Cafayate, terra de vins

Següent parada? Argentina! Primer va ser una parada tècnica a Salta, la linda, on vam passar dues nits per fer bugada, intercanviar algun llibre, a part de passejar, i començar-nos a familiaritzar amb terra de tangos, mates i asados... poca cosa més hi vam fer.

dona servint vi pintada sobre una bóta de roure

El trajecte de San Pedro d'Atacama, Xile, a Salta, Argentina, és increïble, i una mica estressant i marejant amb tant de revolt... però la diversitat dels paisatges que et vas trobant pel camí, totalment insòlits, et deixen amb un pam de boca, passant per deserts, on les úniques ànimes amb vida són els camèlids que hi viuen, per salars, per paisatges amb cactus com a protagonistes. Un espectacle a la vista. Però el nostre destí era Cafayate, així que ràpidament vam marxar de Salta.

la carretera de Salta a Cafayate passa per la Quebrada de las Conchas

les vinyes del voltant de Cafayate són de les més altes del món fins a quasi 3.000 metres

Cafayate, destí turístic de vins per excel.lència de les Valls Calchaquis, i amb renom pel seu bon vi blanc, de la varietat Torrontés, única a Argentina i pel qual és coneguda aquesta regió, no pas en va al nostre parer, l'hem trobat boníssim. Aquí els vins són joves però no estan mal i literalment ens hi vam posar les botes. Tot caminant vam arribar-nos a totes les bodegues que estaven al nostre abast, i és que lo bo del cas, és que a la majoria hi podíem fer un tastet gratuït, i a les que no per un preu ben simbòlic.

algunes de les bodegues que hem recorregut durant la nostra estada al Cafayate

a mig tastet de formatges, de cabra, de gustos, de vaca... amb mel, etc. :-p

I de tant en tant, també ens entaulem, hi hem aprofitat per menjar el plat típic de la zona, un xai jove a la parrilla, chivito a la parrilla, tal com li diuen els argentins. També hem provat el formatge de cabra fet a la zona, les empanades, els tamals i les humites.

el plat de chivito, et porten la brasa a taula... mmmm...

Però no penseu que la única activitat turística del lloc té a veure amb l'ecoturisme, Cafayate també es coneix per la Quebrada de las Conchas, una reserva natural que destaca per les seves formacions rocoses de tons vermellosos. Lo prometedor del lloc era llogar una bicicleta i recórrer aquests 40 quikòmetres que abarca la zona pedalant, però els preus desorbitats del lloguer d'aquestes ens van fer tirar enrera, i és que encara no li trobem el sentit a que surti més a compte agafar un tour organitzat que agafar una bicicleta i recórrer la zona pel teu compte. Així que vam decidir fer dit i recórrer la Quebrada, zona que antigament estava completament coberta pel mar i d'aquí la raó de les seves formacions a la pedra. Com a punts destacables trobem l'Amfiteatre i la Garganta del Diablo, enclaus de roca sedimentària que antigament havien estat cascades, l'aigua de les quals va provocar aquesta erosió, on hem jugat a desafiar la llei de la gravetat amb la càmera!!

l'entrada a la "Garganta del Diablo" i l'interior de l'Amfiteatre

I un altre lloc on ens hem perdut caminant, ha estat per les set cascades del riu colorado, però d'aquestes set només n'hem vist quatre i és que l'accés, com més amunt més complicat es feia, així que a la quarta hem fet mitja volta. Ens ha agradat perquè no hem parat de veure cactus gegants, però ens esperàvem trobar molta més aigua i acabar una mica molls de peus, i no ha estat el cas, però el paisatge era bonic.

la primera cascada del riu Colorado 

 

quan més t'endinses més díficil és el seu accés, aquí just abans d'arribar al quart salt!

Malgrat la nostra enyorança es nota que això ja no és Àsia, i li comencem a trobar el gustet a Sud Amèrica. El primer dia al Cafayate el vam passar per la Bodega Etchart, el celler Domingo Hermanos i la desgustació de formatges Cabras de Cafayate, el segon dia, després de visitar la Quebrada de las Conchas ens vam acostar al celler Vasija Secreta (Bodega la Banda), la Bodega Nanni, la Bodega El Tránsito i la Salvador Figueroa. El tercer dia tot baixant del riu Colorado ens volíem arribar a la finca Las Nubes (Bodega Mounier) i la Bodega Amalaya, però al ser dissabte la tarda, ens les vam trobar tancades. Així que si voleu visitar les bodegues el millor es passar-vos per Cafayate entre setmana on totes les bodegues estan obertes ja que el dissabte a la tarda i el diumenge estan pràcticament totes tancades, sense comentar la tranquilitat que es respira entre setmana fora de temporada turística.

fent malabars a l'interior de la "Garganta del Diablo"

Així és com hem passat els nostres primers dies a Argentina, el proper post serà per descobrir una de les set meravelles del món!!!