La carretera sud del Tibet

De Shangri-la a Chengdu decidim fer camí per la carretera sud del Tibet, existeixen dues rutes tradicionals per accedir al Tibet des de la Xina, pel nord i pel sud, que transcorren per una de les tres antigues províncies que conformaven el Tibet, l'antiga província tibetana de Kham, on 200 dies a l'any estan amb temperatures sota zero.

fent camí per les alçades, aquí no ens escapem de la neu

Aquest trajecte ens portarà a travessar diversos ports de muntanya, de fins a 4.659 m, mantenir-nos diversos dies per damunt dels 3.500 m, dormir a la població de Litang a 4.100 m d'altitud, segons ells la població més alta del món, encara que no és cert, però si que està a una gran altitud.

hores i hores dins de busos destartalats, però sempre acompanyats d'uns paisatges inoblidables

Iniciem la ruta a Shangri-la, a 3.200 m d'alçada, un poble típicament tibetà. Aquí els trajectes són diürns, degut a les condicions climatològiques extremes i al mal estat de les carreteres, durant tres dies passarem gran part del temps entre busos i furgonetes. La primera parada és Daocheng, hi arribem després de 12 hores de trajecte, on pràcticament només hi parem a dormir.

la gran estupa blanca de Daocheng on els tibetans hi realitzen la kora

El dia següent, amb una furgoneta compartida, ens arribem amb 4 hores al poble tibetà de Litang, aquest trajecte és curt i és molt més agraït ja que el compartim amb un monjo budista i una mare i fill tibetans, i el conductor, que xapurreja l'anglès perquè a vegades fa de guia, així que sense demanar-li fa unes quantes parades per tal que poguem estirar les cames, fer un pipi i tirar alguna foto als paisatges espectaculars de l'altiplà tibetà. De Litang, per nosaltres el plat fort de la ruta del sud del Tibet, en realitzarem un post específic.

els nostres companys de trajecte fins a Litang

I l'últim tram del trajecte ha estat de Litang a Dardo, Kangding pels xinesos. Malgrat ja teníem els bitllets de bus comprats del dia anterior, fem aquest trajecte amb furgoneta compartida, a última hora demanem que ens tornin els calers perquè ens fan millor preu amb furgoneta que amb bus, i segur que més ràpid i comfortable. Estem segurs que aquest haurà estat dels pitjors trajectes a la Xina, i fins i tot de tot el viatge, 9 hores per una carretera totalment en obres, sort que el vam fer amb furgoneta i no amb un bus destartalat. Malauradament ens creuem amb un comboi militar, més de 50 camions, tots ells plens de joves militars xinesos, direcció al Tibet.

tot i ser un dels trajectes més durs que hem fet mai, els paisatges no deixen mai de ser espectaculars

Arribats a Kangding visitem la població i el temple d'Anjué on conversem i riem amb els seus joves monjos. En aquesta població, porta d'entrada al Tibet, ja es nota una forta presència xinesa.

monjo al temple d'Anjué, a Kanding

Durant aquest dies hem menjat i begut típicament tibetà, hem begut te de mantega de iac (bo-cha), hem menjat momos de carn de iac (sha-momo), estofat de iac amb patates i arròs (shambra) i hem provat els iogurts tibetans (sho), fets de llet de iac.

un deliciós sha-momo a punt per menjar!

Ha valgut molt la pena poder realitzar aquesta travessia per aquests paratges, la seva gent i les estepes plenes de iacs i cavalls salvatges i les muntanyes nevades han estat la estampa que ens ha acompanyat durant aquests 5 dies. Ens emportem el record d'uns paisatges de postal i una gent encantadora, malgrat les dificultats del transport públic i malgrat no poder entrar físicament a la regió autònoma del Tibet ja que es requereix del permís pertinent pels estrangers, disposar del seu propi transport i acompanyats de guia, perquè el govern xinès posa totes les traves possibles per evitar que els estrangers puguin visitar el Tibet lliurement.