Polonio és un poblet turístic on l'encant roman en què no disposa de llum ni aigua corrent. No és fàcil arribar-hi, de fet, no hi arriba cap vehicle, ja que només arriben a Valizas i des d'allí es caminen 7 quilòmetres o es contracten els serveis d'un carro tirat per cavalls o d'un bus tot terreny que et porta fins al poble. Us deixem un vídeo i una imatge de Google perquè veieu l'ambient que es respira en aquest poblet, creiem que val molt la pena.
 

 
 
imatge extreta del google de cabo polonio

2 comentaris:

  1. Deu n'hi do la d'aventures que heu passat per Uruguai! Nosaltres no se si ens atreviríem a fer autoestop! :P

    No coneixíem el vostre bloc i la veritat és que ens sembla molt interessant! Seguiu així!

    David i Laura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David i Laura,
      Ens encanta tenir nous seguidors i amb ganes de deixar-nos missatge! Aquests fan molta il·lusió quan estàs tan lluny de casa!
      Nosaltres el primer cop que vam fer autostop tampoc les teníem totes, bé, però tampoc és el nostre estil de viatjar, de moment...

      Molts records,
      Txell i Xavi

      Elimina