El desert més àrid del món!

Veníem de passar tres dies per uns paisatges espectaculars enmig del Salar d'Uyuni i el Parc Narural Fernando de Avaroa. Amb dos minuts vam tenir temps suficient per adonar-nos que ja no era Bolívia allò que els nostres ulls veien.

pedalant al desert més àrid del món!!!

Érem de camí a San Pedro d'Atacama, Xile, el desert més àrid del món. Els tràmits fronterers van ser molt ràpids i amb un moment ja estàvem buscant allotjament. Els preus que ens trobàvem van ser el detonant per fer-nos veure clar que el que havíem estat pagant durant aquests últims 35 dies era un somni, ja podíem palpar que havíem arribat al primer món. Xile és car i si no vigilem ens deixaran el cul com un tomàquet.

San Pedro d'Atacama en cap de setmana, a petar de gent!  
 
San Pedro d'Atacama, a simple vista, ens ha semblat un poblet del western, amb els carrerons sense pavimentar i moltes cases de fusta. Després ens hem adonat que és molt enfocat al turista i que és un poblet amb un ambient totalment bohemi, però amb un encant molt peculiar.

 i San Pedro d'Atacama entre setmana... o_O!
 
l'església de San Pedro
 
La nostra aventura continua amb molt bona companyia, i és que seguim amb la Jenn i la Trang, companyes del tour al Salar d'Uyuni. Una vegada sospesades les diferents opcions per visitar els voltants d'Atacama, ens decidim per llogar un bicicleta i recórrer al nostre aire el Valle de la Luna.

al fons podeu veure la nostra amiga Luna que ens va seguir des de San Pedro!!! una gossa guapíssima!!

la Jenn i la Trang en plena forma!

... sols enmig del no res ...

Així que, el dia següent, després de proveïr-nos d'aigua i algunes mandarines ens enfilem a la bicicleta i recorrem els 15 km fins a l'entrada del parc. Comencem a endinsar-nos per un paisatge desèrtic, àrid, entre dunes i canyons, camins insòlits i un dia espaterrant és tot el que ens envolta.

al Valle de la Luna podem afirmar que molta aigua no hi ha

un paisatge espectacular, i al fons la formació rocosa anomenada amfiteatre per la seva forma semicircular

Recorrem els punts principals, al primer control aparquem les bicis i caminem per les cavernes, després d'una bona pujadeta pedalant, anem fins al mirador de la gran duna i ens la passem bomba amb la nostra sessió fotogràfica, tot fent una cursa arribem fins a l'amfiteatre i tot això sense cap més ànima que la nostra. Estem sols i la sensació de trobar-se sol enmig d'un paisatge lunar com el que veiem és inexplicable. Ens encanta i malgrat els nostres dubtes inicials de si venir o no fins aquí, estem contents de ser on som.

la Txell

la gran duna, és gran, però no es pot comparar, és la única duna!!
 
naltrus davant la gran duna

foten el burro dalt d'un penya-segat!
 
Creiem que la millor manera de gaudir d'aquest lloc és passejant-hi pel teu compte i durant el matí, evitant així trobar-se amb tots els tours que surten a les 16 h per veure-hi la posta de sol, a part, també és un punt a favor per l'economia del viatger. Si bé els lloguers de les bicis no són regalats, nosaltres l'hem aconseguit per 3.000 pesos xilens mig dia, els tours organitzats tenen un preu exagerat, i a això cal sumar-li el preu d'entrada al parc, 2.000 pesos més.

i una altra foto nostra!

el fotògraf de l'expedició anava ben acompanyat! ;-p
 
Pels voltants hi ha més excursions per fer, i creiem que molt boniques, també, però nosaltres ens hem centrat amb el Valle de la Luna, ja que segons ens han dit la resta té certa semblança amb els últims paisatges del tour pel Salar d'Uyuni. I també ha ajudat que les excurscions són caríssimes.   

teníem ganes d'estirar les cames després de passar tres dies dins d'un jeep al salar
 
La nostra estada a Xile ha estat molt breu, just per visitar San Pedro d'Atacama. El pròxim post ja serà des d'Argentina, on tenim pensat estar-nos-hi al llarg d'un mes.

2 comentaris:

  1. Hola nois,
    Atacama! Um! Quins records!
    Volia recomanar-vos alguna cosa però ja veig que faig tard. He trigat massa a veure on éreu i suposo que ja heu marxat. Llàstima.
    Nosaltres vam ser-hi l'any 2005 durant una setmana i vam gaudir-la moltíssim. Després vam fer la travessa del desert Eduardo Avaroa fins a Uyuni.
    On aneu ara? Sudamèrica és el nostre racó preferit del món, potser aneu cap a llocs on hem estat...
    Bon viatge i molts records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafa,
      Anem de bòlit, ja gairebé el final de la nostra última etapa sudamericana! Ens encanta!

      Records!
      Txell i Xavi

      Elimina