La Patagònia, entre xocolata i llacs descobrim Neuquen

El propòsit de creuar, novament, frontera entre Xile i Argentina no era només per menjar xocolata... ens havien parlat molt bé del Cerro Tronador i, concretament, del refugi Otto Meiling, un refugi enclavat entre dos glaciars, el Castaño Overo i l'Alerce, que des de Bolívia ja estàvem ansiosos per arribar en aquesta part d'Argentina. Aquest refugi ha estat reconstruït fa un parell d'anys i segons diuen és molt xulo, a part de gaudir d'unes vistes més que privilegiades entre les dues glaceres i des del qual es pot sentir el fort so ensordidor que fa el gel quan es trenca, d'aquí li ve donat el nom al Cerro Tronador de 3.491 metres.

el refugi Frey a 1.700  m 
 
Ens venia de gust regalar-nos una nit, i un sopar, amb unes vistes inoblidables, però viatjar en temporada baixa també ha de tenir els seus peròs,  aquí ens trobem que el refugi Otto Meiling estarà tancat fins a primers de desembre.

la nova afició de la Patagònia, fotografiar ocells, en aquest cas en desconeixem l'espècie
 
No obstant, tot i els imprevistos d'última hora, vam decidir tirar endavant amb el pla B. Menjar Xocolata. Però abans de menjar-la necessitàvem cremar una mica, així que vam decidir fer l'altre cerro, el Cerro Catedral, també molt concorregut, sobretot, pels amants de l'esquí i l'escalada.

tot vorejant el Lago Gutierrez

els nostres objectius, el cerro catedral i el refugi Frey

un altre per la col·lecció

Evidentment no el vam pujar, però vam arribar fins al refugi Frey, a 1.700 metres d'alçada i en el que vam fer poc més de 700 metres de desnivell. Des del Club Andino de Bariloche ens van dir que necessitàvem d'entre 4 i 6 hores per fer aquesta caminata de 10 quilòmetres, al principi de la qual s'anava planejant, tot vorejant al llac Gutierrez i al final hi havia la pujada forta, nosaltres, que som més xulos que ningú, vam fer-la amb només 2h 30' ;-).

vistes a l'inici de la pujada forta

oques del cap gris o Cauquén Real (Chloephaga polyocephata) habita a prop de llacs a la "cordillera" dels Andes

darrera el refugi Frey, la llacuna Tonchek totalment glaçada
 
La ubicació del refugi Frey, al igual que la de l'Otto Meiling, també és digne de veure. El Frey és troba al peu de l'agulla Frey, rodejat de torres i agulles de pedra i a peus del llac Toncek, un llac que nosaltres encara vam veure glaçat i cobert de neu.

al fons la Torre Principal del Cerro Catedral, 2.405 m
 
Ara sí que ja podíem menjar xocolata, i vam deixar-nos portar per les recomanacions dels locals i amics, així que la nostra ruta xocolatera per Bariloche va començar a la xocolateria la Abuelita Goye, on vam degustar el primer "chocolate en ramas", una barreta de xocolata amb virutes, molt típic d'aquí, i n'hi ha de tots i per tots els gustos, de xocolata blanca, negre, amb llet...

oooohh!!!! a la xocolateria Rapa Nui... el gelat més bo que hem provat mai!!!

Després de l'abuelita ens en vam anar a la xocolateria Rapa Nui, on vam donar-nos el gust de veure'ns una xocolata desfeta i ens vam menjar el millor gelat de la nostra vida, un gelat de xocolata negre, merenga i dulce de leche, una cosa que et desperta tots els sentits, boníssim. La última xocolateria de la nostra ruta va ser la xocolateria Mamushka on vam probar els seus bombons. La Rapa Nui se sale, així que ja sabeu on heu d'anar quan arribeu aquí.

aparador de la botiga Rapa Nui

i cartell publicitari 
 
És clar que després d'aquesta ruta hipercalòrica necessitàvem fer una mica d'esport. A San Carlos de Bariloche hi ha diverses alternatives, entre les quals hi ha fer el circuito chico, on caminant o amb bicicleta es pot recórrer tota una zona de llacs de la localitat, o també es pot pujar en algun Cerro, caminant o amb funicular. Nosaltres vam decidir pujar caminant al Cerro Campanario, una pujada una mica sinuosa d'uns 30 minuts, i des d'on es tenen unes vistes del circuito chico i del llac Nahuel Huapi, espectaculars.

nosaltres dalt del Cerro Campanario

 les vistes des del cerro són realment espectaculars
 
La localitat de Bariloche també és coneguda com la Suïssa Argentina per la gran presència de llacs als voltants de la regió i per la xocolata.... nosaltres no li hem trobat semblança alguna, així que hem decidit anar a San Martin de los Andes, passant abans per Villa la Angostura, localitat des d'on comença la famosa ruta de los siete lagos, una localitat que tot i haver-nos recomanat força gent ens ha deixat bastant indiferents.

Però, no podem dir el mateix de San Martin de los Andes, sí algun lloc l'haguéssim de comparar amb la Suïssa que nosaltres coneixem, seria aquest. Un poble molt més petit i ordenat, amb cases de fusta i uns espais urbanístics decorats amb gràcia, no tant turístic, almenys quan hi hem estat nosaltres. I des d'aquí ja hem tornat a creuar frontera, la última frontera d'aquesta aventura, però això ja serà un altre post. 

4 comentaris:

  1. Olé chicos!!! que guay... que envidia aiiiiii me muero por comerme aquel helado jeje!!! esperamos veros muy pronto pq nos teneis que contar toda la gira por australia y suramericaaa!!! ..y lo de la isla de pascua me flipa!!! estoy esperando la entrada como un niño a los reyes!!! besazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones parella! Com veieu poder arribarem abans nosaltres que el post de l'Illa de Pasqua!!! ... a la tornada us ho expliquem tot pq inicieu la vostra segona gira, aquesta vegada per Sudamèrica!!

      Molts petons guapos!!
      Fins aviat!
      Txell i Xavi

      Elimina
  2. Anònim8/11/12

    Mmmm quina pinta el gelat!! Tot i que ja vaig preferint la xocolata calenta amb l'hivern arribant...
    Quins paisatges de postal i vosaltres ja podeu ben dir que sou uns afortunats :) Un petonet!
    Miriam

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miriam!!! Quins gelats, quina xocolota en "rama" i quina xocolata desfeta... encara que la xocolata desfeta, millor la de casa perquè la sabem fer més espessa, aquí la feien massa líquida, vaja com cacaolat!! En canvi els gelats i la xocolata, jeje, boníssima!!!
      Fins molt aviat!!

      Txell i Xavi

      Elimina