Després de gairebé un mes a la Xina, estem contentíssims d'haver posat els peus al gegant asiàtic. Vam entrar-hi amb una mica de recansa després d'haver passat quinze dies inmillorables a Palawan, amb els grans Raul i Eva, al paradís filipí del qual ja us en parlarem més endavant, aprofitant que hi tornarem anar just ara, havent acabat la nostra estada a la Xina.
Vam entrar a Xina per Hong Kong on vam passar una setmana ben acompanyats dels amics de viatge, en Michael i la Paula, amb ells vam descobrir aquesta ciutat i vam fer un tastet del que ens esperava els següents dies.
Hem pedalat per enmig dels bonics paisatges de Bola de Drac al voltant del riu Li a Yangshuo acompanyats d'en Nathan i la Virgine, hem trepitjat les espectaculars terrasses d'arròs del Yuanyang, de la mà de la Sapi i la Maya, on hem gaudit d'un dels millors dies d'aquest viatge, i Lijiang va ser la següent parada per enamorar-nos de la tan típica arquitectura d'aquest país. La següent parada va ser Shangri-la, un bonic poble enmig de la cultura Xina i Tibetana i que va ser el nostre inici de la ruta per l'antiga província tibetana de Kham, on durant 5 dies ens van acompanyar uns paisatges insòlits, més que espectaculars, a més de 4.000 metres. Tot seguit ens esperaven els ossos panda a Chengdu i d'allà, tot i tenir problemes per trobar trens i posar fi al nostre pas per la Xina, vam aconseguir fer totes les parades que volíem i per fi vam poder veure els famosos guerrers de terracota a Xi'An, i l'antic poble de Pingyao abans d'arribar a Beijing, on ens hem retobat amb la Masuchan que vam conèixer a l'inici del nostre viatge al Nepal durant la volta als Annapurnes. Beijing és una ciutat immensa i preciosa, i particularment a la Txell, la va fascinar i no l'importaria viure-hi. I vam posar el colofó final al nostre recorregut pujant a la gran Gran Muralla Xina!
Xina és peculiar, ens havien advertit de la "guarreria" dels seus ciutadans, rots, escopinades, etc, diríem una mentida si diguéssim que són els més nets del món, però tampoc res especial, el que sí que és veritat és que aquí és on hem trobat els labavos públics més bruts d'arreu, això sí, n'hi ha un munt, però foten bastant de fàstic. Els xinos són molt més sociables del que ens imaginàvem, és cert que molts no parlen anglès, però t'intenten ajudar, i n'hem trobat molts que el parlen i t'ajuden sense demanar-los-hi. A Xina hem menjat de nassos, res a veure amb els cutres restaurants xinos de casa nostra.
En definitiva, per nosaltres una pena que el nostre viatge a la Xina només tingués la durada d'un mes. Aquí hem conegut gent meravellosa i ens hem retrobat amb cares conegudes, ha estat un plaer poder celebrar els 6 mesos del nostre viatge en aquest país.
Xina s'ha de conèixer, i quan abans millor ja que és d'aquells països emergents que està creixent a marxes forçades i segur que d'aquí uns mesos, hi veuríem canvis molt evidents. Marxem de Xina dient que Xina ens ha sorprès gratament i que és FASCINANT!
Hem actualitzat les fotos de Xina!!!
Finalment pengem les fotos de Xina, hem fet dos blocs Xina I i Xina II:La primera part inclou fotografíes de la Xina menys Xina, les zones més ètniques de Xina, sobretot a la província del Yunnan i el pas per històriques províncies tibetanes!
La segona part inclou la Xina més tradicional i moderna, un clàssic amb els pandes, la Gran Muralla, la Ciutat Prohibida, etc... i la part més moderna de l'actual Beijing (Pequín)!
Esperem que us agradin!!!
