El nom original és Gyalthang en tibetà, Zhongdian pels xinesos, però des del 2002 també es coneix com a Shangri-la gràcies a la novel·la Horitzons Perduts de James Hilton, peculiar història del màqueting xinès. Si Lijiang ens va agradar per guardar una ciutat antiga Xina en perfectes condicions, Shangri-la ho supera, també té un casc antic preciós, sense massa turistes, almenys en la època que hi hem anat naltros, i amb unes construccions ja més pròpies del Tibet.
estupa tibetana en un dels carrers de Shangri-la
A Shangri-la hem començat a prendre contacte amb la cultura tibetana, aquí l'ambient ja no és el mateix de Lijiang i la part antiga ens ha encantat. Cada dia al capvespre els locals, ja siguin dones o homes, es reuneixen a les dues places del poble per ballar els seus balls tradicionals durant almenys dues hores, i no hem dubtat ni un moment en posar en pràctica les nostres habilitats dansaires.
tibetanes ballant, sempre amb els vestits tradicionals
A Shangri-la hem caminat pels seus carrerons laberíntics, hem pujat al monestir situat a un turó al costat del parc Guïshãn i hem assaborit una cervesa Dali en un dels molts locals acollidors amb llar de foc que hi ha per la ciutat.
resguardant-nos del fred que fa quan cau el dia
També és aquí on s'amaga el monestir budista més gran de la província del Yunnan, el Ganden Sumtseling Gompa, que vist per primera vegada pot recordar el palau de Potala, de Lhasa, bé, o això creiem ;-). Es diu que hi viuen a prop de 600 monjos i que és el monestir més important del sud est de la Xina. Hem evitat la taquilla i hi hem pogut entrar sense pagar, però aquí si que hem de dir que l'entrada és ben merescuda.
l'impactant Ganden Sumtseling Gompa, monestir budista
Ens despedim, possiblement, de la província més espectacular de la Xina, el Yunnan, on hi ha la major varietat cultural, on hi habiten gran quantitat de minories ètniques, i gran diversitat de paisatges, pots passar de la calor més sufocant als arrosals de la província del Yuanyang al fred gèlid dels himalàies, i això és el que ens ha passat, en pocs dies hem canviat la roba d'estiu a la rigorosa roba d'hivern, i és que el vent i el fred no perdonen per aquestes contrades.
I per cert, aquí ens hem cruspit una hamburguesa de iac al Tavern 47, on ens hem allotjat i que recomanem.
I des d'aquí hem fet camí a Chengdu passant els següents 4 dies per paisatges d'alta muntaya, ara sí, poblets tibetans per la carretera del sud del Tibet, però aquesta història ja serà pel següent post.
contents amb el fred i la nova etapa tibetana que ens espera ;-)
però no estàveu a filipines?
ResponEliminadisfruteu del tíbet...quan hi volíem anar nosaltres els putus xinos tenien l'accés tancat i a principis d'abril feien pagar 800$ amb un tour de 6 dies...tela!!!
enjoy
Bones Joan i Gemma,
EliminaNo vam entrar a la regió autònoma del Tibet ja que amb el mes que teníem per visitar Xina no disposàvem de suficient temps per visitar tot el que volíem, a més, tens d'anar amb viatge organitzat i no per lliure, i el cost corresponent, tal com dieu vosaltres! Per això vam optar per passar per la carretera sud del Tibet i així poder entrar amb contacte amb la cultura tibetana en una de les antigues províncies del Tibet, on la població és 100% tibetana i el control policial xinès és brutal!!
Una abraçada molt forta des de Filipines, portem retràs amb el bloc!!
Us anem seguint viatgers!!!
Xavi i Txell
Viajais por el mundo, fotografiais paisajes, entornos preciosos que os gustarían que se mantuviesen, naturaleza a preservar, pero en cambio no os importa matar a un YAK que es un magnifico animal, para saciar vuestro ego y vuestro placer y que os podais comer una hamburguesa, vosotros teneis alternativa, podeis comer otras cosas, y no necesariamente pasa por comer animales asesinados. Cada uno en nuestro viaje particular debemos tratar de aprender lo realmente es importante, lo esencial, de eso que hace a las personas mejores, dignas, con principios. No somos el centro del universo, hay mas seres vivos que comparten planeta con nosotros, es la primera lección, son indefensos, no tienen voz, de nosotros depende que vivan, de decisiones cotidianas, tan simples como escoger no asesinar al sentarnos a la mesa a comer. Los animales no son tan diferentes a nosotros, no son objetos para nuestro uso. Pensad sobre ello.
ResponEliminaBones!!! Ens encanta que ens segueixis pel bloc, encara que no compartim el mateix punt de vista. Per nosaltres el menjar també forma part de la cultura d'un país, i creiem que s'ha de provar sinó et deixes alguna cosa pel camí, el gustos, les olors, també formen part del viatge!!!
EliminaSalut i viatges!!
Txell i Xavi