Monument Valley i Antelope a la Reserva dels Indis Navajos

Monument Valley és espectacular. Qui no recorda, al veure’n una foto, la peli de Thelma & Louise?
Hem sortit de Grand Canyon força d’hora al matí, ja que per arribar-hi hem de fer un tros més de ruta, no previst inicialment. Ens desviem unes 2-3h del camí. Però és el que té això de viatjar i voler conèixer…. Possiblement no tornarem mai més aquí, per tant, és millor fer més hores que no pas lamentar-se'n quan estiguem a 15h d’aquí.

Monument Valley es troba poc després del poble indígena de Kayenta. Alguns records de Mèxic ens ha portat algun racó d’aquesta població.
És una gran depressió situada entre la frontera d’Utah i Arizona. Teníem ganes de poder fer la foto que tantes vegades hem vist de l’"Oeste" i, no ens arrepentim d’haver fet aquests kms de més.

Una mica més enllà hi ha situat el Mexican Hat i Moab… però aquí si que hem hagut de dir no. El passe pels parcs, del que us hem parlat en el post del Grand Canyon, no serveix per accedir al Monument Valley. Doncs aquest és dels navajos i per tant són ells qui posen les normes, igualment passa amb l’Antelope. Però si que l’entrada a un ja serveix per accedir a l’altra. Hem dinat a Kayenta i hem sortit direcció a Page per fer parada i visita a l’Antelope.
Qui em va parir! Aquests “indius” la saben més llarga...
Resulta que a la guia posa que no es pot visitar per lliure, has de contractar una excursió amb els navajos i té un preu aproximat de 12$ per persona. Ens dirigim a l’entrada del suposat parc i a la guixeta ens diuen que hem de pagar 6$ i ens diuen que fins al cap de 2h ens havíem d’esperar perquè els grups ja havien sortit. Com? 2h? Nosaltres no podíem esperar 2h, doncs anàvem amb el temps justíssim. Ja ens havíem retardat més del compte a Kayenta. Total, després de predicar i tota la pesca, vam aconseguir que ens donés les indicacions per anar a 1km d’allà on érem, es veu que allà hi havia gent esperant per anar a fer aquest tour. Arribem allà i el sr. “indiu” em diu que són 50$ tots 2. En aquell moment em treuen sang i no me’n troben. Ara ja no entenc res. Hem pagat 6$ que a hora d’ara encara no sé perquè els he pagat i me’n fan pagar 50 més??? En fi, ja que som aquí, paguem-los, callem i visitem l'Antelope. Són uns aprofitats.
Val a dir, però, que la visita és totalment recomanada. Et porten amb els pick up fins a l’Antelope Canyon i, de fet, si no tens un tot terreny no tens nassos d’arribar-hi, és tot desert, a la primera de turno se’t queda el cotxe clavat “fijo”.

Tota l’estona de la visita t’acompanya un natiu que en comptes d’explicar-te a què es deu aquesta cova enmig de la pedra, que com sempre és cosa de l’aigua, doncs es va limitar a donar-nos indicacions de com tirar les fotos, perquè segons de quin angle tires la foto, la forma et recorda a un animal o altre.

Ja en sortint, de camí a Bryce passem per Page. A Page hi ha el llac Powel, alguna foto des de la presa més gran dels Estats Units hem tirat. El llac powel es troba dins el Grand Canyon... però aquí l'aigua tapa la major part del canyó.

Durant el camí hem vist un canvi de paisatge brutal... és avui que hem passat de trobar-nos en terreny desert a paisatges verds i més de muntanya.

Grand Canyon

Sortim de Laughlin direcció Grand Canyon. El paisatge ja va canviant, tot i que les rectes interminables no s'acaben mai. Trobem pobles típics de l'interior americà. Una altra cosa que ens deixa sorpresos és que la majoria dels pobles de l'interior tenen els carrers sense asfaltar, potser això explica el fet que tot americà condueix un Pick Up.

Arribem a Grand Canyon al migdia, així és que aprofitem la tarda per visitar el parc.

El Grand Canyon National Park rep gairebé 5 milions de visitants l'any. La majoria van al South Rim que està obert tot l'any. L'altra banda és el North Rim, molt menys turística però per arribar-hi, s'ha de fer una volta de 5h. El North Rim està obert a partir de mitjans de maig fins a finals d'octubre, depenent del clima. La manera més pràctica de visitar el parc és estacionar el cotxe a les àrees d'aparcament i moure's pel parc amb els busos interns gratuïts.

L'entrada al parc costa 25$ per vehicle. El passe té una validesa de 7 dies i si fa mal temps no et retornen els diners. Existeix un passe per tots els parcs nacionals (inclou Bryce Canyon, Yosemite, Zion...) que costa uns 80$ per vehicle i és vàlid per un any. Per tant, si es té previst visitar més d'un parc, val la pena tenir-ho en compte. A l'entrada de cada parc hi ha com un peatge i és allà on es poden comprar els passes que us hem explicat. A banda d'això et donen tot d'informació, fin i tot amb castellà, amb horaris de busos, horaris del parc, punts d'informació, etc.

Doncs bé, aparquem el cotxe just davant del Yavapai Point i aquí tenim el primer contacte amb el Canyó. Les vistes al canyó són impressionants, i ni el que us podem explicar ni les fotos li acaben de fer justícia. Després anem amb bus pel Hermits Rest Route. És la única part del parc que no es pot recórrer amb cotxe. Nosaltres hem baixat a Maricopa Point i hem anat caminant fins a Hopi Point. Val la pena anar d'un punt a l'altre caminant i veure els canvis de colors de la pedra a mesura que el sol es pon.
La posta de sol l'anem a veure a l'altra banda del Canyó, al Kaibab Trail Route, aquesta part es permet fer amb cotxe. El punt per veure la posta és el Yaki Point. Per arribar-hi s'ha d'aparcar al cotxe a la carretera principal i caminar uns 2km.

L'endemà ens despertem a les 4-5h del matí per anar a veure com surt el sol. Però la nostra sorpresa és veure que el sol ja ha més que sortit. A Arizona hi ha una hora de diferència respecte Califòrnia i Nevada, així és que anàvem tard. Anem fent la volta al parc per anar a buscar l'entrada est del parc, per on nosaltres sortirem. Pel camí ens aturem al Lipan Point, un dels més bonics juntament amb el Yaki Point.

Anem a Laughlin

Avui sortim de Los Angeles i ens dirigim a Laughlin. O sigui que avui ja sortim de Califòrnia per entrar a l'estat de Nevada. Pel camí ens aturem a Victorville, on es troba el museu de la Ruta 66. A partir d'aquí fem un tram de la històrica ruta.

No fa falta que expliquem que gairebé no hi passa ningú i és perquè just al costat hi passa l'autopista... ejejeje... seria la carretera dels curiosos i moteros. A Victorville també tenim la oportunitat de parar-nos a l'Starbucks... ohhh.... ja ho necessitàvem. Enyorança neoyorkina en podríem dir.

Ens desviem una mica de la ruta i, enmig del desert de Mojave trobem Calico, un antic poble de mineria de plata que avui dia ja no existeix. Calico és un poble fantasma que va ser reconstruït al 2002, però de fantasma no en té res, per entrar s'han de pagar 6$ per cap... o sigui que és més turístic que una altra cosa.

El que sí és cert és que és un poble típic de l'"oeste", tal i com qualsevol de vosaltres us l'imagineu. Igualet als pobles de Lucky Luke... Està súper ben cuidat i malgrat haver de pagar per entrar val la pena desviar-se de la ruta i anar-hi per veure el que en queda.

Després de parar-nos a la gasolinera Roys, una típica gasolinera de la Ruta 66, no pas a repostar, sinó a comprar algu per beure (la calor és sufocant, aprox. uns 100ºF, o sigui uns 40ºC o més) ens n'anem direcció a Laughlin.
Laughlin vol ser com Las Vegas però no se li assembla ni amb la sola de les sabates.
La primera sensació que vam tenir, va ser que si Las Vegas era com això no hi volíem anar. Per sort, ja ho explicarem més endavant, no té res a veure un lloc amb l'altre. És realment increïble, hi ha gent gran, quan diem gran ens referim a jubilats, amb l'oxigen i jugant a les màquines... un ambient bastant denigrant.

A banda d'això, a Laughlin també hi ha bastant "desfase" elèctric i fins i tot hi ha un hotel que vol simular un vaixell... rotllo el de Tom Sawyer.

Marxem!

Després de gairebé mig any d'espera, per fi som 15 d'agost i marxem cap a Los Angeles.
Tot el dia ens el passem volant. Sortim de Barcelona rumb a Nova York on farem escala. El vol dura 9h. A Nova York tenim 3h d'espera que, entre duanes i preguntetes estúpides, ens passen volant. I, ja per acabar, només ens en queda un, de Nova York a Los Angeles, 6h més de vol.

Per fi arribem, són les 19.30h hora local però, malauradament , per nosaltres són les 4h de la matinada!

Estem cansats...
Demà serà un altre dia.

Nova York, la capital del món, la ciutat que mai dorm.

Nova York no et deixa indiferent. Si és cert que som bastant cosmopolites i, a banda de conèixer els llocs més emblemàtics de les ciutats, també ens encanta deixar-nos seduir pels llocs menys massificats pels turistes.

Malgrat el fred, creiem que el Nadal és la millor època per visitar aquesta ciutat, ja que és quan Nova York es vesteix de gala. Les seves costums són conegudes arreu del món, com l'espectacle del "Radio City Christmas Spectacular", la "Shopping Week", les botigues estan espectacularment decorades amb motius nadalencs, també s'encén el gran arbre de Nadal del Rockefeller Center, davant la seva pista de patinatge sobre gel, una altra icona novaiorquina, els musicals a Broadway, la celebració del cap d'any a Times Square, etc.

A Nova York hi ha 5 districtes que podríem dir que són els que bàsicament formen la ciutat, Queens, Manhattan, el Bronx, Brooklyn i Staten Island. El més conegut és Manhattan i és on vam estar la major part del temps. Vàrem estar-hi un total d'11 dies i cada dia aprofitàvem per visitar una zona diferent de la ciutat, el districte financer, Greendwich Village, Times Square, Central Park, Harlem, Queens, etc.

Això sí, caminar i caminar, entre d’altres coses, és el que més hem fet a la capital mundial. Així que hem aprofitat per passejar per la 5a avinguda, per Central Park, visitar els edificis més emblemàtics de la ciutat, com ara el Flatiron, fer fotos a l’Skyline de Nova York des de l’altra banda del Brooklyn Bridge, creuar-lo a peu i quan ja fosquejava, per il•luminar-nos amb els altíssims edificis de la illa de Manhattan, anar a veure una obra de teatre, un partit de bàsquet, fer fotos, moltes fotos a Times Square, un lloc on cada dia, absolutament cada dia, anàvem a petar a consciència o no, però per allí sempre hi passàvem, passejar per la zona zero i deixar-nos astorats amb la magnitud del desastre de l’11S, veure la famosa estàtua de la llibertat, flipar amb l’Empire State, passejar pel costat del riu Hudson i infinitat de coses que ja hem anat explicant en els posts anteriors.

Nova York, la ciutat que mai dorm, ens ha agradat moltíssim!!!!!!! Què serà que la fa tant especial? No ho sabem, però ho és!

WE LOVE NEW YORK!

New York, dades d'interès

Us deixem unes poques dades d'interès del nostre viatge a Nova York, com ara, el vol, l'allotjament, el transport i el menjar.

L'any anterior ja havíem fet el seguiment dels bitllets d’avió per poder-hi anar a celebrar el cap d’any i al acostar-nos a la data, els preus s’enfilaven per moments. Així va passar un any més amb el propòsit de trobar una “ganga” i anar-hi. Finalment, el 24 de gener del 2008 vam comprar el bitllet per marxar al cap d’11 mesos, vam volar amb American Airlines i ens va costar 450€ per persona.

La següent tasca abans d’anar-hi va ser buscar un allotjament “bueno, bonito y barato”, un còctel força impossible en aquesta ciutat americana. Els hotels són caríssims i més en vacances de Nadal, considerada temporada alta. La pàgina TripAdvisor ens va ajudar en el tema. Ens vam allotjar al Library Hotel, hotel cèntric al costat de la Central Station i a 5 minuts de Times Square, concretament a Madison Avenue. Hotel més aviat petit però correctíssim, res a veure amb els típics macro hotels més freqüentats a Nova York. El preu de l’habitació inclou esmorzar (molt poc comú als hotels americans) i també inclou un snack per berenar, el qual consta de: fruita, formatges, diferents tipus de pà i vi. Aquesta oportunitat no la vam deixar perdre cap dia, així aprofitàvem per atipar-nos i poder fer un sopar més a la lleugera.

Bàsicament ens hem mogut a peu i amb metro, i considerem que el metro de la ciutat és súper útil i gens complicat d’utilitzar, només s'ha de tenir en compte si agafes un metro que fa totes les parades o va directe, en el cas de Catalunya seria com els rodalies però amb metro. I com a totes les ciutats es poden aconseguir abonaments a un bon preu. Igualment, tampoc és gens complicat orientar-se per la illa de Manhattan, si que és cert que, a excepte les avingudes, la resta són tot carrers numèrics.

Per menjar, a Nova York està ple de Delis i són tota una institució, són supermercats que ofereixen menjar les 24h i permeten menjar a un bon preu. Alguns també disposen de taules, la qual cosa et permet menjar allà mateix, sinó t’ho posen en un recipient tipus tupperware i a menjar a qualsevol racó de la gran ciutat. Com no, també pots trobar qualsevol tipus de menjar, asiàtic, europeu, etc.

Nosaltres vam provar els delis, pizzeries, mexicans, etc. i recomanem el Restaurant d'en Serge, al nº 165 de Madison Ave, on vam poder sopar un parell de dies ja que ens quedava molt a prop del nostre hotel, un restaurant francès, molt bona qualitat preu i una sopa de ceva boníssima, que amb el fred que feia a Nova York entrava molt bé!

També recomanem sortir a la nit pel barri de Williamsburg, anant a sopar pel carrer Bedford Ave a  la pizzeria Fornino i després sortir per algun pub de la zona com el Radegast Hall & Biergarten al 113 N 3rd Street, Williamsburg, Brooklyn NY. Igualment recomanable la pizzeria John's pizza al barri dels teatres de Nova York, just davant del Majestic Teatre.

Museus a NYC

Nova York té de tot, i per tant, no li falten dels millors museus del món. A continuació us deixem els tres museus que nosaltres vam visitar durant la nostra estada a NY.

Amercian Museum of Natural History

Molt a prop de Columbus Circle trobem el Museu Americà d’Història Natural, si, el del dinosaure a l’entrada. Aquesta visita és gairebé obligada. Milers d’espècies, esquelets, animals, plantes, etc. fan que sigui una atracció tant per grans com per petits. Com hem dit a l’entrada del museu hi ha un enorme esquelet de dinosaure que és qui et dóna la benvinguda. Les sales estan dividides per continents i es troben recreacions d’animals en el seu hàbitat natural.

fotos American Museum of Natural History

The Museum of Modern Art (MoMA)

Continuem parlant de museus i hem de fer menció especial al MoMA, el Museu d’Art Modern de Nova York, que amb 5 plantes, mereix ser visitat.

Hi ha qui diu que és la millor col•lecció d’Art Contemporani del món. Realment no som uns experts en el tema, però sense cap mena de dubte tornaríem a visitar-lo si repetíssim destí. Visitar el MoMa vol dir perdre’t en un món de pintura, escultura, fotografia, arquitectura i disseny, a l’inici de la visita és on es troben les exposicions temporals.

Al MoMA hi ha obres mestres de Picasso, Dalí, Van Gogh, Gustav Klimt, Andy Wharhol, entre d’altres.

fotos MoMA

The Metropolitan Museum of Art (Met)

Una altra visita essencial és el Metropolitan Museum of Art, conegut també per Met, és el museu més important del país. S’hi troben diferents seccions amb obres dedicades als 5 continents, Egipte n’equipara una part prou important, una altra secció sobre l’antiguitat clàssica de Grècia o Roma, sobre art medieval, també destaquen les obres del mestres europeus com Rembrandt o Picasso, una secció sobre art oriental, americà, africà o dedicat a Oceania.

fotos Metropolitan

L'entrada als museus a partir de les 18h de la tarda és gratuïta, i en el cas del Metropolitan l'entrada a la part Egípcia és gratuïta.


New York Public Library
Com si es tractés d'un museu és també imprescindible la visita a la New York Public Library.

Construida el 1911 per Carrère & Hastings la New York Public Library està situada al centre de Manhattan, a la 5ª avinguda. És una de les biblioteques més grans del món, amb més de 11 milions d'obres, amb 20 sales de lectura i exposicions. L'accés és gratuït, però no es permeten treure llibres fora de la instal·lació.

Rose main reading room, New York Public Library

Williamsburg, Brooklyn

Del Districte de Brooklyn us en direm que Williamsburg n’és el carrer principial, podríem dir que una zona bastant alternativa, almenys fins al moment. Actualment és un barri que ha atret molt joves degut als preus desorbitats de l'habitatge a Manhattan. Per tant, és un barri jove, ple de botigues de roba vintage i botigues de música, entre d'altres.

A part, és una zona perfecte per sortir, amb força diversitat de bars i pubs. Un restaurant, pizzeria, molt recomanable és la Pizzeria Fornino. I de pubs vam descobrir-ne un d’autèntic, i a les 5 de la tarda ens estàvem fotent unes copitxuel•les.

Per cert, en el pub Radegast Hall & Biergarten, un parell de dies més tard hi vam tornar amb la Glòria i en Jordi, uns amics amb qui vam coincidir a NY per aquelles dates.

El maig de 2005, l' Ajuntament de Nova York va aprovar una gran escala de reordenació de la zona, per usos residencials d'alta densitat d'ocupació. Al 2008, quan nosaltres hi vam estar,  ja s'estaven construint gratacels, que segurament li treuran l'encant.

El canvi de reordenació representa un canvi radical a l'actual barri, ja que des de la dècada de 1990, després del declivi de la manufactura al llarg de la costa nord de Brooklyn, les antigues fàbriques buides i magatzems abandonats es van anar requalificant a ús residencial. I és així com molts magatzems es van convertir en edificis residencials tipus loft.