El Fitz Roy i el Cerro Torre, a la capital del trekking

Un dels grans atractius de la Patagònia és el pic Fitz Roy, també conegut com a Chaltén i destaca pels seus pics de pedra sempre rodejats de núvols permanentement, que li dona nom a la població del Chaltén, que en llengua originària tehuelche significa "muntanya que fumeja".
 
nosaltres davant la Laguna Torre
 
La població del Chaltén és ciutat amorfa, realment jove, assentada en la vall, al costat del riu de Las Vueltas, es va establir als anys 70 per raons territorials, després d'un conflicte fronterer amb la veïna Xile. Xile anava avançant posicions sobre aquest territori deshabitat en centenars de quilòmetres a la rodona. I posteriorment li va sobrevenir l'èxit turístic, actualment la població del Chaltén és coneguda com la capital del trekking.
 
el cerro que fumeja, és el Fitz Roy :-p
 
Nosaltres hi hem passat dos dies en aquesta població per fer els dos trekkings més famosos de la zona, el trekking a la Laguna de los Tres i el de la Laguna Torre.

El primer és un trek d'anada i tornada al Chaltén, d'unes 3-4 hores en un sentit. Nosaltres el vam iniciar a el Pilar, a uns 22 quilòmetres del Chaltén, així vam evitar anar i tornar pel mateix camí, i vàrem poder veure el Glaciar de Piedras Blancas. Aquest és un trek per gaudir-ne tot un dia ja que les vistes al Fitz Roy són espectaculars.
 
uns paradís pels escaladors
 
El cerro Fitz Roy de 3.375 m.s.n.m. és un pic de pedra monstruós, juntament amb el veí Cerro Torre de 3.100 m.s.n.m.
 
Nosaltres vam iniciar la caminada amb un cel encapotat, amb vent i de tant en tant alguna bolva de neu. Però el dia es va anar arreglant tant, que a la tarda no hi havia cap rastre de núvols al cel. Vam estar més d'una hora a la Laguna de los Tres esperant si marxava el maleït núvol que tapava el Fitz Roy, però la cosa semblava missió impossible, i llei de Murphy, així que vam començar a baixar les muntanyes van quedar completament netes. Aleshores vam parar-nos a l'esplanada de Poincenot, per dinar davant aquestes muntanyes i gaudir d'un dia espectacular, res a veure amb la nostra sortida a primera hora del matí.
 
les vistes tot pujant a la Laguna de los Tres
 
un altre tot pujant, en vistes a la vall!
 
davant la Laguna de los Tres, per cert, coberta de neu!
 
El segon dia vam fer el trek de Laguna Torre de 2,5-3 hores només anar. Aquest és un trek bastant planer en el que quasibé no guanyes alçada, i les vistes davant la Laguna Torre són espectaculars, amb la glacera i els blocs de gel flotant al llac!
 
el pedrot de granit, el Cerro Torre!! 
 
amb els blocs de gel davant la Laguna Torre i el cerro Torre al fons
 
A l'inici del trek a Laguna Torre hi ha un mirador des d'on es pot veure el Fitz Roy i el Cerro Torre.
 
el mirador, el Cerro Torre a l'esquerra i el Fitz Roy a la dreta 
 
La caminada la vam tenir enllestida en un matí ja que a la tarda tocava veure el Barça - Madrid. Messi, el millor del món!

El Chaltén és un paradís pels escaladors i pels campistes ja que l'accés al Parc Natural de Glaciares Norte és totalment gratuït i no has de pagar cap taxa ja sigui per fer treks, acampar o escalar. Això ho diem ja que la Patagònia et fan pagar per tot! Ah! i l'aigua de l'aixeta és potable. :)
 
ens veiem a la pròxima aventura: a la Fi del Món

3 comentaris:

  1. Anònim31/10/12

    uauuuuu Increïble!!!! El Fitz Roy i el Cerro Torre espectaculars, quines ganes d'anar-hi.... Un petunet!!! Uns posts brutals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes caminades són molt xules!! i per variar, vam tenir molta sort! ens va fer 24 hores de bon temps, 24h de cel blau, a partir del migdia del primer dia fins el següent dia al migdia, el qual ens va permetre fer les dos caminades amb un cel blau espectacular!!!!!!!!!! les 2 caminades 100% recomenables!!!

      Molts petons,
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Nanus sembla que el núvol del Fitz Roy vol fastidiar a tots els que pujem fins aquí! jeje Després de dos dies esperant, per fi a fet un dia espectacular, pujem i no hi havia manera de que el maleït núvol marxés!! però la llei de Murphy es repeteix a la que arribem abaix... ja sabeu el final! ;P
    M'ha agradat veure com canvia el paisatge segons l'época de l'any... ara tota aquesta neu dels camins canvia per fulles grogues i vermelloses, preciós de totes maneres!
    Demà a veure que tal l'altre!
    Una abraçada!

    ResponElimina