dimarts, 30 d’octubre de 2012

El Fitz Roy i el Cerro Torre, a la capital del trekking

Un dels grans atractius de la Patagònia és el pic Fitz Roy, també conegut com a Chaltén i destaca pels seus pics de pedra sempre rodejats de núvols permanentement, que li dona nom a la població del Chaltén, que en llengua originària tehuelche significa "muntanya que fumeja".
 
nosaltres davant la Laguna Torre
 
La població del Chaltén és ciutat amorfa, realment jove, assentada en la vall, al costat del riu de Las Vueltas, es va establir als anys 70 per raons territorials, després d'un conflicte fronterer amb la veïna Xile. Xile anava avançant posicions sobre aquest territori deshabitat en centenars de quilòmetres a la rodona. I posteriorment li va sobrevenir l'èxit turístic, actualment la població del Chaltén és coneguda com la capital del trekking.
 
el cerro que fumeja, és el Fitz Roy :-p
 
Nosaltres hi hem passat dos dies en aquesta població per fer els dos trekkings més famosos de la zona, el trekking a la Laguna de los Tres i el de la Laguna Torre.

El primer és un trek d'anada i tornada al Chaltén, d'unes 3-4 hores en un sentit. Nosaltres el vam iniciar a el Pilar, a uns 22 quilòmetres del Chaltén, així vam evitar anar i tornar pel mateix camí, i vàrem poder veure el Glaciar de Piedras Blancas. Aquest és un trek per gaudir-ne tot un dia ja que les vistes al Fitz Roy són espectaculars.
 
uns paradís pels escaladors
 
El cerro Fitz Roy de 3.375 m.s.n.m. és un pic de pedra monstruós, juntament amb el veí Cerro Torre de 3.100 m.s.n.m.
 
Nosaltres vam iniciar la caminada amb un cel encapotat, amb vent i de tant en tant alguna bolva de neu. Però el dia es va anar arreglant tant, que a la tarda no hi havia cap rastre de núvols al cel. Vam estar més d'una hora a la Laguna de los Tres esperant si marxava el maleït núvol que tapava el Fitz Roy, però la cosa semblava missió impossible, i llei de Murphy, així que vam començar a baixar les muntanyes van quedar completament netes. Aleshores vam parar-nos a l'esplanada de Poincenot, per dinar davant aquestes muntanyes i gaudir d'un dia espectacular, res a veure amb la nostra sortida a primera hora del matí.
 
les vistes tot pujant a la Laguna de los Tres
 
un altre tot pujant, en vistes a la vall!
 
davant la Laguna de los Tres, per cert, coberta de neu!
 
El segon dia vam fer el trek de Laguna Torre de 2,5-3 hores només anar. Aquest és un trek bastant planer en el que quasibé no guanyes alçada, i les vistes davant la Laguna Torre són espectaculars, amb la glacera i els blocs de gel flotant al llac!
 
el pedrot de granit, el Cerro Torre!! 
 
amb els blocs de gel davant la Laguna Torre i el cerro Torre al fons
 
A l'inici del trek a Laguna Torre hi ha un mirador des d'on es pot veure el Fitz Roy i el Cerro Torre.
 
el mirador, el Cerro Torre a l'esquerra i el Fitz Roy a la dreta 
 
La caminada la vam tenir enllestida en un matí ja que a la tarda tocava veure el Barça - Madrid. Messi, el millor del món!

El Chaltén és un paradís pels escaladors i pels campistes ja que l'accés al Parc Natural de Glaciares Norte és totalment gratuït i no has de pagar cap taxa ja sigui per fer treks, acampar o escalar. Això ho diem ja que la Patagònia et fan pagar per tot! Ah! i l'aigua de l'aixeta és potable. :)
 
ens veiem a la pròxima aventura: a la Fi del Món

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Perito Moreno, la vuitena meravella del món!

Imposa! És espectacular! Hem al.lucinat! És impressionant! És enorme i majestuós!!! És elegant! Aquestes són les paraules que ens vénen al cap quan pensem amb el Perito, com dirien alguns és imperial! :-p

vam passar-hi tot un dia!!

 vista del front del glaciar
 
El Perito Moreno s'estén sobre el Lago Argentino i només això ja el fa especial, veure una glacera a peus de l'aigua és extraordinari, sentir els espetecs quan el gel peta i cau a l'aigua et deixa sense alè, perquè fot un soroll tremendament fort, i així es van acumulant un munt de blocs de gel a l'aigua, tot plegat molt fotogènic. El Perito es troba dins el Parc Nacional de los Glaciares i de cap manera és el més gran, n'hi ha moltes de glaceres en aquesta zona, i creiem que la més gran és la d'Uppsala, però si que el Perito és el de més fàcil accés.

 això si, quan s'amaga el sol fot fred!
 
 hi ha gel per uns quants gin tònics!! :-p

una paret de glaç!
 
A través d'unes passarel.les es poden recórrer fins a 4 quilòmetres de recorregut, des d'on es poden observar els 5 quilòmetres de llarg que fa la seva part frontal, des de diferents perspectives, les quals totes, absolutament totes, són espectaculars. Fa 150 metres d'alçada, 60 es troben sota l'aigua. Es troba en un lloc privilegiat dins la Península de Magallanes, està envoltat de boscos, de muntanyes nevades, a peus d'un llac, i per aquest motiu, entre d'altres, va ser considerada la vuitena meravella del món.

la mirada i el "lago Argentino"
 
Diu que avança uns dos metres al dia, és per això que cada certs anys, després d'acumular gel i gel i formar-se un túnel amb una volta, en contacte amb la península, es col.lapsen les aigües i la seva pròpia pressió en provoca una explosió, una ruptura digne de veure, i això ha passat aquest any! Afortunats els que ho hagin pogut veure!!!

davant el glaciar
 
una ala del glaciar... 

naltrus...

Però no us penseu, per arribar-hi vam haver de fer una marató de busos, no era el nostre objectiu arribar a Calafate, no sense abans haver passat uns dies a la zona de Bariloche, però els nostres plans es feien miques quan ens van dir que la ruta 40, des d'Esquel a Calafate estava tancada, almenys al trànsit amb autobusos de línia, fins el dia 15 d'octubre... Massa dies! Massa volta!! Canviem els plans. Només eren 28 hores i arribaríem a Calafate! Decidit, ens n'anàvem a conèixer el Perito Moreno!!

gel blau!!
 
un mar de gel!!
 
ens veiem en la següent etapa: el Chaltén 

divendres, 26 d’octubre de 2012

L'espectacular fauna austral

3 objectius, 1 cotxe i 4 persones, aquests han estat els components que han acompanyat la nostra aventura per la Área Natural Protegida de Península Valdés. Els objectius eren evidents: balenes, pingüins, lleons i elefants marins.

la balena franca austral (Eubalaena Australis)

En Kevin, Californià viatjant pel món sense rumb, la Simone, una alemanya fent la volta al món, i nosaltres, hem decidit llogar un cotxe per recórrer la Península, certament una de les maneres més econòmiques de recórrer la zona. Han estat 180 quilòmetres des de Puerto Madryn per una carretera de rípio que en diuen ells, o sigui carretera sense asfaltar amb sorra i pedres que si et descuides et pots trobar girat del revés. Hem arribat a Caleta Valdés, amb marea alta, i allí ens hem dirigit al mirador de Punta Cantor amb tota esperança de veure les orques, la típica escena de documental, caçant lleons marins a peu de platja, però no n'hem vist ni una.

elefants marins, un mascle i una femella, tot prenent el sol a Punta Cantor
 
Els mascles fan uns 5 metres de llargada i pesen uns 2.700 kg i són molt més grossos que les femelles les quals fan uns 3 metres de llargada i pesen uns 900 kg. 
 
un elefant marí masccle i el seu harem de femelles

Hem caminat pel sender que hi ha a Punta Cantor i hem pogut veure un munt d'elefants marins prenent el sol arran de platja. El punt fort, però, ha estat quan ens hem arribat a una pingüinera que hi ha a uns 7 quilòmetres al nord de Punta Cantor on hem pogut veure una colònia de 47.000 pingüins, els pingüins de Magallanes, que arriben fins aquí per criar, i just ara estan niant, fins i tot hem pogut veure alguna copulació, tenim vídeos que ho demostren. Ens hem sorprès de veure'ls de tan a prop, i si volguéssim els haguéssim pogut tocar! Ha estat increïble!!!

els elegants i curiosos pingüins de Magallanes

de ben a prop

 tot festejant-se
 
prenent el sol

Però quan ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, ens hem parat a Puerto Piràmides per fer l'avistament de balenes, l'activitat per excel·lència de la zona. Això ha estat un espectacle indescriptible, balenes amb les seves cries, ballenatos, passejant pel costat de la barca, un mascle jove saltant, bufant i cuatejant, les seves tres formes de comunicar-se, un grup de mascles intentant copular amb una femella, balenes saltant com a boges provocant un "ooooohhhh" ensordidor al barco... Una activitat gens econòmica però molt i molt recomanable.

l'icònica imatge de la cua d'una balena 

Les balenes que hem vist són les Balenes Franco Australs, que arriben fins a aquestes aigües més càlides per criar, en aquesta època ja han criat i ja estan emigrant cap a terres preantàrtiques, on ensenyaran a menjar a les seves cries i llavors ja se'n poden anar a l'Antàrtida. Aquestes balenes solen ser aquí al setembre, que és quan tenen les cries i vénen de l'Antàrtida, ja que aquí s'hi troben tranquil·les. Aquest tipus de balenes poden arribar a pesar 45 tonelades i les seves cries creixen de 6 a 7 centímetres diaris. Realment són molt grans!!!!!!!!

la longitud promig d'un aldut és de 14 m, mascles, i 16 m, les femelles, i de pes promig unes 45 tonelades

la seqüència d'una fuetejada amb la cua d'una balena, IMPRESSIONANT! 

Nosaltres, a indicació del propi tour d'avistament de balenes, hem tingut molta sort en poder veure el que vam veure aquella tarda. Malgrat tot, aquests animals es poden observar a simple vista des de la costa, en el nostre cas, el dia abans, a la pròpia platja de Puerto Madryn. Un altre punt recomenable és la Platja el Doradillo, a la qual, també amb marea alta, es poden observar gran quantitat de balenes des de, realment, molt a prop. Aquesta platja es troba a tan sols uns 19 quilòmetres al nord de Puerto Madryn, una petita excursió amb bici. :-p

i vam tenir la sort de veure'ls saltar!!!

Dels voltants de Puerto Madryn n'hem visitat Punta Loma, per arribar-hi hem llogat una bicicleta i hem pedalat 15 quilòmetres d'anada i 15 de tornada. Hem arribat a un mirador situat sobre un penya-segat d'una caleta i allà hem pogut veure una colònia de lleons marins, “lobos marinos de un solo pelo”, emprenyant-se uns amb altres, nedant, jugant, cridant... i bé, aquesta n'és la "postal"!

observant la colònia de lleons marins a Punta Loma
 
els més juganers aprofiten per capbussar-se!!
 
la resta pren el sol i el mascle es manté alerta que no n'aparegui cap altre 
 
Hi ha altres punts on un pot anar per admirar la fauna austral, un és Punta Tombo, a 180 quilòmetres al sud de Puerto Madryn, allà hi ha una pingüinera, de milers i milers, bé, 400.000 pingüins on per un sender pots caminar per dins la reserva i de tant en tant et pots creuar amb un d'aquests animals tan enigmàtics. La idea era anar-hi, però vam quedar més que satisfets amb tot el que vam veure a Península Valdés, així que vam decidir no anar-hi, de pas ens estalviàvem trobar-nos envoltats de turistes, 360 quilòmetres i el lloguer de cotxe. També s'hi pot anar amb tour, però els preus a la Patagònia són cars. I l'altra punt d'interès és Punto Ninfa on pots baixar fins la platja i veure de ben a prop lleons i elefants marins.

com podeu veure vam poder fotografiar-los de ben a prop
 
 i la seva curiositat inclòs quasi tocar-los!

i hem gaudit d'un dia espectacular!

Deixem les dades per si a algú li interessa, hem llogat el cotxe amb Dubrovnik rent a car (el jefe un tio molt simpàtic),  i un cotxe 5 portes ens ha costat 473 pesos/dia, amb limitació a 400 quilòmetres. L'avistament de balenes l'hem fet amb Botazzi i ens ha costat 370 pesos per persona, de fet els preus dels tours estan estandaritzats, a totes les agències cobren el mateix. Ens hem allotjat a la Casa de Tounens 65 pesos/persona/dia en habitació compartida i esmorzar inclòs, és un hostel petit, amb una família molt acollidora, molt a prop de l'estació de busos, el qual recomanem.
 
anem fent camí cap a la següent aventura, pròxima parada el Calafate...

dimarts, 23 d’octubre de 2012

COUCHSURFING by Buenos Aires

Després de més de 10 mesos d'haver iniciat el nostre viatge decidim estrenar-nos en el Couchsurfing, i ha estat un encert.
 
 tot fent un sopar de pa amb tomàquet i all a casa la Patrícia i la Maria, Buenos Aires 

Ja vam intentar-ho a Hong Kong però no va ser possible i fins ara no s'ha tornat a presentar la oportunitat, a Argentina!

Així que la nostra primera experiència ha estat a Buenos Aires, a casa la Sussie, en Felipe i la seva filla Salomé, mig alemana mig colombiana, creiem que nòmades és la definició que els escau, ells es consideren viatgers, però que temporalment estan vivint a Buenos Aires!
 
tot sopant a casa la Sussie, en Felipe i la Salomé

Després d'un parell de nits vam canviar de Couch i de barri, a casa la Patrícia i la seva filla María. On vam passar-hi les quatre nits següents. Va ser com tornar a casa, la Patrícia ens va cuidar com una mare!

Un dia vam fer un sopar a la catalana, a base de pa amb tomàquet i alls, per ben refregar-los, i truites, de carxofa i de patata, aquesta última seria més tipical spanish! I per postres crema catalana, amb la recepta de la tieta de Mas Oller! Llàstima que no disposàvem de cremador per fer-hi el carmel per sobre...

El següent dia vam tornar a repetir de postre, però aquesta vegada amb una xocolata desfeta per sobre, i la Patrícia ens va cuinar un pastís de tonyina tot aprofitant les clares que havien sobrat de fer la crema catalana! (al final del post us deixem la recepta de la crema catalana)
 
totes pendents del pastís de tonyina!! nyam.. nyam...

aquí el resultat del pastís de tonyina, boníssim!!!!
 
I aquí va ser quan vam decidir anar una setmana a Uruguai. A la tornada teníem la Patrícia esperant-nos a la terminal, cosa que ens va fer especial il•lusió, ja portem més de 300 dies fora de casa i arribar a un lloc i saber que t'estan esperant no té preu!

La raó era que aquella mateixa nit anàvem al teatre, a veure la Orquestra Atípica, Quién es el jefe, del Grupo de Teatro Catalinas Sur. Un teatre i una companyia amb una història molt especial en ple barri de la Boca, que recomanem ferventment a qualsevol viatger que passi per Buenos Aires.
 

trobada de Couchsurfing Argentina +50, on vam poder provar unes empanades tucumanes boníssimes!!
 
L'endemà vàrem fer un dinar de comiat a casa la Patrícia, juntament amb la María, la filla, la Josefina, la cosina, la Susana, una veïna, i nosaltres. Aquesta vegada els cuinem un plat ben típic, un arròs mar i muntanya! Per llepar-nos els dits!!

el xef, tot fent el sofregit, una bona sortida professional?

 i el pinxe, fent la picada
 
la nostra família a Buenos Aires

Moltes gràcies per tot, Patrícia i María!
Muchas gracias por todo, un fuerte abrazo, Patrícia y María! Os dejamos las recetas... tendrás de utilizar la icona de traducir la página! :-p

Aquí us deixem les receptes per si algú es vol animar!

CREMA CATALANA:

Ingredients:
1/2 litro de llet
6 rovells d'ou
6 cullerades soperes de sucre
1 cullerada de maizena
1 pela de llimona (només la part groga)

 
Preparació: Tot junt, en fred, ben remanat i posar-ho al foc, no deixar de remenar fins que bulli. Quan bulli ja ho podeu treure del foc, ja veureu que s'espesseix i si la deixeu bullir massa us quedarà gramullada. ;-)
 
Així de fàcil, esperem que surti bé a tots els que proveu de fer-la.

Per un litre doblar les quantitats.

ARRÒS MAR I MUNTANYA

Ingredients:
Costella de porc i salsitxes
Sepia o calamars
Gambes, musclos i petxines
1 Cabessa d'alls
1 Pebrot vermell o verd
1 Tomàquet gran
Pèsols (opcional)
Oli d'oliva
Arròs, una tassa de cafè per persona
Per la picada: all, julibert o safrà
 
 
Preparació: Posar oli a la cassola i sofregir les gambes, treure-les, seguidament posar-hi la costella tallada petita i les salsitxes a foc suau, quan estigui rosset posar-hi els alls tallats ben petits. Quan  estiguin una mica rossos posar-hi el pebrot tallat a daus. Deixar sofregir una mica i posar-hi la sèpia tallada que farà suc, quan estigui sec posar-hi el tomàquet triturat i que es vagi fent. Quan estigui ben fet ja estarà apunt per tirar-hi l'arròs i els pèsols.
 
 
En una olla a part fer bullir els musclos i les petxines, fer servir aquest brou per posar a l'arròs, 2 tasses per una d'arròs.

Quan estigui l'arròs i l'aigua a la cassola és moment de posar-hi la picada, les gambes, petxines i musclos per sobre. Quan bulli coure de 15 a 20 minuts, al gust de cadascú.