Només arribar percebem que aquest país és molt diferent a la resta dels països del sud-est asiàtic, però també amb moltes semblances. Arribem a un aeroport petit però modern, les polícies d'immigració ens reben amb la cara pintada de blanc i els homes es passegen amb faldilla. A fora ja ens espera el pick up de l'hotel, ens porten fins a l'aparcament, i les sis persones que ens recull al·lucinem amb el bus que ens ha de portar, i més encara quan veiem que s'engega i funciona, una peça de col·leccionista!!
Una vegada fet el check in i parlat amb uns quants viatgers, canviem els primers 100$ nous de trinca que portàvem, amb molta cura, des de Catalunya, més endavant explicarem la nostra experiència amb el canvi de moneda. Amb uns quants calerons a la butxaca decidim arribar-nos al centre de Yangon, l'antiga Rangun, a peu, i ja veiem que lo de les faldilles que porten els homes no és cap tàctica, per part de l'hotel, per satisfer els clients amb el folklore local, sinó que és una pràctica totalment habitual per tots els homes, vestir amb faldilles i camisa, les faldilles s'anomenen longhis, quadriculades a l'estil del nostre mocador de fer farcells o als mocadors cambodjans. Les dones i els nens van amb la cara pintada de blanc, el tanaka, per protegir-se del sol, extret d'una branca i dissolt amb aigua.
Comencem a trepitjar els carrers i tenim la sensació que és una segona Índia, per la seva costum de mastegar betel, tan típic a la Índia, i no deixem de veure el rastre vermell dels mateixos en escupinades per tot arreu i, naturalment, en les seves dents i en la dificultat que alguns tenen per parlar amb tu amb la boca plena. A part dels busos, taxis i camionetes, amb bancs a la caixa posterior, també disposen d'una gran quantitat de ciclorickshaws, ciclo taxis, al igual que la Índia però aquí els passatgers van muntats en un sidecar, un mira endavant i l'altre endarrere. La gent saluda amb un somriure i els primers contactes amb la població birmana són d'una gran amabilitat, res a veure amb l'empalagosa Índia on assalten als turistes constantment, verbalment parlant, sinó al més pur estil laosià.
L'idioma habitual de la població és el birmà però molts coneixen l'anglès i si els demanes ajuda et responen tan bé com poden o si no saben la resposta la cerquen per tu, i fins i tot s'ofereixen a acompanyar-te. En quan als "restaurants" locals ens recorden a Vietnam, amb minitamburets i taules de joguina, i el menjar ens recorda tant a Índia com al sud-est, les barbacoes tan típiques del sud-est, o arròs o noodles, i els fregits al més pur estil indi, no aptes per estómacs sensibles, però sí els chapatis.
Degut a l'aïllament d'aquest país gobernat per un règim militar, tenim la sensació que no és un país massa explotat turísticament com els països que hem visitat fins al moment, ja que no hi trobem un excés d'oferta turística pel que fa a allotjaments i restaurants. I la fugida dels bancs estrangers l'any 2003 fa que hagis d'entrar al país amb els diners que necessitaràs perquè els diners de plàstic no tenen cap mena de valor (actualització: des del novembre de 2012 ja hi ha bancs estrangers i caixers automàtics a Myanmar). També hem percebut la tradició budista d'aquest país per la gran quantitat de monjos que et creues constantment pels carrers, els quals vesteixen amb les tuníques granatoses, i aquí, a diferència d'altres, també hi hem vist moltes dones amb el cap pelat i les tuníques roses.
aquesta és la seqüència d'un carrer de Myanmar on han de recollir-ho tot quan passa el tren!!
mare i fill pintats amb el tanaka, foto dedicada als nous pares de la colla. Felicitats tetus!!!
De camí ja comencem a veure que la majoria de vehicles tenen el volant a la dreta tot i circular per la dreta, vaja, com nosaltres però el volant a l'anglesa. I que els transports locals circulen fins als topes, les seves camionetes o busos van a rebentar de gent i trastos, a l'estil nepalí, indi o laosià. Quan arribem a l'hotel les noies de la recepció ens reben amb un somriure i ens conviden a esmorzar, els nois del restaurant també t'atenen tot contents i preguntant d'on ets i intentant ajudar-te amb el què necessitis.
la nostra pick up del Mother Land Inn II
Una vegada fet el check in i parlat amb uns quants viatgers, canviem els primers 100$ nous de trinca que portàvem, amb molta cura, des de Catalunya, més endavant explicarem la nostra experiència amb el canvi de moneda. Amb uns quants calerons a la butxaca decidim arribar-nos al centre de Yangon, l'antiga Rangun, a peu, i ja veiem que lo de les faldilles que porten els homes no és cap tàctica, per part de l'hotel, per satisfer els clients amb el folklore local, sinó que és una pràctica totalment habitual per tots els homes, vestir amb faldilles i camisa, les faldilles s'anomenen longhis, quadriculades a l'estil del nostre mocador de fer farcells o als mocadors cambodjans. Les dones i els nens van amb la cara pintada de blanc, el tanaka, per protegir-se del sol, extret d'una branca i dissolt amb aigua.
joves monjos pels carrer de Yangon
Comencem a trepitjar els carrers i tenim la sensació que és una segona Índia, per la seva costum de mastegar betel, tan típic a la Índia, i no deixem de veure el rastre vermell dels mateixos en escupinades per tot arreu i, naturalment, en les seves dents i en la dificultat que alguns tenen per parlar amb tu amb la boca plena. A part dels busos, taxis i camionetes, amb bancs a la caixa posterior, també disposen d'una gran quantitat de ciclorickshaws, ciclo taxis, al igual que la Índia però aquí els passatgers van muntats en un sidecar, un mira endavant i l'altre endarrere. La gent saluda amb un somriure i els primers contactes amb la població birmana són d'una gran amabilitat, res a veure amb l'empalagosa Índia on assalten als turistes constantment, verbalment parlant, sinó al més pur estil laosià.
carrers del centre de Yangon, nens jugant al carrer i una parada de ciclorickshaws
L'idioma habitual de la població és el birmà però molts coneixen l'anglès i si els demanes ajuda et responen tan bé com poden o si no saben la resposta la cerquen per tu, i fins i tot s'ofereixen a acompanyar-te. En quan als "restaurants" locals ens recorden a Vietnam, amb minitamburets i taules de joguina, i el menjar ens recorda tant a Índia com al sud-est, les barbacoes tan típiques del sud-est, o arròs o noodles, i els fregits al més pur estil indi, no aptes per estómacs sensibles, però sí els chapatis.
un bar-restaurant del centre de Yangon i amb de tants cartells inintel·ligibles de l'idioma birmà
Degut a l'aïllament d'aquest país gobernat per un règim militar, tenim la sensació que no és un país massa explotat turísticament com els països que hem visitat fins al moment, ja que no hi trobem un excés d'oferta turística pel que fa a allotjaments i restaurants. I la fugida dels bancs estrangers l'any 2003 fa que hagis d'entrar al país amb els diners que necessitaràs perquè els diners de plàstic no tenen cap mena de valor (actualització: des del novembre de 2012 ja hi ha bancs estrangers i caixers automàtics a Myanmar). També hem percebut la tradició budista d'aquest país per la gran quantitat de monjos que et creues constantment pels carrers, els quals vesteixen amb les tuníques granatoses, i aquí, a diferència d'altres, també hi hem vist moltes dones amb el cap pelat i les tuníques roses.
aquesta és la seqüència d'un carrer de Myanmar on han de recollir-ho tot quan passa el tren!!
Fins aquí les primeres sensacions del nostre primer dia a Myanmar, un país amb una cultura a cavall de la Índia i el sud-est asiàtic.
Troba tota la informació de Myanmar a la nostra Ruta: Myanmar, 18 dies en ruta.
Troba tota la informació de Myanmar a la nostra Ruta: Myanmar, 18 dies en ruta.
