diumenge, 8 d’abril de 2012

Ubein Bridge i voltants de Mandalay

Decidim fer camí cap al nord del país, a Mandalay, amb un bus nocturn que ens deixa molt d'hora, a les 6 del matí, així que ja ens podem posar les piles  i començar a recórrer la ciutat, però ràpidament ens adonarem que lo més bonic es troba als afores. A Mandalay hi passem dos dies i creiem que suficients per veure el més important, dels voltants hem visitat el famós pont d'U Bein a Amarapura, el poblet de Mingun i hem pujat a la muntanya de Sagaing per contemplar uns quants centernars d'estupes.

la imatge dels monjos transitant pel famós pont d'Ubein

De Mandalay hem visitat la pagoda Maha Muni amb el seu buda daurat, la imatge de buda més famosa del país i cuberta amb una capa de 15 cm d'or, el qual només veurà en Xavi perquè les dones hi tenen prohibit l'accés. Tot i que a la guia recomana aquesta visita com una de les millors coses per veure a la ciutat, a nosaltres potser és el que menys ens ha agradat.

noi musulmà pels polsegosos carrers de Mandalay


També hem visitat el monestir de Shwe In Bin, situat en ple barri dels monjos. Un monestir tot de fusta que ens ha semblat molt bonic, data del 1895 i va ser costruït pels antics comerciants de Jade xinesos.

imatges al monestir Shwe In Bin

El pont d'Ubein ha estat la pròxima destinació i el que teníem més ganes de veure, hi hem arribat amb pick-up, camioneta local amb bancs a la part posterior, a rebentar de passatgers i paquets fins als topes, però a part de ser un dels mitjans més econòmics per moure's també ens ha permès edinsar-nos més a la vida burmesa. Amarapura és coneguda perquè  és aquí on es troba el pont d'Ubein, el pont de teca més llarg del món, amb 1,2 km i 1.060 pilots de fusta que el sostenen, en el que hi ha un anar i venir imparable de gent, curiosos com naltros, locals, monjos, petits comerciants, etc. Sens dubte és el pont més fotogènic que hem vist fins al moment.

el famós pont d'U Bein ... 

... una de les imatges més tradicionals de Myanmar juntament amb els temples de Bagan


Del pont d'Ubien hem fet camí cap a Mandalay Hill per poder-hi veure la posta de sol. Hi hem arribat amb una mototaxi, un altre mitjà de transport molt còmode però més car que el pick up.  Al cim hi hem pujat descalços, de fet no hi ha altra opció, i tot i que és llarg les vistes són prou maques. Des del cim hem pogut veure la plana amb el gran riu Ayeyarwadi i el recinte del Palau, aquest és un altre punt d'interès turístic però nosaltres no l'hem visitat, bàsicament perquè l'entrada de 10$ va directa al govern.
 
les típiques camionetes pick up
 
I ja el segon dia ens hem enfilat en un barco, només per turistes, tot remuntant el riu Ayeyarwadi, per arribar al petit poble de Mingun, un poble ple d'estupes però que destaca per la inacabada estupa de 150 m d'alçada, la Mingun Paya. També hi hem vist la campana més gran del món, tota una institució pels locals, ja que posar el camp dins pot tenir bones conseqüències, vaja, com l'olla de Montserrat a casa nostra.  Però a naltros el que ens ha  cridat l'atenció la ha estat la pagoda blanca, la Hsinbyume Paya, amb forma de terrasses ondulades, diferent al que hem vist fins ara.

entre escultures en un dels temples de Mingun
 
la pagoda blanca de Hsinbyume Paya amb les seves terrasses ondulades

I de Mandalay no hem marxat sense abans agafar un pick up que ens deixés a Sagaing, a 18 km. Sagaing és conegut per ser el principal lloc de meditació dels budistes burmesos, i és que des de dalt de tot del turó es poden arribar a veure fins a 500 estupes i una gran quantitat de monestirs.

i budes i budes al cim de la muntanya de Sagaing

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada